Comtat de Pallars: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - comtat es trobava situat + comtat estava situat |
Relació entre Faquilena de Roergue i el Comtat del Pallars, més info a Discussió del Comtat de Pallars. |
||
Línia 33:
Asnar Galí, tot i haver perdut Urgell i Cerdanya, concedits el [[834]] al [[Bel·lònides|bel·lònida]] [[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]] per [[Lluís el Pietós]], va aconseguir resistir a Pallars i Ribagorça fins al [[844]], quan el n'expulsà el comte [[Frèdol de Tolosa]]. Frèdol concedí privilegis importants a [[Santa Maria de Gerri]] i a [[Santa Maria de Lavaix]], en aquells anys conegut com a ''Vilanova'', en uns documents que demostren<ref name="Sànchez">Sànchez, 1996.</ref> una ample autogovern dels monestirs respecte del comte de Tolosa. És de poc després, [[859]] que apareix per primer cop un esment del comtat pallarès: ''in comitatu nostro Paliarensi'', com diu un reconeixement de prerrogatives i franqueses a favor de [[Sant Pere de Burgal]].
El sentiment indigenista continuà malgrat tot; el [[872]], el comtat de Tolosa patí una crisi de poder arran de l'assassinat del comte [[Bernat el Vedell]] per fidels de [[Bernat Plantapilosa]], reconegut després com a comte per [[Carles el Calb]]. Llavors, un
La designació de l'administrador del ''pagus'' la feia el comte corresponent, que en aquest cas fou [[Bernat el Vedell]] fins el [[872]]. A la seva mort, un germà, [[Fulcoald de Llemotges|Fulcoald]], va mantenir el poder a [[Llemotges]] sense títol oficial però conegut com a [[Vescomtat de Llemotges|vescomte de Llemotges]]; un altre germà, [[Odó de Tolosa]], rebé els comtats usurpats ([[comtat de Tolosa|comtats de Tolosa]], [[comtat de Nimes|Nimes]], [[comtat de Carcí|Carcí]] i [[comtat de Roergue|Roergue]]) al seu pare, [[Bernat el Vedell]], a la mort de [[Bernat Plantapilosa]], l'any [[886]]; [[Ramon II de Pallars-Ribagorça]], nebot de [[Bernat el Vedell]], fill de la seva germana [[Faquilena de Roergue]], va mantenir el ''pagus'' de Pallars.
En virtut de les ''[[Leges Gothorum]]'' no és estrany que [[Fulcoald de Llemotges|Fulcoald]] i [[Faquilena de Roergue]] mantinguessin els seus drets i honors sobre el [[Vescomtat de Llemotges|vescomte de Llemotges]] i el ''pagus'' de Pallars, respectivament. La naixença, doncs, del Comtat sobirà de Pallars es pot situar en aquest any de 872, encara que la numeració comenci amb el pare de [[Faquilena de Roergue]], [[Ramon I de Tolosa|Ramon I de Tolosa i de Roergue]].
== El Comtat independent de Pallars ==
| |||