Revisió del 14:24, 10 maig 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.884 edits m Corregit: - impressions magnètiques, de la mateixa, tot i que més evanesscent manera + impressions magnètiques d'aquesta, tot i que més evanescent manera ← Edició anterior		Revisió del 23:24, 21 ago 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 437.135 edits Canvis menors, neteja, replaced: r prop de → r a prop de AWB Edició següent →
Línia 11: \| càrrec2 = Diputat a la [[Cambra de Diputats (França)\|Cambra de Diputats]] \| escut càrrec2 = Coat_of_Arms_of_the_July_Monarchy_(1831-48).svg \| inici2 = [[15 de juliol]] de [[1831]] \| final2 = [[24 de febrer]] de [[1848]] \| predecessor2 = Línia 19: \| càrrec3 = Diputat a l'[[Assemblea Nacional Francesa]] \| escut càrrec3 = Grand sceau de la République Française image001.gif \| inici3 = [[23 d'abril]] de [[1848]] \| final3 = [[2 de desembre]] de [[1851]] \| predecessor3 = Línia 28: \|lloc de naixement= {{bandera\|Catalunya}} [[Estagell]] ([[Rosselló]], [[Catalunya Nord]], pertanyent a [[França]]) \|data de mort= {{Data defuncio i edat\|1853\|10\|2\|1786\|2\|26}} \|lloc de mort= {{bandera\|~~France~~França}} [[París]] ([[Illa de França]], [[França]]) \|cònjuge= Lucie Carrier-Besombes \|partit= Cap Línia 34: \|signatura=Signature de François Arago.svg }} '''Francesc Joan Domènec Aragó''' (en francès ''François Arago''), ([[Estagell]], [[Rosselló]], [[26 de febrer]] de [[1786]] - [[París]], [[2 d'octubre]] de [[1853]]) fou un [[matemàtic]], [[físic]], [[astrònom]] i [[polític]]. Francesc va continuar els treballs de mesura del meridià per definir el metre des de [[Barcelona]] fins a [[Mallorca]]. Va descobrir diversos fenòmens d'electromagnetisme que li van valer la [[medalla Copley]]. Va descobrir que la velocitat de la llum és independent de la velocitat relativa de l'emissor i el receptor, fet que va ser la base pel desenvolupament de la [[teoria de la relativitat]]. Va descobrir la polarització de la llum i va desenvolupar la teoria ondulatòria de la llum. Igualment va ser actiu en nombrosos camps com la meteorologia, la geofísica, l'astronomia, l'electromagnetisme. Línia 43: ===La família nord-catalana dels Aragó=== La família nord-catalana de [[cognom Aragó]] era coneguda. Francesc era fill del liberal [[Francesc Bonaventura Aragó]]<ref name="Diccionari">{{ref-llibre \|cognom= \|nom= \|títol=Diccionari d'Història de Catalunya \| editorial=Edicions 62 \|data=1998 \|pàgines=p. 53 \|isbn=84-297-3521-6 \|citació=entrada: "Aragó"}}</ref> i de Maria Roig: Era el més gran dels quatre germans Aragó, els quals tots ells esdevingueren cèlebres personalitats de la França d'aquells temps. * [[Joan Aragó]]nese ([[1788]]-[[1836]]) va emigrar cap a l'[[Amèrica del Nord]] i esdevingué general de l'exèrcit de [[Mèxic]] combatent a la [[Guerra d'independència de Mèxic\|guerra d'independència]] contra [[Espanya]]. * [[Jaume Aragó]] ([[1799]]-[[1855]]) participà en el viatge d'exploració que [[Louis de Freycinet]] dugué a terme en l'''Uranie'' entre [[1817]] i [[1821]]; quan tornà del viatge, es dedicà al periodisme i a la literatura. * [[Esteve Aragó]] ([[1802]] - [[1892]]) va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre [[1822]] i [[1847]] i, segons es diu, va col·laborar amb [[Honoré de Balzac]] en l'escriptura de ''l'Héritière de Birague''. Va mantenir sempre el lligam amb la seva terra, a la qual va retornar en diverses ocasions clau de la seva vida per reflexionar amb tranquil·litat.