Tifó (mitologia): diferència entre les revisions

Els autors antics el descriuen com un ésser de cos gegantí, tan gran com les muntanyes, que tocava el cel amb el cap. Els seus braços, acabats en cent caps de drac, arribaven estesos d'orient a occident, i en lloc de cames tenia un gran nombre de cues d'escurçó. Dels seus ulls sortien flames i amb el seu parell d'ales de rat penat podia tapar la llum del sol. Els déus, quan van veure aquest ser alat, van fugir a [[Antic Egipte|Egipte]], on es van amagar al desert i van transformar-se en animals. [[Apol·lo]] es va convertir en [[Milà (au)|milà]], [[Hermes]] en [[Ibis]], [[Ares]] en [[peix]], [[Dionís]] en [[Cabra dòmestica|boc]], [[Hefest]] en [[bou]]. Només [[Atena]] i Zeus es van enfrontar al monstre. Zeus, de lluny, li llançava els seus llamps, i quan van arribar a les mans, l'atacà amb la seva ''hárpe'' d'acer (una mena de [[falç]]). La lluita es desenvolupà prop del mont Càsion als confins d'Egipte i l'Aràbia. Tifó, ferit, va aconseguir prendre l'hárpe de Zeus i li va tallar els tendons dels braços i les cames. Es va carregar el déu al coll, que estava indefens, i el va portar a [[Cilícia]], on el va tancar a la "Cova Corícia". Va amagar els tendons dins d'una pell d'ós, i els va donar a la dragona [[Delfine]] perquè els guardés. Hermes i [[Pan]] (segons d'altres, també [[Cadme]]) van robar els tendons i van tornar-los a posar a Zeus, que immediatament va recuperar la seva força. Zeus va tornar al cel amb un carro tirat per cavalls alats i va començar a llençar llamps al monstre. Tifó va marxar cap al mont Nisa, a buscar els fruits màgics amb els quals, segons li havien dit les [[Moires]], augmentaria la seva força. Zeus el va perseguir, i a [[Regió de Tràcia|Tràcia]], Tifó llençava contra el déu muntanyes senceres, però Zeus les rebutjava a cops de llamp. Les muntanyes d'[[Hemus]] porten aquest nom per la sang (del grec antic αἷμα "sang") que va rajar d'una de les ferides del monstre. Tifó va fugir, i quan travessava el mar de [[Sicília]], Zeus li va llançar al damunt el mont [[Etna]] i el va esclafar. Les flames que surten de l'Etna són, o bé les que vomita el monstre, o bé les restes dels llamps amb què Zeus el va enterrar allà.

 

 

== Referències ==