Revisió del 21:10, 4 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - als què guarda + als quals guarda ← Edició anterior		Revisió del 12:08, 8 set 2016 modifica desfés Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.650 edits m enllaços Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 5: Silvà era un ''genius loci'', i del que es diu que en temps molt remots els [[Pelasgs (ètnia)\|pelasg]]s de la [[Mar Tirrena]] havien dedicat una arbreda i un festival.<ref>[[Virgili]], ''[[Eneida]]'' VIII.600</ref> Se'l descriu com un déu que presideix sobre els camps i els pagesos, i també se'l considerava protector de les límits dels camps.<ref>[[Horaci]]. ''[[Epodos]]'', II.22</ref> ~~Higini~~[[Higí el Gromàtic]]<ref>Hyginus Gromaticus. ''De limitibus constituendi'', Prefaci.</ref> explica que Silvà va ser el primer a posar pedres per assenyalar els límits dels camps i que cada estat tenia tres Silvans: * ''Silvanus domesticus'', anomenat en algunes inscripcions com ''Silvanus Larum'' i ''Silvanus sanctus sacer Larum'' * ''Silvanus agrestis'', també anomenat ''salutaris'', que era adorat pels pastors * ''Silvanus orientalis'', això és, el déu que vetllava el punt en el qual començava l'estat. Per això sovint s'al·ludia als Silvans en plural, ''Silvani''. En relació amb els boscos, ''sylvestris deus'', presidia especialment sobre les plantacions i gaudia dels arbres que creixien salvatges,<ref>[[Tibul]] II.5.30.</ref><ref>[[Lucà]]. ''[[La Farsàlia]]'' III.402.</ref><ref>[[Plini el Vell\|Plini]]. ''[[Naturalis Historia\|Història natural]]'' XII.2.</ref><ref>[[Ovidi]]. ''[[Les metamorfosis]]'' I.193.</ref> pel que se li representa portant el tronc d'un [[xiprer]] i és anomenat δενδροφόρος (''dendroforos'').<ref>Virgili. ''[[Geòrgiques]]'' I.20</ref> Respecte al xiprer s'explica la següent llegenda: Silvà, o segons d'altres fonts [[Apol·lo]],<ref>[[Servi Maure Honorat]], ''Comentari sobre l'Eneida de Virgili'' III.680</ref><ref>Ovidi, ''Les metamorfosis'' X.160 i seg.</ref> estava enamorat del jove ~~Cipariso~~[[Ciparís]]; una vegada va matar per accident un cérvol que pertanyia a aquest. ~~Cipariso~~Ciparís va morir de pena per això i va ser transformat en xiprer.<ref>Servi Honorat. ''Comentari sobre les Geòrgiques de Virgili'' I.20, ''Èglogues'' X.26, ''Eneida'' III.680</ref> També se'l descriu com la divinitat protectora dels ramats de bestiar, als quals guarda dels [[llops]], i de la fertilitat, la qual promou.<ref>Virgili, ''Eneida'' VIII.601</ref><ref>Tibul, I.5.27.</ref><ref>[[Cató el Vell\|Cató]], ''De re rustica'', 83.</ref><ref>[[Nono de Panópolis\|Nono]], II.324</ref> Sent el déu dels boscos i els ramats, també se li'l descriu com un apassionat de la [[música]]: la [[flauta de Pan\|siringa]] estava consagrada a ell<ref>Tibul, II.5.30</ref> i se l'esmenta junt amb els [[Pan]]s i les [[Nimfes]]<ref>Virgili. ''Geòrgiques'' I.21</ref><ref>Lucà. ''La Farsàlia'', III.402</ref> Especuladors posteriors fins i tot identificaven Silvà amb [[Pan]], [[Faune]], Inuus i Égipan.<ref>[[Plutarc]]. ''[[Vides paral·leles]]'', ''[[Cató el Jove]]'', 22.</ref> [[Cató el Vell]]<ref>Cató. ''De re rustica'', 83.</ref> l'anomena ''Mars Silvanus'', de manera que queda clar que ha d'haver estat relacionat amb el [[Mart (mitologia)\|Mart]] italià, i també s'afirmava que la seva relació amb l'[[agricultura]] era només pel que fa a les tasques realitzades pels homes, sent excloses del seu culte les dones.<ref>[[Escoli]]. ''Sobre Juvenal'', VI.446</ref> En la poesia llatina, així com en diverses obres d'art, sempre apareix com un home ancià però alegre i enamorat de [[Pomona]].<ref>Virgili. ''Geòrgiques'', II.494.</ref><ref>[[Horaci]], ''[[Epodos]]'', II.21; ''[[Carminas]]'', III.8.</ref><ref>Ovidi, ''Les metamorfosis'', XIV.639.</ref> Els sacrificis que se li oferien consistien en raïms, espigues de cereals, llet, carn, vi i porcs.<ref>Horaci, ''Epodos'' II.22, ''Epístoles'' II.1.43; Tibul I.5.27; [[Juvenal]] VI.446</ref>

Silvà: diferència entre les revisions