<ref name="Diccionari"/> Francesc Aragó es va casar l'11 de setembre de [[1811]] amb Lucie Carrier-Desombes,<ref>[[#Lequeux\|Lequeux 2008]]: p.45</ref> amb qui va tenir tres fills:<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Toulotte \|nom=Muriel \|cognom2=Laugier \|nom2=Lucie \|títol=Etienne Arago, 1802-1892: une vie, un siècle \|url= http://books.google.cat/books?id=MwIjAQAAIAAJ&q=Emmanuel+Gabriel+Alfred+Arago&dq=Emmanuel+Gabriel+Alfred+Arago&hl=ca&ei=dj0ZTunTC4fZsgbm7eDhDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ \|llengua=francès \| editorial=Publications de l'Olivier \|data=1993 \|pàgines=p.273 \|isbn=290886603X }}</ref> * [[Emmanuel Aragó]] (1812-1896), advocat i polític republicà. * Alfred Arago (1815-1892), pintor i inspector general de belles arts . Línia 60: [[Fitxer:Arago estagel.jpg\|thumb\|200px\|esquerra\|Estàtua d'Aragó a Estagell, el seu poble natiu]] A partir d'aquell moment va abandonar l'escola on només anava a classes de [[matemàtiques]] i va preparar pel seu compte el temari per entrar a l'escola politècnica; en només un any i mig, va arribar a dominar totes les matèries del programa. Però aquell any l'examinador Monge no va acudir a [[Montpeller]] i va avisar els estudiants per carta que els examinaria a [[París]]. Aragó no va poder desplaçar-se i va ampliar la seva formació de matemàtiques durant un any més estudiant<ref name=A4/> ''Introducció a l'anàlisi infinitesimal d'[[Euler]]'', ''Resolució d'equacions numèriques de [[Joseph Louis Lagrange]]'', ''Teoria de les funcions analítiques de Lagrange'', ''Mecànica analítica de Lagrange'' i ''Mecànica celeste de [[Laplace]]''. L'any següent quan s'examinà a [[Tolosa de Llenguadoc\|Tolosa]], va sorprendre el seu examinador amb el seu coneixement de Lagrange. Cap a finals del [[1803]], entrà a l'Escola Politècnica de [[París]], però va trobar-s'hi que els professors eren uns ineptes, incapaços d'impartir coneixement i de mantenir la disciplina; Aragó comenta que li hauria agradat estudiar a fons física i química perquè no en coneixia ni tan sols els primers rudiments però això hauria estat si els seus camarades li haguessin deixat temps; de matemàtiques diu que quan va entrar ja en sabia més del que calia per sortir-ne de l'escola. Línia 103: [[Fitxer:Perpinyà - Francesc Aragó per Antonin Mercié.jpg\|thumb\|180px\|Estàtua de Francesc Aragó d'[[Antonin Mercié]], a [[Perpinyà]]]] Francesc Aragó sempre va manifestar idees republicanes, seguint l'exemple del seu pare [[Francesc Bonaventura Aragó]] que havia participat de la [[Revolució Francesa]] quan ell encara era una criatura. El [[7 de juliol]] de [[1831]] fou elegit diputat de [[Perpinyà]]<ref>{{ref-web \|url= http://www.histoiredemosset.fr/municipalites3.html \|títol=La Monarchie de Juillet \| consulta=12/7/2011 \|obra= \| editor=histoiredemosset.fr \|data= \|llengua=francès }}</ref> pel departament dels [[Pirineus Orientals]] (a on s'integra la [[Catalunya del Nord]]); i fou reelegit fins a la [[revolució del 1848]].<ref name="Diccionari"/> Demòcrata convençut, va exigir l'establiment a França del [[Sufragi universal masculí\|sufragi universal]].<ref name="Diccionari"/> El [[27 de febrer]] de [[1848]] Aragó era un dels signants de la proclamació de la [[Segona República Francesa\|república]], i immediatament era nomenat ministre de Marina i de les Colònies del govern provisional de [[Jacques-Charles Dupont de l'Eure\|Dupont de l'Eure]]:<ref>[[#Lequeux\|Lequeux 2008]]: p.61-62</ref> fou des d'aquest càrrec que el [[27 d'abril]] de [[1848]] Francesc Aragó va signar el definitiu '''decret d'abolició de l'esclavisme'''.