Diferència entre revisions de la pàgina «Mauront»

Sense canvi de mida ,  fa 4 anys
*{{Hgl}}
m (Corregit: - així, doncs el + així, perquè el)
(*{{Hgl}})
No era així, perquè el cap dels conspiradors, Mauront, va fer un pacte amb el valí sarraï de [[Narbona]] [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]],<ref> aquest no hauria estat nomenat valí fins al [[734]], per la qual cosa l'acord no podria ser anterior a aquesta data, probablement a finals d'any o ja el [[735]]</ref> al que es va comprometre a cedir Avinyó i altres llocs a la riba esquerra del Roine a canvi del seu ajut contra Carles Martell;<ref name="Geary"/> Yussúf va ocupar Arles, Avinyó i Lió on va establir guarnicions i a final del 735 els musulmans dominaven les dues ribes del Roine entre la desembocadura i la ciutat de Lió.<ref> aquesta informació està extreta de la ''Histoire du Languedoc'' en nota a peu de pàgina d'Emile Mabille del departament de manuscrits de la Biblioteca Nacional de França, que corregeix a Devic i Vaisette, però més probablement això va passar al final del 736 </ref> El valí de l'Àndalus [[Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí]] (734-741) estava disposat a portar la guerra a [[Ifrandj]] (França) i planejava atacar per la zona de la [[Garona]] i cap al [[Riu Loira|Loire]] al mateix temps que Yússuf ho feia pel [[Roine]]. Però Carles Martell va accelerar la pau amb els vascoaquitans del duc Hunald I<ref> Annales Metenses</ref> i va entrar al regne de Borgonya per la vall del Roine derrotant a Yússuf quan Uqba encara no havia acabat els seus preparatius (segurament el 736). Mauront va haver de restar a Marsella intimidat per la presència de l'exèrcit reial. Llavors Carles va haver de tornar a [[Austràsia]] on els saxons s'havien revoltat.
 
Només sortir el rei de Borgonya, el duc Mauront i els seus partidaris es van aixecar en armes complint amb el tractat secret concertat amb els musulmans, i els van entregar Avinyó i segurament [[Arle]],<ref> Continuador de Fredegari</ref> que si bé s'hauria rendit per un acord, fou saquejada pels sarraïns. Després de creuar la barrera del Roine els musulmans es van estendre cap a [[Usès]], [[Vivièrs]], [[Valença]], [[Viena del Delfinat]], [[Lió]] i altres viles. Devic i Vaisette<ref>{{HGLHgl}}</ref> fixen en quatre anys el temps que van durar aquestes devastacions (que serien segons ells del 733 al 736, però més probablement del 734 a 737). les cròniques contemporànies diuen que per arreu es veien esglésies destruïdes, monestirs arruïnats, viles i cases saquejades i castells derruïts a més de gran nombre de persones massacrades. Es pensa que fou en aquestos quatre anys que fou destruït el monestir de [[Lérins]] i foren martiritzats uns 500 religiosos; els sarraïns van devastar les ribes del Roine i fins al ''Saône''.
 
Carles Martel, al corrent de la devastació va aturar la guerra als saxons i va reunir ràpidament un exèrcit de francs i borgonyons i altres aliats i va sortir la primavera següent (possiblement la primavera del [[737]]). Va destacar una avantguarda manada pel seu germanastre el duc [[Khildebrand]] i altres generals. La guarnició àrab de Lió, que no esperava als francs, es va retirar cap a [[Avinyó]], principal fortalesa musulmana perseguits pels francs. Carles seguia al darrere i quan va arribar Avinyó fou assetjada, cremada i conquerida i els defensors foren massacrats, dominant els francs tota la riba esquerra del Roine entre [[Lió]] i el [[Durance]]. Carles va creuar el Roine i va entrar a la [[Septimània]] musulmana creuant el país sense oposició, arribant davant de Narbona que va assetjar. Vegeu [[setge de Narbona (737)]].
2.352

modificacions