Comensalisme: diferència entre les revisions

El '''comensalisme''' en [[ecologia]] és una [[relació tròfica]] en què una espècie s'alimenta a partir de l'aliment sobrer d'una altra [[espècie]], o de les [[mudes]] o [[Descamació|descamacions]] dels individus d'aquesta espècie. En el comensalisme hi ha una relació establerta entre dos organismes on un organisme se'n beneficia i l'altre no n'és afectat. Hi ha altres tipus d'associació: [[Mutualisme (biologia)|mutualisme]] (on els dos organismes surten beneficiats), [[competició]] (quan els dos organismes en surten perjudicats), i [[parasitisme]] (un organisme se'n beneficia i l'altre és damnificat). El comensalisme és una paraula derivada del llatí ''cum mensa'', "compartir la taula" en una interacció social humana. Originalment el terme es va fer servir per a l'ús de residus de menjar per un segon animal com en el cas dels necròfags (voltors per exemple) que esperaven que acabés de menjar un lleó per menjar les restes de la presa d'aquest. Encara no està clar si es poden qualificar de comensalisme o de mutualisme les relacions entre la [[flora intestinal]] i l'espècie humana. Per alguns biòlegs és improbable que en qualsevol relació entre organ ismes sigui completament neutra per a cadascuna de les parts, i les relacions que s'identifiquen com a comensals són possiblement del tipus del mutualisme o el parasitisme però d'una manera sobtil que no s'ha identificat. Per exemple les plantes, [[epífites]] són "pirates nutricionals" que intercepten substàncies nutrients que en altre cas anirien a parar a la planta hoste.<ref>Benzing, D.H. (1980) ''Biology of the Bromeliads''. Eureka, California: Mad River Press.</ref> Si hi ha un gran nombre d'epífites poden trencar les branques o donar ombra excessiva i disminuir la fotosíntesi. Una cosa similar passa amb els àcars forètics que es posen sobre altres insectes sense aparentment fer-los cap mal.