Sacerdot: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Battesimi0113.jpg|rightdreta|thumb|200px|Un sacerdot catòlic durant un baptisme]]

La consideració de la dona ha sigutestat un tema discutit des d'antic. Vista en general en el rol d'ama de la casa, els pobles d'estil patriarcal, han cregut que els assumptes religiosos corresponen també al baró. En la història de la humanitat, això no obstant, es poden trobar exemples de "sacerdotesses" com en alguns cultes grecoromans i egipcis, entre ells el de les [[vestals]], ja citat. Les religions monoteistes van excloure definitivament el paper de la dona com a intercessora entre el poble i la divinitat i el tema només ha sigutestat rebatut a partir del {{segle |XX}} amb l'ordenació de dones en esglésies com l'[[Església Anglicana|anglicana]].

[[Fitxer:Rabbi Michael Melchior.jpg|rightdreta|thumb|150px|El rabí és més una funció magisterial i no és entesa pròpiament com un "sacerdot"]]

El sacerdoci en el judaisme naix de l'experiència del poble d'[[Israel]] i el seu alliberament d'[[Egipte]] per institució divina tal com ve relatat en el [[Pentateuc]]. [[Déu]] triaria a una de les dotze tribus, la de [[Leví]], representada per [[Aaron]], germà de [[Moisès]], per a dedicar-se a cuidar de l'[[Arca de l'Aliança]] i del culte a la divinitat, encara que sorgix també el concepte de tota l'Assemblea d'Israel com a poble sacerdotal, l'única nació mediadora entre tota la humanitat i [[Déu]], la nació santa i triada. El mateix Aaron seria el primer sacerdot hebreu. La dita responsabilitat seria hereditària i passaria de generació en generació. D'entre els sacerdots, el cap de la casa d'Aaron (el seu primogènit, a qui seguiria el seu primogènit) seria el Summe Sacerdot, és a dir, el màxim representant de la tribu de Leví per a conduir el culte. Esta nova organització sacerdotal que ve de la primera religió monoteista del món, aconseguiria la seua esplendor durant els regnats de [[David]] i [[rei Salomó|Salomó]] els quals construirien el [[temple de Jerusalem]]. Esta organització influiria posteriorment el naixement del [[cristianisme]]. La ruptura de la successió levítica, especialment de l'elecció del Summe Sacerdot, el qual tindria una figura política tan fort com la del rei d'Israel, portaria seriosos conflictes. Cap al {{segle |II}} aC (any 152 aC), per exemple, l'elecció de Jonatan del llinatge Macabeu, però no levític, com a Summe Sacerdot, crearia la secessió de la comunitat [[Esenos|esenia]] de Qumrán i la completa enemistat del partit dels [[Fariseus]]. La desaparició del [[temple de Jerusalem]] destruït pels [[Imperi Romà|romans]] durant la caiguda de [[Jerusalem]] de l'any [[70]], va donar com a conseqüència el final del culte monoteista judaic i la [[diàspora]] jueva. La religió es desenvoluparia al que hui coneixem com el [[rabí|rabinisme]] que, entre altres coses, no és pròpiament el sacerdoci tal com s'entén modernament. El [[rabí]] és l'home dedicat a la ciència de les [[Bíblia|Escriptures]] (la [[Torah]]), però no complix funcions culturals. El judaisme contemporani encara respecta la disposició divina de l'elecció levítica com l'única autoritzada per a la celebració del culte i l'esperança és que amb la reconstrucció del temple de Jerusalem, només els levites, de la tribu de Leví, continuaran la labor interrompuda fa dos mil anys.

[[Fitxer:Ethiopian_Religious.jpg|rightdreta|thumb|150px|Sacerdot de l'[[Església Ortodoxa Etíop|Església etiòpica]]]]

[[Fitxer:Chasublepurple.jpg|rightdreta|thumb|200px|Un sacerdot anglicà]]

El paper d'un sacerdot a la [[Comunió Anglicana]] és en gran mesura el mateix que dins de l'[[Església Catòlica Romana]] i el [[cristianisme oriental]], excepte que la llei canònica en gairebé totes les províncies anglicanes restringeix l'administració de la [[confirmació]] al [[bisbe]], igual que amb l'[[ordenació]]. Mentre que els sacerdots anglicans que són membres d'[[orde religiosa anglicana|ordes religiosos]] han de romandre [[celibat|cèlibes]] (encara que hi ha excepcions, com sacerdots en l'Ordre Anglicana dels Cistercencs), els [[clergat secular]]: bisbes, sacerdots i diaques que no són membres d'ordes religiosos, se'ls permet casar-se abans o després de l'ordenació. Les esglésies anglicanes, a diferència de les tradicions catòlica o cristianes orientals, han permès l'ordenació de dones com a sacerdotesses en algunes províncies des de 1971.<ref>{{ref-notícia|obra=The Observer|url= http://www.guardian.co.uk/world/2010/jul/04/should-women-ever-be-made-bishops |títol=Should women ever be bishops? |autor= Emma John |data= 4 juliol 2010|lloc=Londres}}</ref> No obstant això, aquesta pràctica continua sent controvertida; una minoria de províncies (10 de les 38 en tot el món) mantenen un sacerdoci exclusivament masculí.<ref>{{ref-web|títol=Male bishops speak out on female priests |autor=Sulaiman Kakaire |url= http://www.observer.ug/index.php?option=com_content&task=view&id=9899&Itemid=59}}</ref> La majoria de les esglésies anglicanes segueixen sense ordenar dones al sacerdoci.{{-}}

[[Fitxer:Speakers_corner_-_Muslim_preacher_-_2005-01-30.jpg|rightdreta|thumb|200px|Predicador musulmà]]

L'[[islam]] reconeix com a únic mediador al Profeta, [[Mahoma]], el qual va rebre el Sant [[Alcorà]] de les mans de [[Déu]] i ho va delegar com a responsable d'anunciar l'autèntic culte diví a tots els pobles. Tot home és responsable de la seua pròpia disciplina interior pel que fa a les seues relacions amb Déu i les funcions de l'[[Imam]] no són altres que les de custodiar la disciplina religiosa i l'estudi dels textos sagrats.

== EnllaçEnllaços externexterns ==