<ref name="Diccionari"/> Línia 133: El [[1818]], [[Siméon Denis Poisson]] a partir d'aquesta teoria ondulatòria de la llum va deduir que si la teoria fos certa, al centre de l'ombra d'un objecte circular opac hi hauria d'aparèixer un punt brillant, cosa que no succeïx en la teoria corpuscular. Amb aquest resultat contrari a la intuïció, Poisson creia que demostrava la falsedat de la teoria ondulatòria de la llum. Però Aragó en comptes de confiar en la intuïció va realitzar els experiments pertinents i va observar el que avui s'anomena el ''[[punt d'Aragó]]''. Amb això la natura ondulatòria de la llum va guanyar una evidència important. Aragó i Fresnel van experimentar sobre la [[Polarització òptica\|polarització]] de la [[llum]] i dels resultats de les seves experimentacions, inferiren que la vibració de l'[[èter lluminós]] eren transversals a la direcció del moviment i que la polarització consistia en una resolució d'un moviment rectilini en els components a angles rectes l'un de l'altre. La posterior invenció del [[polariscopi]] i el descobriment de la [[polarizació rotativa]] es deuen a Aragó. Línia 143: Entre [[1823]] i [[1826]], Aragó es dedicà a l'estudi del [[magnetisme]]. Va descobrir la imantació de [[ferro]] per un [[corrent elèctric]] i juntament amb Ampère va construir el primer [[electroimant]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=3XEc5xkWxi4C&pg=PA68&lpg=PA68&dq=Arago+electomagnet&source=bl&ots=RDl2vlGtqE&sig=cDfGITF1-Igza0tHv6GdSvC-BnA&hl=ca&ei=-gj3St_4DoKj4Qbc7ozeAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CCcQ6AEwCQ#v=onepage&q=%22Arago%20was%20the%20first%20scientist%20to%20build%20one%22&f=false Electricity and magnetism: a historical perspective]. Brian Baigrie. Greenwod Press. Westport, Connecticut. London. Pàgina 68.</ref> Va descobrir allò que s'anomena [[magnetisme rotatori]]: Que una agulla imantada a prop d'un disc metàl·lic, en girar el disc es transmet el gir a l'agulla. Aquest fenomen és el principi en què es basen el fre elèctric i el motor d'inducció. Va descobrir el [[paramagnetisme]] i el [[diamagnetisme]] en observar que molts cossos poden ser magnetitzats. Línia 154: Aquesta observació la va poder fer gràcies a l'excavació d'un [[pou artesià]] per subministrar aigua a [[París]] que va impulsar des del seu càrrec de regidor de la ciutat. L'any 1837 s'havien excavat 500 metres sense trobar aigua. Aragó va defensar l'èxit de l'obra afirmant que estava garantit si es perseverava, també va defensar l'aprofitament de l'energia geotèrmica. Finalment el 26 de febrer de 1841 en arribar a 541 metres de profunditat va brollar aigua de gran puresa a 27,7 graus de temperatura. Aragó es va interessar especialment pel magnetisme terrestre, el 1823 va establir a l'observatori un gabinet magnètic i va realitzar a prop de 150.000 mesures. Aragó també va efectuar nombrosos inventaris meteorològics sistemàtics, els resums dels quals va publicar de [[1816]] a [[1830]] en els Annals de química i de física. Línia 170: * El [[fotòmetre d'Aragó]]. Instrument diferent del [[fotòmetre]]. En comptes de mesurar la intensitat de la llum serveix per comparar la intensitat de la llum transmesa i de la llum reflectida per un vidre, en funció de l'angle d'incidència de la llum. A més Aragó fa construir instruments especial com ara