Setge de Girona de 827: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
→Antecedents: Canvis menors, neteja, replaced: l’ → l' (6) AWB |
||
Línia 35:
==Antecedents==
L'ocupació àrab de Catalunya fou efímera i els musulmans, depenents de Còrdova, estaven governats per [[valí]]s o representants emirals. Els [[visigots]] legitimistes del poder de Toledo foren expulsats i els pro-sarraïns ocuparen el poder, però al [[segle IX]], amb la [[conquesta carolíngia de Catalunya]], els francs dugueren els seus propis comtes i marquesos, que eren els visigòtics expulsats, i reaparegueren els conflictes entre els pro-francs, que volen constituir un poder superior, i els pro-àrabs i i els autòctons que s’hi negaren.<ref>Joan Adell, [http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/casserres3.html El monestir de les dames]</ref> Els francs establiren la [[Marca Hispànica]], una franja de seguretat limitada per
La fidelitat dels magnats locals gots per conquesta de Barcelona fou recompensada per [[Lluís el Pietós]] amb el nomenament com a [[comte de Barcelona]] de [[Berà I|Berà]], un autòcton proper a les intencions de pau i manteniment de l{{'}}''statu quo'' amb els veïns musulmans, però la seva tolerància contraposada als barons francs, significà la seva caiguda i
Fidels a Berà i encapçalades per Aissó, fill de [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí]],<ref>[[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] l’assimila a un magnat got</ref> es sublevaren diverses guarnicions del [[Comtat d'Osona]], tret del castell de [[Roda de Ter]],<ref>Segons Francisco Codera i Zaidín a [http://books.google.cat/books?id=gks3EdDM4pQC&pg=PA259&lpg=PA259&dq=abenbelascot&source=bl&ots=MsbEIC9Cfc&sig=SUFTz756_sc-GgPU5zUdr4VbM1k&hl=ca&ei=K8ReSurEO4fSjAeEhPnYDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3 Estudios Criticos de Historia Arabe Española] l'atac és a Roda de Ribagorça</ref> situat a l'actual [[L'Esquerda (Masies de Roda)|l'Esquerda]], controlada per [[Galindo Belascotenes]]<ref>{{ref-llibre| cognom= Millàs i Vallicrosa | nom= Josep Maria | enllaçautor= Josep Maria Millàs i Vallicrosa| títol = Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia | pàgines = p.72| url= http://books.google.cat/books?id=EVmpsQpIRn4C&pg=PR28&dq=tsalaaba&hl=ca| editorial = Institut d'Estudis Catalans | isbn = 84-7283-117-5 | data =1987 | ref = }}</ref> (''Abenbelascot''),<ref>{{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili | nom= Antoni | enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II | pàgines = p. 507 | editorial = Edicions Pàtria | isbn = | data =1920 | ref = }}</ref> un cap indígena<ref>{{es}} Francesc Codera, ''[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/35748842903806940700080/025349_0004.pdf Límites probables de la conquista árabe]'', p.309</ref> i Aissó va destruir-la.
Aprofitant els primers èxits, els revoltats, a través dels walí de Saragossa i Lleida reberen
L'[[Emperador]] [[Lluís el Pietós]], que sabia de l'atac musulmà, demanà al seu fill [[Pipí I d'Aquitània]] i als [[comte]]s [[Hugh de Tours]] i [[Matfrid d'Orléans]] reclutar un exèrcit, però ho feren lentament, doncs el [[27 de setembre]] les tropes, comandades per Pipí i [[Oliba I de Carcassona]] es trobaven entre [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] i [[Carcassona]],<ref name=MCA/> de manera que Bernat hagué de fer front als rebels amb l'únic suport del seu germà [[Gaucelm]] i possiblement d'[[Asnar I Galí]].
| |||