'''Sile''' fou una ciutat cananea del sud de Palestina, al [[Península del Sinaí|Sinaí]], que fou destruïda pels habiru al {{segle|XIV}} aC; com a reis apareixen Turbazu i Yaptihadda; després probablement va esdevenir una fortalesa de l'est d'Egipte que defensava el límit oriental a la [[regió del Sinaí]]. El seu nom egipci era '''Tjaru''' (o Zaru) i Sile fou el seu nom grec. Fou capital del nomós XIV del [[Baix Egipte]] ([[Khenty-abt]], El més oriental).
[[Seti I]] abans de ser proclamat faraó el [[1291 aC]] va ser comandant militar de Tjaru o Sile. Els assiris van guanyar a Sile la batalla que el [[671 aC]] els va entregar el país. Els romans consideraven molts bons els vins que es feien a la regió del llac de Menzalah i en especial al districte de Sile.
Restes antigues s'han trobat a Tell Abu Safa (o Tell Abu Safya) i a Tell Habwa, a uns 15 km al nord-est d'Al-Kantarah o '''Al-Qantara''' ([[Al-Qantara el-Sharqiya]] i [[Al-Qantara el-Gharbiya]], a l'est de [[Qantir]] –l'antiga [[Pi-Ramsès]]- i de [[Tanis]] i al sud-est de [[Pelusium]]), entre elles una fortalesa faraònica del temps de Seti I, que cobreix un ample espai amb gran nombre de torres, juntament amb magatzems, cases i centenars de peces antigues i segells de [[Tuthmosis III]], [[Ramsès II]] i altres.
Després del [[1999]] la regió fou excavada per un equip multidisciplinari; a 10 km a l'est de Qantara Sharq, a Tell el-Borg, es va trobar un assentament militar format per dos forts que protegien la ruta militar que portava a Tjaru, anomenats Hebua I i Hebua II, a 5 i 3 km respectivament; la zona dels forts estava separada de les àrees residencial i funerària per una branca del Nil (braç Pelusiac) o per un canal del llac Ballah. El [[2007]] es va trobar una rasa que aparentment rodejava l'àrea. Era un lloc molt ben defensat. Aquestos forts formaven part de l'anomenat Camí d'Horus.
