Ptolemeu II Filadelf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - per la guerra + per a la guerra |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 5:
Va néixer a l'[[illa de Cos]] on la seva mare acompanyava al marit durant la campanya d'aquell any. Va rebre una cuidada educació; el poeta elegíac [[Filetes de Cos]] i el literat [[Zenodot]] d'Efes foren els seus preceptors. Era de constitució feble i poc adequat per la direcció d'exèrcits.
Encara que tenia dos fills més gran del primer matrimoni, Ptolemeu I Soter tenia preferència per Filadelf, i volia excloure aquells de la successió, però s'hi oposava el seu conseller [[Demetri de Falèron]]. Ptolemeu va imposar el seu punt de vista i el [[285 aC]] va convocar una assemblea popular a [[Alexandria]], en la
==Govern==
A la mort del pare va apartar d'entre els seus consellers a [[Demetri de Falèron]] i poc després va fer matar al seu germà Argeos acusat de conspirar contra la seva vida. Un altre germà va intentar una revolta a [[Xipre]] i va patir la mateixa sort, i la seva primera dona [[Arsinoe I]], filla de Lisímac, fou desterrada a [[Coptos]] acusada de conspiració. Després d'això va prendre la sorprenent decisió de casar-se amb la seva germana [[Arsinoe II]], la vídua de Lisímac (que era més gran que ell mateix), en violació de les nocions religioses dels grecs però no dels egipcis. A Arsinoe II li va tenir sempre un bon tracte i a la seva mort li va fer construir un temple. Amb la primera Arsinoe va tenir tres fills, Ptolemeu (futur [[Ptolemeu III Evergetes I]]), Ptolemeu (que fou virrei de Xipre); i una fill anomenada Berenice que es va casar més tard amb [[Antíoc II Theós]]. Amb la segona no va tenir fills.
La seva atenció principal va estar en els afers interns. Restauració de temples i obres de tota mena.
=== Conflictes exteriors i revoltes ===
El [[276 aC]] Ptolemeu II va envair Síria fins a la regió de [[Damasc]], que considerava dins la seva zona d'influència. [[Antíoc I Soter]] que era a [[Sardes]], va marxar a la regió i va rebutjar als egipcis.
Tot seguit Ptolemeu es va enfrontar amb el seu oncle [[Magas de Cirene|Magas]], governador de [[Cirene]], que el [[274 aC]] es va fer independent de fet, es va aliar a Antíoc I Soter de Síria (es va casar amb la seva germana Apama) i encara va envair Egipte, avançant fins a [[Paretonion]] però va haver de retornar davant la revolta de la tribu dels [[marmàrides]] instigada pels egipcis (aquesta rebel·lió es creu que fou l'obra d'[[Arsinoe II]] la dona de Ptolemeu II). Quan Ptolemeu l'anava a perseguir els seus mercenaris galàtes es van amotinar i va haver d'abandonar la persecució.
En aquestes circumstàncies Magas va tornar de provar una segona invasió i va avançar fins a la frontera ocupant aquesta vegada Paretonion. La flota egípcia mentre va passar a l'atac i va desembarcar a [[Cilícia]], que va ocupar i va seguir [[Pamfília]] i les costes de [[Lícia]] i de [[Cària]] amb les ciutats de [[Cnidos]] i [[Halicarnàs]] entre d'altres. També va ocupar algunes de les illes [[Cíclades]] de la [[mar Egea]], especialment [[Samos]]. Soldats egipcis van desembarcar també a [[Itarcos]], a [[Creta]] i a algunes ciutats de la costa fenícia (la principal [[Arvad]]). Tot això va impedir a Antíoc atacar per Síria i ajudar a [[Magas]].
