Biskra: diferència entre les revisions

'''Biskra''' (àrab بسكرة; berber: [[Fitxer:Biskra in Tifinagh.svg|65px|Biskra en amazic]] ''Tibeskert'') és una ciutat d'[[Algèria]], capital de la [[província de Biskra]]. El [[2007]] la seva població era de 207.987 habitants. Està situada en un oasi a la vora del uadi Biskra. El seu cultiu principal són els dàtils. Té un clima molt suau a l'hivern (mínima 11 graus)m però calorós a l'estiu (33 °C de mitjana). El palmerar cobreix 1200 hectàrees amb més de 150000 palmeres i milers d'arbre fruiters. Hi ha una antiga fortalesa turca i diversos poblets com Msid, Bab al-Dord, Ras al-Guerria, Sidi Barkat, Medjeniche i Gueddacha, però Biskra és el principal centre. El conjunt de l'oasi es diu Ziban. La població el 1950 era de 52.500 habitants.

Fou la clàssica ''Vescera'' un dels fortins romans del ''limes''; no fou ocupat pels bizantins.<ref name="WDL">{{cite web |url = http://www.wdl.org/en/item/8779/ |title = Street in the Old Town, I, Biskra, Algeria |website = [[World Digital Library]] |date = 1899 |accessdate = 2013-09-25 }}</ref> Apareix esmentada al [[segle IX]] com a posició dels [[aglàbides]] igual que la província del [[Zab]] que tenia per capital a [[Tubna]]. Sota els [[hammadites]] era una ciutat autònoma governada per un consell de xeics, amb dues famílies dirigents que es disputaven la preeminència, els Banu Rumman els Banu Simdi. [[Al-Bakri]] en descriu el seu bonic aspecte i prosperitat. A la rodalia vivien berbers [[Maghrawa]] i [[Sadrata]], i la ciutat tenia unes muralles. Al {{segle |XII}} va substituir a Tubna. El Zab fou ocupat pels àrabs Atbedj del grup dels [[Banu Hilal]] i els Banu Muzni van intentar substituir en l'hegemonia als Banu Rumman cosa que van aconseguir al {{segle |XIII}} amb el suport dels hàfsides; Biskra va esdevenir la capital de la regió sud-oest dels dominis [[hàfsides]], però en la pràctica la capital d'un emirat independent, on les caravanes del [[Sàhara]] arribaven per portar el seu productes i comprar els productes locals. Al [[segle XIV]] els Bau Muzni es van revoltar algunes vegades contra els hàfsides i en favor dels emirs de [[Bejaïa|Bugia]], de [[Tlemcen]] i de [[Fes]]. El [[1402]] l'emir [[Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III]] va restablir l'autoritat hàfsida sobre Biskra i el darrer Banu Muzni fou fet presoner i substituït per un cadi designar per l'emir hàfsida.

A la virtual caiguda dels hàfsides al final del segle XV, els àrabs Dawawida van prendre el poder local. Els turcs hi van fer dos expedicions, el [[1542]] dirigida per Hasan Agha, i el [[1552]] dirigida per Salah Rais, la van dominar i hi van construir un fortí. El poder local va quedar en mans de la família dels Bu Ukkaz que portaven el títol de Shaykh al-Arab. Al {{segle |XVIII}} el bey de [[Constantina (Algèria)|Constantina]] els va oposar una família rival, els Banu Gana, i la rivalitat va portar lluites que van buidar la ciutat poblant els petits centres de l'oasi.

Quan els francesos van desembarcar el [[1830]] la rivalitat continuava. Farhat ibn Said dels Banu Ukkaz es va aliar a [[Abd el-Kader]] però els Banu Gana van donar suport a [[França]] ([[1838]]) just l'endemà de la conquesta francesa de Constantina. El duc d'Aumale va entrar a Biskra el [[1844]] i s'hi va establir una guarnició permanent ([[1845]]). També es va construir un fortí a l'antiga kasba. Els Banu Gana van quedar com a família principal ocupant la major part dels llocs rellevants. El [[1938]] els Banu Gana i els Banu Ukkaz es van reconciliar.

== Referències ==