Sança de Castella i de Polònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 7:
|fets destacables=Reina consort d'Aragó, esposa d'[[Alfons el Cast]]; fundadora del [[Monestir de Sixena]] i de l'orde de les [[Comanadores de Sant Joan de Jerusalem]]
|títols=reina, vídua i fundadora
|data de naixement= [[1154]]
|data de mort= [[9 de novembre]] de [[1208]]
|lloc de naixement= [[Corona de Castella]], en lloc desconegut (Toledo o Lleó?)
|lloc de mort= [[Monestir de Sixena]] ([[Villanueva de Sigena]], [[els Monegres]], [[província d'Osca]])
|enterrat a= [[Monestir de Sixena]]
|festivitat= [[9 de novembre]] (a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem)
|venerat en= [[Església Catòlica]]
|iconografia=Hàbit de les Comanadores de Sant Joan, amb corona
|lloc de pelegrinatge=Monestir de Sixena
|orde= [[Monges Santjoanistes]]
|data de beatificació=Venerada com a serventa de Déu al si de l'orde santjoanista; de vegades anomenada "santa"
|lloc de beatificació=
Línia 25:
|supressió del culte=
|patronatge=}}
'''Sança de Castella''' ([[1154]] - [[Villanueva de Sigena|Sigena]] [[1208]]), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona ([[1174]]-[[1206]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom= Albertí|nom=Elisenda |títol=Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval |url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874 | editorial=Albertí Editor|pàgines=p.45}}</ref> Fundadora del [[Monestir de Sixena]], és considerada fundadora de l'orde de les [[Comanadores de Sant Joan de Jerusalem]], branca femenina de l'[[Orde Santjoanista]].
Filla del [[rei de Castella]] [[Alfons VII de Castella|Alfons VII]] i la seva segona muller, [[Riquilda de Polònia]], nasqué el [[21 de setembre]] de [[1154]].
El [[18 de gener]] de [[1174]] es casà a la [[Seu de Saragossa]] amb el rei [[Alfons el Cast]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= Albertí|nom=Elisenda |títol=Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval |url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874 | editorial=Albertí Editor|pàgines=p.46 }}</ref> en virtut de l'establert en la [[Pau Perpètua de Sahagún]].<ref>{{ref-llibre| cognom= Soldevila i Zubiburu | nom= Ferran | enllaçautor= Ferran Soldevila i Zubiburu | capítol = Volum IV: La Catalunya Nacional| títol = Història de Catalunya | pàgines = p.205-6| url= http://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA206&lpg=PA206&dq=pau+perp%C3%A8tua+1170&source=bl&ots=4faKD8M5kI&sig=q8yZWFEeFot043TVPl1EjfrZ9F4&hl=ca&ei=oinGSZ_jI9SzjAea69CsCw&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result#PPA1532,M1 | editorial = Editorial Alpha | isbn = | data = | ref =}}</ref> D'aquest matrimoni en tingueren:
* el príncep [[Pere el Catòlic]] ([[1174]]-[[1213]]), [[comte de Barcelona]] i [[rei d'Aragó]]
* la princesa [[Constança d'Aragó i de Castella|Constança d'Aragó]] (v [[1179]]-[[1222]]), casada el [[1198]] amb [[Eimeric I d'Hongria]] i el [[1210]] amb [[Frederic II d'Alemanya]]
Línia 41:
Després de la mort del seu marit a [[Perpinyà]] en 1196, Sança fou relegada pel seu fill [[Pere el Catòlic]] a una posició de segon pla en política. Va deixar la cort i es retirà al monestir de [[Santa Maria de Sixena]], que ella havia fundat en [[1188]] i donat a les monges [[Comanadores de Sant Joan de Jerusalem]]. Hi prengué l'hàbit i hi visqué com a monja fins a la seva mort.
[[Fitxer:Panteón Real del Monasterio de Sigena.jpg|
Portà al monestir la seva filla [[Constança d'Aragó i de Castella]], reina vídua d'Hongria, que hi visqué entre 1204 i 1208, quan marxà a [[Sicília]] per casar-s'hi de nou. Sança morí poc després, el 9 de novembre del 1208. Fou sebollida davant l'altar major del monestir, on també fou sebollit el seu fill [[Pere el Catòlic]].
Com el seu marit, fou protectora de trobadors com [[Guiraut de Calanson]] i [[Peire Raimon]].
==Veneració==
Per la seva fundació a Sixena, la primera de l'orde, és considerada com a fundadora de la branca femenina de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem]], les [[Comanadores de Sant Joan de Jerusalem]], i venerada com a [[serventa de Déu]] al si d'aquest orde. A molts documents de l'arxiu de Sigena parla de "''Sancte Regine Sancie fundatricis istius Religionis et Conventus''" ("santa reina Sança, fundadora d'aquesta religió i convent").
A l'església de Nuestra Señora del Temple de [[Saragossa]] es conserva una pintura de la reina amb una inscripció que l'anomena "Santa Reina Doña Sancha". El seu culte, però, no va tenir repercussió fora dels monestirs de l'orde.
Línia 58:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Albertí i Casas|nom=Elisenda |títol=Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874|any=2007| editorial=Albertí Editor|ref=albertí|pàgines=p.45-50|isbn=978-84-7246-085-0}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Sanca De Castella I De Polonia}}
[[Categoria:Infants de Castella]]
[[Categoria:Reis consorts d'Aragó]]
| |||