Línia 22:
=== Guerra a Grècia i Guerra d'Èumenes ===
La guerra va seguir a [[Antiga Grècia|Grècia]] on Ptolemeu va enviar una flota sota comandament de [[Patrocles (militar)|Patrocles]], per ajudar als atenencs contra [[Antígon Gònates]]. També va fer un tractat amb [[Roma]], després que aquesta república hagués derrotat de fet a [[Pirros]] d'[[Regne de l'Epir|Epir]] i va romandre lleial a aquesta aliança durant la guerra contra els cartaginesos.
El [[263 aC]] el governador (sàtrapa) de [[Pèrgam]], [[Èumenes de Pèrgam|Èumenes]], nebot i successor de [[Fileret de Pèrgam]], es va declarar independent amb el títol de "''Basilios''" (rei), el que va portar a la guerra amb el sobirà selèucida de Síria (l'anomenada "Guerra d'Èumenes"). Les complicitats exteriors inicials d'Èumenes no són prou clares, però hom assumeix que foren els egipcis qui van instigar la seva revolta, i després apareixen com els seus proveïdors de finançament. Èumenes va poder contractar un exèrcit de mercenaris amb els diners egipcis, i amb aquests mercenaris va derrotar a les forces d'Antíoc prop de [[Sardes]] ([[262 aC]]) segellant la seva independència i adquirint una bona part de l'Àsia Menor.
Línia 35:
Internament va lluitar activament contra els bandits que infectaven l'[[Alt Egipte]] i va fer una expedició fins a [[Etiòpia]], establint relacions amistoses amb les tribus. D'aquestes regions va obtenir els elefants que va poder utilitzar per a la guerra que anteriorment només podien ser importats de l'Índia i per aquest objectiu es va fundar una factoria anomenada Ptolemais, a la frontera de [[Núbia]]. També va fundar la ciutat d'Arsinoe com a cap de la navegació comercial de la mar Roja, just al lloc de la moderna Suez (que fou connectada amb el Nil per la neteja d'un antic canal contrit pel faraó Nekau), i la ciutat de Berenice, a la costa egípcia de la mar Roja, més avall del tròpic, connectada amb la ciutat de [[Coptos]] a la vall del Nil, que fou per molt de temps la ruta principal de les mercaderies de l'Índia, Aràbia i la costa africana. Va enviar també una expedició dirigida per Sàtir en viatge d'exploració per la costa oest de la [[mar Roja]], i va fundar una altra ciutat de nom Berenice vers la latitud de [[Meroe]]. A l'Índia hi va enviar un ambaixador anomenat Dionisios.
Vers el [[270 aC]], el rei [[Ergamenes]] de Meroe (Arkamino-qo) va destruir [[Napata]] i es va traslladar a Meroe que va passar a ser capital única, però a Napata va sorgir resistència i Ptolemeu va ser aliat d'Ergamenes amb el
== Protecció de la cultura ==
Línia 43:
== Egipte en temps de Filadelf ==
Durant el seu govern tenia un exèrcit de 200000 homes i 40000 cavalls, amb carros de combat i elefants, i una flota de 1500 vaixells alguns de prou grans. El tresor tenia un actiu de 740000 talents (el producte anyal del país era de 14800 talents). Dominava Egipte, Núbia, Líbia (de fet no es va unir a Egipte en virtut del matrimoni de Berenice, filla de Magas, amb Ptolemeu, fill de Filadelf, fins que aquest fou rei), Fenícia-Celesíria (perdut el 258 aC), Xipre, Lícia Cària i les Cíclades i durant bona part del regnat també Cilícia i Pamfília.
== Mort del rei ==
Va morir el de mort natural després d'un regnat d'uns 38 anys (36 des de la mort del pare). El va succeir el seu fill gran [[Ptolemeu III Evergetes I]]. A la seva mort, Antíoc II Theós de Síria, va canviar la seva decisió sobre la successió i va restaurar al seu fill gran, Seleuc, com a hereu, i va desheretar al fill que havia tingut amb Berenice.
== Enllaços externs ==
Línia 66:
{{Governants hel·lenístics}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Persones de Kos]]
[[Categoria:Ptolemeus]]
| |||