Boeci: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
adjectius i enllaços
Canvis menors, neteja AWB
Línia 21:
|canonitzat per = [[Lleó XIII]]
|patronatge=
}}
 
'''Boeci''' ([[Roma]], c. 480 - [[Pavia]], [[525]]), de nom complet en [[llatí]] '''Anicius Manlius Severinus Boethius''', fou un [[filòsof]] [[cristià]], [[teòleg]] i [[escriptor]] llatí del [[segle VI]], que tingué una gran repercussió en l'[[Edat mitjana]].<ref name="gec">{{GEC|0010676|Boeci}}</ref> És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica.
Línia 32:
 
No obstant això, en un breu lapse de temps la seva fortuna va canviar per complet. L'any 520, Boeci i altres senadors van ser enviats a [[Constantinoble]] per tal de buscar una solució al conflicte entre l'emperador [[Justí I]], que era cristià ortodox, i [[Teodoric el Gran]], que era [[arrianisme|arrià]]. Foren sospitosos d'haver conspirat a favor de l'emperador, i per tant, de l'[[imperi Bizantí]], i declarats traïdors.
[[Fitxer:Boethius initial consolation philosophy.jpg|thumb|220px|leftesquerra|Boeci ensenyant els seus alumnes en un manuscrit italià del [[1385]] (''La consolació de la filosofia'').]]
 
La veritat sobre el procés no va quedar mai clara. En el conflicte, hi havia implicacions no tan sols polítiques, sinó també teològiques. Les relacions entre [[Orient]] i [[Occident]], entre [[Constantinoble]] i [[Roma]], eren difícils, i potser Boeci en fou una víctima propiciatòria. Boeci no tenia una clara vocació política, sinó que va entrar-hi més per un sentit del deure inspirant-se més per l'estat dels filòsofs de [[Plató]], que per un desig de fama.
Línia 41:
 
== Doctrina filosòfica ==
[[Fitxer:Boethius.consolation.philosophy.jpg|200px|thumb|rightdreta|Boeci davant l'aparició de la Filosofia en la seva cel·la, tal com és narrat en ''La consolació de la filosofia''.]]
 
Boeci fou especialment rellevant per la seva aportació en el ''[[problema dels universals]]'', tema especialment tractat en el seu comentari a la [[Isagogé]] de [[Porfiri]]. Defensà que els éssers no poden existir sense els '''impredicables''', que es corresponen amb les categories d'[[Aristòtil]], un cop rellegides per Porfiri: gènere, espècie, ... Creu que és difícil determinar si aquestes idees existeixen realment o són fruit de la raó. Argumenta que un cop separats de les coses, aquests conceptes universals només existeixen com a realitats independents si és en el subjecte pensant.
Línia 48:
 
* Corpòries: homes, animals, plantes, ...
 
* Incorpòries. Subdividides al seu torn en:
** ''Déu'', que és l'exclusió de tota unió amb el corpori.
Linha 57 ⟶ 56:
 
== Fonts ==
* {{ref-llibre |títol=La consolación de la filosofia |nom=Boeci | editorial=Alianza Editorial |any=2005}}
 
== Referències ==
Linha 63 ⟶ 62:
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Bofill i Soliguer,|nom=Joan|títol=La problemàtica del tractat "De Institutione Musica" de Boeci|lloc=Barcelona| editorial=Publicacions Universitat de Barcelona|any=1993}}
 
{{commonscat}}
{{Matemàtics de l'antiga Grècia}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Filòsofs de l'edat mitjana]]
[[Categoria:Pares de l'Església llatins]]