Obre el menú principal

Canvis

Relació entre Faquilena de Roergue i el Comtat del Pallars, més info a Discussió del Comtat de Pallars.
Asnar Galí, tot i haver perdut Urgell i Cerdanya, concedits el [[834]] al [[Bel·lònides|bel·lònida]] [[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]] per [[Lluís el Pietós]], va aconseguir resistir a Pallars i Ribagorça fins al [[844]], quan el n'expulsà el comte [[Frèdol de Tolosa]]. Frèdol concedí privilegis importants a [[Santa Maria de Gerri]] i a [[Santa Maria de Lavaix]], en aquells anys conegut com a ''Vilanova'', en uns documents que demostren<ref name="Sànchez">Sànchez, 1996.</ref> una ample autogovern dels monestirs respecte del comte de Tolosa. És de poc després, [[859]] que apareix per primer cop un esment del comtat pallarès: ''in comitatu nostro Paliarensi'', com diu un reconeixement de prerrogatives i franqueses a favor de [[Sant Pere de Burgal]].
 
El sentiment indigenista continuà malgrat tot; el [[872]], el comtat de Tolosa patí una crisi de poder arran de l'assassinat del comte [[Bernat el Vedell]] per fidels de [[Bernat Plantapilosa]], reconegut després com a comte per [[Carles el Calb]]. Llavors, un cacic[[Visigots|visigot]] local, [[Ramon II de Pallars-Ribagorça]], se n'aprofità per independitzar els territoris sud-pirinencs del comtat i crear-hi una nissaga comtal pròpia. La naixença, doncs, del Comtat sobirà de Pallars es pot situar en aquest any de 872.
 
La designació de l'administrador del ''pagus'' la feia el comte corresponent, que en aquest cas fou [[Bernat el Vedell]] fins el [[872]]. A la seva mort, un germà, [[Fulcoald de Llemotges|Fulcoald]], va mantenir el poder a [[Llemotges]] sense títol oficial però conegut com a [[Vescomtat de Llemotges|vescomte de Llemotges]]; un altre germà, [[Odó de Tolosa]], rebé els comtats usurpats ([[comtat de Tolosa|comtats de Tolosa]], [[comtat de Nimes|Nimes]], [[comtat de Carcí|Carcí]] i [[comtat de Roergue|Roergue]]) al seu pare, [[Bernat el Vedell]], a la mort de [[Bernat Plantapilosa]], l'any [[886]]; [[Ramon II de Pallars-Ribagorça]], nebot de [[Bernat el Vedell]], fill de la seva germana [[Faquilena de Roergue]], va mantenir el ''pagus'' de Pallars.
 
En virtut de les ''[[Leges Gothorum]]'' no és estrany que [[Fulcoald de Llemotges|Fulcoald]] i [[Faquilena de Roergue]] mantinguessin els seus drets i honors sobre el [[Vescomtat de Llemotges|vescomte de Llemotges]] i el ''pagus'' de Pallars, respectivament. La naixença, doncs, del Comtat sobirà de Pallars es pot situar en aquest any de 872, encara que la numeració comenci amb el pare de [[Faquilena de Roergue]], [[Ramon I de Tolosa|Ramon I de Tolosa i de Roergue]].
 
== El Comtat independent de Pallars ==
2.285

modificacions