el ja esmentat per mesurar directament la velocitat de la llum basat en miralls rotatius. Un instrument per mesurar la diferència de velocitat de la llum a l'aigua i a l'aire per tal de verificar la teoria ondulatòria o la corpuscular de la llum. Un [[Micròmetre (aparell) \|micròmetre]] d'alta precisió. El 1845 fa construir la que avui s'anomena ''cúpula Aragó'' de la torre est de l'Observatori de París, malauradament no la va poder veure acabada de muntar amb la gran lent de 38 cm de diàmetre. També promou el desenvolupament d'invents que tenen doble aplicació industrial i científica. Fa que l'estat adquireixi la patent del [[daguerreotip]]. [[Fizeau]] i [[Léon Foucault]] prenen els primers daguerreotips del sol. Examinant els daguerreotips del Sol i comparant la llum polaritzada dels cometes i del Sol, Aragó conclou que la superfície del Sol està composta de gas a alta temperatura. En paraules de l'astrònom [[Félix Tisserand]] (1845-1896): "Aragó introdueix la física dins de l'astronomia" fundant el que més endavant s'anomenaria [[astrofísica]]. Tot i que sovint els historiadors la fan néixer equivocadament el 1860 quan [[Gustav Robert Kirchhoff]] i [[Bunsen]] fan servir l'espectrometria per determinar els elements químics que componen el Sol. Línia 206: L'[[Homenatge a Aragó]] és un monument a [[París]] que es presenta sota la forma d'una sèrie de medallons amb el nom d'Aragó, al terra de la ciutat al llarg del meridià, fou realitzat amb motiu del 200 aniversari del naixement d'Aragó. És un dels savis que té [[Llista dels 72 noms inscrits a la Torre Eiffel\|inscrit el seu nom al primer pis de la Torre Eiffel]], a la cara de l'Escola Militar. [[Fitxer:Savants tour eiffel face champ mars.jpg\|1000px\|<center>'''Cara de l'Escola Militar'''</center>]] Línia 216: * A la novel·la [[Clavis Dardentor]] (1896) dos capítols passen a Mallorca. En un dels capítols visiten els [[castell de Bellver]] on surt el tema del mesurament del meridià fins a Formentera i l'empresonament d'Aragó.<ref name="xtec"/> == Vegeu també == * [[Meridià verd]] * [[Charles Thomas August Dallery]] Línia 223: {{Referències\|2}} == Bibliografia == * {{ref-llibre \|cognom=Sarda \|nom=François \|enllaçautor=François Sarda \|títol=Les Arago - François et les autres \|llengua=francès \| editorial=Éditions Tallandier \|data=2002 \|pàgines= \|isbn=2-84734-005-X }} * {{Ref-llibre \|cognom=Lequeux \|nom=James \|títol=François Arago, un savant généreux: physique et astronomie au XIXe siècle \|url= http://books.google.cat/books?id=iuDs1k9OPM8C&dq=Lucie+Carrier-Desombes&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua=francès \| editorial=EDP Sciences \|data=2008 \|pàgines= \|isbn=2868839991 \|ref=Lequeux }} * {{ref-llibre \|cognom= \|nom= \|títol=Diccionari d'Història de Catalunya \| editorial=Edicions 62 \|data=1998 \|pàgines=p. 53 \|isbn=84-297-3521-6 \|citació=entrada: "Aragó"}} * {{Ref-llibre \|cognom=Aragó \|nom=Francesc Joan Domènec \|enllaçautor=Francesc Joan Domènec Aragó \|títol=Histoire de ma jeunesse \|url= http://www.mediterranees.net/voyageurs/arago/sommaire.html \|llengua=francès \| editorial= \|data=1854 \|pàgines= \|isbn= \|ref=Aragó }} == Enllaços externs == Línia 237: {{Diputats catalunya nord 1848-1852}} {{Govern provisional de 1848}}{{Autoritat}} {{ORDENA:Arago, Francesc}}▼ ▲{{ORDENA:Arago, Francesc}} [[Categoria:Astrònoms catalans]] [[Categoria:Científics nord-catalans]]

Domènec Francesc Joan Aragó: diferència entre les revisions