Camí de sirga (novel·la): diferència entre les revisions

{{Polisèmia|Sirga}}

'''Camí de sirga''' és la primera novel·la escrita per [[Jesús Moncada i Estruga]]. Va ser publicada el 1988 i ben aviat va tenir el reconeixement de la crítica, fet que queda demostrat amb els premis aconseguits (Joan Crexells, Ciutat de Barcelona, Fundació d'Amics de les Arts i Lletres de Sabadell, Crítica "Serra d'Or", Nacional de la Crítica, finalista del Nacional de Literatura) i les nombroses traduccions que s'han realitzat fins ara.

 

''Camí de sirga'' narra la desaparició de l'antiga vila de [[Mequinensa]], a causa de la construcció d'un [[embassament]], a través de les vivències dels seus habitants convertits en personatges literaris. Amb aquest pretext Moncada s'endinsa en la història de la població i explica episodis que es remunten a la [[Guerra del Francès]], inicis del segle XIX, fins al trasllat a la vila nova el 1971, passant per dues Guerres Mundials que revifen l'activitat de la conca minera, les repercussions de la [[Setmana tràgica]], la [[Guerra Civil]] o la [[dictadura franquista]]. Moncada, doncs, mostra a través del seu enginy literari com la comunitat mequinensana forja una memòria històrica dels fets més rellevants de la història contemporània. És en aquest procés que persones de la vila de Mequinensa esdevenen herois gràcies a la plasmació literària de les seves vivències (participació en guerres, protestes sindicals), habilitats (prodigiosos navegants [[camí de sirga|sirgants]] al llarg del riu [[Ebre]]) i creences (encarnació de la consciència de classe).

 

'''Adelaida'''. Una de

les minyones (antigues) de la senyora Carlota de Torres. Marxarà de la casa en

'''WILSON''', Oliver.

Anglès que va arribar a la vila a principis dels anys vint i s’hostejà a la

[[Categoria:1988 a Catalunya]]