Camp magnètic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - a anomenar '''B'''. + a a anomenar '''B'''.
m NBSP
Línia 15:
Des del [[segle VI aC]], els filòsofs grecs van descriure - i van intentar explicar - l'efecte de minerals rics en [[magnetita]]. Aquestes roques procedien entre altres de la ciutat de [[Magnèsia del Meandre|Magnèsia]] que va donar el seu nom al fenomen.
 
L'agulla «assenyala-sud» l'esmenta per primera vegada al [[segle  XI]] [[Chen Koua]] i, tot i que hi ha constància del coneixement de l'[[imant]] a la Xina<ref name=BertrandGille>Bertrand Gille; (s. dir.), ''Histoire des tècniques'', Gallimard, coll. « La Pléiade », 1978 </ref> des del [[segle III aC]], el problema del magnetisme terrestre apareix molt més tard. La utilització de la brúixola en les tècniques de [[navegació marítima|navegació]] dataria del [[segle XII]] i el seu ús exacte resta pendent de precisar a conseqüència d'una navegació essencialment costanera a aquella època.<ref name=BertrandGille/> Les brúixoles feien ús del [[camp magnètic terrestre]], que avui en dia es troba més o menys alineat amb l'eix de rotació terrestre, raó per a la qual una brúixola que indica el pol magnètic, indica també (encara que aproximadament) la direcció del pol geogràfic.
 
A Occident, [[Petrus Peregrinus]] també conegut com a ''Pierre Pèlerin de Maricourt'' va ser un dels primers a treballar sobre el magnetisme, el [[1269]] va escriure la seva ''Epistola de magnete'' on descriu la construcció d'una brúixola magnètica més o menys a la mateixa època que els savis xinesos. El 1295 [[Ramon Llull]] escriu ''Sobre l'art de la navegació'' on parla de la utilització de la brúixola.<ref>[http://books.google.cat/books?id=tRj_Pfe7dksC&pg=PA28&lpg=PA28&dq=ramon+llull+pedra+imant&source=bl&ots=xKjx1z4JR6&sig=rA3Vd_Xt2w5vd45IMsCeMJOlrfM&hl=ca&ei=rI2mSomsG6K6jAeAuvysCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#v=onepage&q=ramon%20llull%20pedra%20imant&f=false Camí de Sicília: l'expansió mediterrània de Catalunya] Oriol Junqueras pàgina 28</ref> Gairebé tres segles més tard, [[William Gilbert]], un metge, filòsof natural i físic [[Anglaterra|anglès]] va replicar el treball de Peregrinus i va ser el primer a establir explícitament que la mateixa Terra era un imant.<ref>{{Ref-llibre