Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí: diferència entre les revisions

'''Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí''' (nascut vers 691, mort [[759]] o [[760]]), (en [[àrab]] '''يوسف بن عبد الرحمن الفهري''', ''Yūsuf ibn ʿAbd ar-Raḥmān al-Fihrī''), fou el darrer governador o [[valí]] de l'[[Àndalus]] ([[747]]-[[756]]). Era besnétrebesnét del conqueridor [[Ucba ibn Nafi]] i per tant d'origen quraixita<ref> La línia era Ucba, el seu fill Abu Ubayda, el seu fill Habib, el seu fill Abd alar-Rahman, i el seu fill Yússuf, Abd al-Rahman i el seu germà Habib van acompanayar a Mussa ibn Nusayr en la conquesta de l'Àndalus i el primer va restar a la península on fou lloctinent d'[[Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr]] mentre Abd al-Rahma, i més tard també Habib, van tornar a Ifriquiya</ref>

Després de viure a Kayrawan, algunes disputes amb el seu pare [[Abd-ar-Rahman al-RahmanFihrí]] el van fer emigrar a l'Àndalus quan va pujar al govern d'Ifriquiya [[Bixr ibn Safwan al-Kalbí]] (720/721-727/728). Va ser nomenat [[valí]] d'[[Arbuna]] (Narbona) i llavors es va aliar amb [[Mauront]],<ref>{{citar llibre |cognom= Geary|nom= Patrick J.|títol= Before France and Germany|llengua= anglès|editorial= Oxford University Press|lloc= |data= |any= 1988|pàgines= |isbn= |ref= }}</ref> prenent la ciutat d'[[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] el [[734]]. Quan el [[740]] [[Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí]] substituí [[Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí]] com a valí de l'[[Àndalus]] fou deposat en el comandament d'Arbuna, essent substituït per [[Abd-ar-Rahman ibn Àlqama]].<ref>{{citar llibre |cognom= Ramón d'Abadal i Vinyals|nom= Ramon |cognom2=Sobrequés i Callicó |nom2= Jaume |títol= El domini carolingi a Catalunya |url= http://books.google.cat/books?id=7jkFTAKyPnkC&pg=PA27&lpg=PA27&dq=Abd+al-Malik+ibn+Katan&source=bl&ots=wxUWWoKibq&sig=hFcVapzbCZiOTNu338FhTLld5dU&hl=ca&ei=6DE7SqiOPNzLjAebnaAH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum= |llengua= català|editorial= Institut d'Estudis Catalans |lloc= |data= |any= 1986 |pàgines= p.27 |isbn= 978-84-7283-083-7 |ref= }}</ref>

Va ser nomenat valí de l'Àndalus per instigació d'[[As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí]] el 746/747, rebent el suport de les diverses faccions; però el consens va durar poc temps. Les fonts el presenten com a manipulat per as-Sumayl que figurava com el seu lloctinent però tenia el poder efectiu. La seua política favorable als [[kaysites]] va [[Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus|provocar la revolta]] dels [[kalbites]] sota el comandament del destituït valí [[Abu-l-Khattar]], derrotats en la [[batalla de Secunda]] ([[747]]). Els combats es van aturar per la gana que patia el país, i Yússuf va aconseguir imposar-se i va ser prou fort per desfer-se d'as-Sumayl al que va enviar com a governador de la [[Marca Superior]] amb residència a Saragossa (749);. ixoAixò no va agradar a As-Sumayl que ho va considerar un desterrament dissimulat, però va obeir i va anar a la seu del seu govern, on per dues vegades va ser assetjat pels rebels mudarites (però no kaysites), la primera vegada el 754 dirigits per Amr al-Abdari i al-Hubab ibn Rawaha al-Zhuri.<ref>[http://www.ingenierosdelrey.com/personajes/andalus/16_alfihri.htm#03 Setges de Saragossa] </ref> En situació desesperada as-Sumayl va demanar ajut a Yusuf al-FihriFihrí però aquest no va poder o no va voler fer res. As-Sumayl va recórrer als àrabs del seu djund de [[Kinnasrin]] i del djund de [[Damasc]] que van reunir junts un contingent de 400 cavallers entre els quals 30 clients omeies; de camí a Saragossa se'ls van unir altres homes i quan es van acostar els assetjadors es van retirar (meitat del 754). As-Sumayl i els seus aliats van anar llavors a CòrdovaQúrtuba i mentre els rebels mudarites van retornar a Saragossa que van ocupar (just al sortir el governador i els seus aliats). Yússuf va acollir a as-Sumayl com el seu lloctinent i aquest va evitar recriminar-li la seva actuació, i el 755 as-Sumayl i Yusuf al-FihriFihrí van decidir marxar a Saragossa per combatre als rebels; en acostar-se a Saragossa la primavera del 755 els habitants van entregar als dos caps rebels (que foren executats) i es van rendir. Durant aquesta campanya els omeies van sol·licitar (per segon cop, la primera vegada havia estat en el viatge entre Saragossa i CòrdobaQúrtuba l'any anterior) el suport d'as-Sumayl al projecte del príncep omeia [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd al-Rahman ibn Muawiya]] de desembarcar a l'Àndalus. As-Sumayl inicialment es va mostrar d'acord però després s'ho va repensar i va manifestar que només admetria la presència del príncep omeia per gaudir a l'Àndalus d'un exili daurat, però sense cap participació en el poder. Durant el retorn de Saragossa a CòrdovaQúrtuba es va saber que Abd al-ar-Rahman havia desembarcat a [[Almuñécar]], i as-Sumayl se li va oposar juntament amb el valí Yússuf al-Fihrí, i es va manifestar partidari d'actuar ràpidament abans que el príncep es pogués reforçar, però Yusuf, considerant que les seves tropes estaven cansades, va decidir continuar el camí a Còrdova i enviar una ambaixada al príncep amb regals i una oferta d'aliança matrimonial.

Uns mesos després els dos homes es van entregar a l'Armilla ([[Província de Granada|Granada]]) contra la promesa de salvar la vida i conservar els béns (juliol del 756). Es van instal·lar llavors a Còrdova, però els partidaris de Yusuf van incitar a aquest a una nova revolta; va fugir de la capital i es va dirigir a [[Mèrida]] on se li van unir els seus partidaris i van avançar cap a CòrdovaQúrtuba però pel camí fou derrotat pel governador omeia de [[Sevilla]] Abd al-Malik ibn Umar ibn Marwan; va fugir altre cop cap a Toledo on fou assassinat segurament el 759; els assassins foren suposadament dos dels seus esclaus o bé els habitants d'un llogaret pel que va passar i que volien acabar amb la guerra.<ref> Enciclopèdia de l'Islam, XI, 385 i 386 </ref>