Timoleont: diferència entre les revisions

Molts exiliats van enviar una ambaixada a Corint per demanar ajut ([[344  aC]]) i els corintis van decidir enviar una força amb Timoleó com a cap. El seu germà gran, Timòfanes, havia dirigit la guerra contra [[Argos (Argòlida)|Argos]] amb força èxit; davant d'un possible nou atac Timòfanes va rebre el comandament de 400 mercenaris amb els quals, amb suport d'un dels partits de Corint, es va apoderar de la tirania; Timoleó, partidari de la democràcia, es va oposar al seu germà i com que aquest no va voler deixar el poder, Timoleó va decidir matar-lo. Timoleó va complir el seu objectiu, i va matar al seu germà (.<ref>la mort es explicada de diferent manera segons els autors: per uns el va matar obertament al fòrum; Plutarc diu que va introduir uns assassins a casa del seu germà però era absent durant l'assassinat; i Corneli Nepot diu que es va fer pel seu desig però no hi era present</ref> La data de la mort la situa [[Plutarc]] el [[364  aC]] i diu que Timoleó va viure solitari i ple de remordiments durant vint anys. Però [[Diodor de Sicília]] situa el fet vers el [[345  aC]], i diu que en arribar l'ambaixada siciliana encara no s'havia decidit la sort de Timoleó: uns el veien com un patriota a recompensar i altres el volien jutjar segons la llei; el senat de Corint va evitar la decisió enviant a Timoleó a Siracusa, i li hauria anunciat que si es comportava correctament seria considerat un tiranicida i honorat i si ho feia malament seria castigat com a fratricida.

Timoleó va sortir amb només deu trirrems i 700 mercenaris. Va tenir dificultats per arribar a l'illa; Hicetes, que formava part dels que l'havien cridat, havia iniciat converses amb el general cartaginès [[Hannó (344  aC)|Hannó]] que havia arribat llavors a Sicília, i que va enviar 20 vaixells a la costa d'Itàlia per controlar els moviments de Timoleó; aquest va evitar al comandant cartaginès a [[Rhegium]] i va poder arribar a Tauromenium on Andròmac el va rebre amistosament junt amb els exiliats siracusans a la ciutat.

Timoleó el va seguir cap a Siracusa i abans que Hicetes es pogués reorganitzar es va poder apoderar de dos barris de la ciutat, ''Tyche'' i ''[[Epipolae]]'', mentre Hicetes conservava Neàpolis i [[Acradina]]. Així la ciutat va quedar repartida entre tres rivals (finals del [[344  aC]]).

Durant l'hivern hi va haver negociacions i l'èxit de Timoleó li va garantir el suport d'algunes ciutats de Sicília entre les quals [[Catana]] on erra tirà Mamerc. A la primavera de l'any següent ([[343  aC]]), Dionís va rendir la fortalesa a canvi de poder marxar lliurement cap a Corint.

Hicetes va tractar d'apartar a Timoleó mitjançant el seu assassinat però va fracassar; llavors es va aliar estretament amb els cartaginesos i va introduir a [[Magó (344  aC)|Magó]] i la seva flota al port de la ciutat de Siracusa. La força cartaginesa era d'uns 50000 homes però Timoleó va obtenir subministraments des de Catana. Magó i Hicetes van atacar Catana amb les millors tropes i mentre es feia aquest atac, Lleó, un dels lloctinents de Timoleó i comandant de la força coríntia a Siracusa, va fer un sobtat atac a l'Acradina i es va apoderar d'aquest barri; aquest fet va despertar les sospites de Magó, que va pensar que havia estat traït i va abandonar l'illa retornant a [[Cartago]].

Els cartaginesos van reaccionar. Magó, acusat de covardia per haver abandonat l'illa, fou crucificat (o es va suïcidar abans) i es va decidir enviar un exèrcit a l'illa per sotmetre-la completament. L'exèrcit va arribar a [[Lilibea]] el [[339  aC]] dirigida per [[Àsdrubal (general 339  aC)|Àsdrubal]] i [[Amílcar (339  aC)|Amílcar]], amb 70000 infants i 10000 cavallers, amb una flota de 200 vaixells de guerra i 1000 de càrrega.

Timoleó, davant d'aquesta força que va desmoralitzar als grecs, només va poder reunir dotze mil homes incloent els mercenaris, i encara mil van desertar durant la marxa. Timoleó volia atacar ràpid per impedir l'organització dels cartaginesos i assegurar la unitat dels grecs. Els grecs van trobar als cartaginesos acampats a la vora del riu [[Crimissos]], afluent del riu ''Hypsa'', al sud-oest de l'illa. Des d'un turó Timoleó veia alls cartaginesos a l'altre costat del riu; els cartaginesos quan van veure als grecs van començar a creuar el riu i quan l'exèrcit cartaginès estava a mig passar fou atacat per Timoleó amb totes les forces; en el curs de la batalla el sol primer i després la pluja van jugar en contra dels cartaginesos, que es van haver de retirar cap a l'altre costat del riu; però perseguits pels grecs la retirada es va convertir en desbandada; els soldats cartaginesos, que parlaven llengües diverses, no s'entenien, i es van arribar a enfrontar entre ells mateixos. Molts es van ofegar al riu i molts altres foren morts pels grecs; Timoleó va obtenir una gran victòria (estiu del [[339  aC]]); el botí fou immens i una part fou enviat a Corint i altres ciutats gregues.

Llavors Timoleó va decidir posar fi a les tiranies que restaven, especialment Hicetes a Leontins i Mamerc a Catana, que s'havien aliat als cartaginesos. Aquestos van enviar a l'illa a [[Giscó (pare d'Amilcar)|Giscó]] amb 70 vaixells i un cos de mercenaris grecs; encara que va obtenir petites victòries al començament, en conjunt la guerra fou favorable a Timoleó i finalment els cartaginesos van accedir a signar un tractat el [[338  aC]] que fixava el riu [[Halicos]] com a frontera. Durant la guerra contra Giscó, el tirà Hicetes van ser derrotats a la vora del riu [[Damúries]], i als pocs dies fou fet presoner per Timoleó quan fugia amb el seu fill Eupolem. Ambdós foren executats; la seva dona i filles foren també capturades i enviades a Siracusa on l'assemblea va decidir la seva execució, en revenja per la mort d'[[Arete de Siracusa|Arete]] i [[Aristòmaca de Siracusa|Aristomaca]], esposa i germana de [[Dió de Siracusa]], executades per orde d'Hicetes. Timoleó les podia haver salvat i no ho va fer, posant una taca a la seva carrera.

Un temps abans de morir es va quedar cec. Va morir finalment el [[337  aC]] i fou enterrat amb càrrec al tresor públic, a la plaça del mercat on es va construir un monument amb pòrtic i gimnàs que fou conegut com el Timoleonteium; es van decretar uns jocs anyals en honor seu