Pieter Willem Botha: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 82:
Tot i haver-se oposat amb fermesa a cedir el poder a la majoria [[Negre (persona)|negra]], així com a l'ascens del [[comunisme]], el seu govern va fer algunes concessions envers la reforma política, a causa de les protestes en defensa dels [[Drets Humans]]. Botha va deixar el lideratge del partit el febrer del 1989, després de patir un [[atac de cor]] lleu, i sis mesos després fou obligat pel seu partit a dimitir també com a president.
 
Va fer campanya pel ''no'' al [[referèndum]] que va convocar el president [[Frederik Willem de Klerk]] el 1992 sobre el procés constituent que portaria a l'abolició de l'[[apartheid]], i va denunciar el govern per irresponsable. A principis del 1998, quan es va negar a declarar davant la 'Comissió per la veritat i la reconciliació' creada pel govern de [[Nelson Mandela|Mandela]], va rebre el suport del Partit Conservador, que se li havia enfrontat quan era ell qui governava. Al final del 1998 fou condemnat a presó, però la pena fou suspesa i substituïda per una multa.<ref>{{cite ref-notícia|url=http://www.independent.co.uk/news/afrikaners-champion-bothas-cause-of-silence-1137403.html
|urltítol=http://www.independent.co.uk/news/afrikaners-Afrikaners champion-bothas- Botha's cause- of- silence-1137403.html
|datedata={{data inici|df=yes|1998|1|8}}
|title=Afrikaners champion Botha's cause of silence
|authorautor=Mary Braid
|date={{data inici|df=yes|1998|1|8}}
|workobra=The Independent |locationlloc=UK
|author=Mary Braid
|accessdateconsulta={{data inici|df=yes|2009|5|15}}
|work=The Independent |location=UK
}}{{en}}</ref> Poc abans de morir a finals del 2006, Botha encara insistia en la seva oposició a la [[democràcia]] igualitària, i proposava una mena de [[confederació]] entre les [[Raça (classificació d'éssers humans)|races]] segons els principis de l'[[apartheid]].<ref>http://www.youtube.com/watch?v=S2Car5GzJEI{{dead link|data=novembre de 2013|date=November novembre 2011}}</ref> Malgrat tot, quan va morir, el govern es va oferir a fer-li un funeral d'estat, tot i que la família ho va refusar.
|accessdate={{data inici|df=yes|2009|5|15}}
}}{{en}}</ref> Poc abans de morir a finals del 2006, Botha encara insistia en la seva oposició a la [[democràcia]] igualitària, i proposava una mena de [[confederació]] entre les [[Raça (classificació d'éssers humans)|races]] segons els principis de l'[[apartheid]].<ref>http://www.youtube.com/watch?v=S2Car5GzJEI{{dead link|data=novembre de 2013|date=November 2011}}</ref> Malgrat tot, quan va morir, el govern es va oferir a fer-li un funeral d'estat, tot i que la família ho va refusar.
 
Botha no era família de [[Pik Botha|Roelof Frederik "Pik" Botha]], el seu ministre d'Afers Exteriors.