Hebreus: diferència entre les revisions

Els '''hebreus''' (del [[llatí]] {{lang|la|''Hebraei''}}, i aquest al seu torn provinent del {{lang-grc|Ἑϐραῖοι}} / {{Lang|grc-Latn|''Hebraioi''}}, el qual prové de l'[[hebreu]] '''עברי''' ''Ivri'') són un antic poble [[Semites|semita]] del [[Pròxim Orient]] mencionat en la [[Bíblia hebrea]], que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells. Se'ls considera amb freqüència com a avantpassats dels [[jueus]]. De fet, ambdós termes s'utilitzen de vegades com a sinònims en certes llengües o en certs contexts.<ref>{{GEC |id=0187270 |nom= hebreu-ea | consulta= 6 juliol 2013}}</ref> El terme també s'acosta bastant al d'« [[israelites]] ».

« Hebreu » (עברי ''Ivri'') prové de la rel del verb en [[hebreu|llengua hebrea]] : עבר ''Avar'', que significa "passar". Per definició, els hebreus serien «els que passen» o «aquells que passen a l'altra banda del riu » (els errants, els [[Nomadisme|nomades]]), els que no s'instal·len, els pelegrinants.

Alguns plantegen un origen egipci, ''habiru'', que vol dir « nomades ». Només hi ha un terme que soni semblant, ''Apiru'', i que estigui mencionat en un altre lloc. Aquest terme, que s'escriu també ''Hapiru'' o ''Habiru'', apareix des de la Dinastia Arcaica fins al final de l'Edat del Bronze. Hom el troba a [[Mesopotàmia]], [[Anatòlia]] i a l'[[Antic Egipte|Egipte]]. Designa principalment els rodamóns marginals, de vegades mercenaris i més o menys bandits. Els [[habiru]] porten noms d'orígens ètnics diversos: no són considerats com una ètnia única, sinó com un gurp socioeconòmic que comprèn diverses moltes ètnies.

Segons la [[Bíblia]] i les tradicions hebraiques, els hebreus són originaris de [[Mesopotàmia]], d'[[Ur]] a [[Caldea]]. Són nòmades, vivien en tendes, criaven ramats de cabres i ovelles i utilitzaven ases i mules com a animals de càrrega. Una crisi econòmica hauria pogut impulsar [[Tèrah]], pare d'Abraham, a deixar la vila i anar a [[Harran]], en l'Alt Eufrates. Des d'allà, alguns d'ells emigraren vers [[Canaan]], la terra promesa per [[Déu]] a la descendència del [[patriarca (Bíblia)|patriarca]] [[Abraham]].<ref>{{Citar Bíblia|Gènesi|17|8}}</ref>

Abraham i els seus s'haurien instal·lat al sud de [[Canaan]] : a [[Sequem]] (actual [[Nablus]]), [[Beerxeba]] o fins i tot [[Hebron]]. A poc a poc, es mesclaren amb les poblacions locals i esdevingueren agricultors sedentaris. Dels primeres [[patriarca (Bíblia)|patriarques]] hebreus provenen, entre d'altres, els [[Edom|edomitesedom]]ites, els [[Regne de Moab|moabites]], els [[Ammonites (descendents d'Ammon)|ammonites]], [[Ismael|ismaelitesismael]]ites (tribus [[àrabs]] arabitzants, anomenades ''mustaʿribah'') i el poble d'[[Israel (Bíblia)|Israel]]. La tradició bíblica presenta els hebreus de l'època patriarcal com a « estrangers » (''gérim'') en relació a la població local, com a pastors semi-nomades en vies de sedentarització, a la recerca de pastures. S'instal·len prop de les ciutats i mantenen en general bones relacions amb la població local. Viuen de manera autàrquica i es neguen a casar-se « amb les filles des [[Canaan|canaaneuscanaan]]eus ». S'agrupen en famílies extenses (''bêyt'âb'') o en clans (''mishpâhâh''), els quals conserven llur identitat i llurs tradicions pròpies (culte al déu de llurs pares).

|prénom1 = William G. | nom1 = Dever| titre = Aux origines d’Israël| titre chapitre = La conquête à l’ouest du Jourdain| année = 2005| lieu = Paris | éditeur = [[Groupe Bayard|Bayard]] | isbn =2227474270}}

* [[Semites]]

* [[Abraham]]

* [[Bíblia]]

* [[Jueus]]

* [[Israelites]]

* [[Regne d'Israel]]

* [[Història d'Israel i Palestina]]

* [[Història dels jueus]]

* [[Hebreu]]