HMS Terror (1813): diferència entre les revisions

L'expedició va salpar de [[Greenhithe]] ([[Anglaterra]]) el matí del 19 de maig de 1845 i foren vistes per darrera vegada a principis d'agost de 1845 entrant a la [[badia de Baffin]].{{sfn |Beattie|1987|pp= 16–18}} La desaparició de l'expedició de Franklin va desencadenar un esforç titànic per descobrir què els havia passat. La sort dels expedicionaris es va anar revelant en una sèrie d'expedicions de recerca que tingueren lloc entre 1848 i 1866 per l'Àrtic canadenc. Ambdues naus havien quedat bloquejades pel gel, sent abandonades pels seus tripulants, els quals van anar morint de fam i per les dures condicions viscudes en un intent desesperat per arribar a peu fins a [[Fort Resolution]], a la badia de Hudson, uns 1000&nbsp;km al sud-oest. A partir de les troballes realitzades per les expedicions i per autòpsies practicades a alguns cadàvers localitzats es suggereix que una combinació de fred, fam, incloent l'[[escorbut]] i malalties com la [[pneumònia]] i la [[tuberculosi]], totes agreujades per l'[[saturnisme|enverinament per plom]], van produir la mort de la totalitat l'equip de Franklin.{{sfn |Beattie|1987|pp= 161–163}} Es van trobar marques de tall de ganivet als ossos d'alguns dels tripulants i es van interpretar com a signes de [[canibalisme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Keenleyside |nom= Anne |coautors= Bertulli, Margaret; Fricke, Henry C. |títol= The Final Days of the Franklin Expedition: New Skeletal Evidence |publicació= Arctic |volum= 50 |exemplar= 1 |pàgines= 36–46 |any= 1997 |editorial= The Arctic Institute of North America | url = http://pubs.aina.ucalgary.ca/arctic/Arctic50-1-36.pdf | format = PDF|consulta= 2010-04-30| id = ISSN 0004-0843}}</ref>

 

 

== Referències ==