Diferència entre revisions de la pàgina «Mirall»

42 octets eliminats ,  fa 3 anys
m
Revertides les edicions de 83.53.237.72. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de 83.53.237.72. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Un '''mirall''' (del [[llatí vulgar]] ''miraculu'', ''mirare'' i aquest del verb [[llatí]] ''miror, "meravellar-se", "admirar"'') o '''espill''' (del [[llatí]] ''speculum, "mirall"'') és un cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep. L'exemple més simple és l'espill pla que molta gent té a les seves llars. L'exemple més antic és l'[[aigua]] tranquil·la, on abans de la invenció de l'espill la gent s'hi mirava.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.207|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
 
En un mirall o espill, un feix de [[Llum cansada|llum]] paral·lel pot canviar de direcció completament i continuar sent paral·lel, podent produir així una imatge virtual d'un objecte en la seva grandària i forma reals. Existeixen també miralls còncaus, on un feix de llum paral·lel és convertit en convergent, trobant intersecció en el focus de l'espill i distorsionant la imatge reflectida. Els espills convexos són aquells de curvatura invertida a aquella d'un mirall còncau, els quals provoquen un efecte oposat.
 
Els primers espills consistien d'una planxa polida de [[metall]], normalment [[plata]]. Els miralls moderns consisteixen d'una capa prima d'[[alumini]] dipositat sobre una planxa de vidre la qual protegeix l'alumini i fa a l'espill més durador.
 
== '''''Història''''' ==
'''''Els miralls com a estris de tocador i objecte manual foren molt emprats en les civilitzacions egípcia, grega, etrusca i [[romana]]. S'elaboraven sempre amb metall brunyit, generalment [[coure]], [[plata]] o [[bronze]], a aquest procés se'l coneix pel nom de plateig. Tenien forma de placa rodona o ovalada, ornada ordinàriament amb gravats o relleus mitològics al revers (els romans no tenien gravats, però sí relleus). D'aquests espills es conserven encara molts exemplars en alguns museus arqueològics.
Durant l'alta [[edat mitjana]] l'ús del mirall era estrany, fins que en el s. XIII s'inventà la fabricació dels de [[vidre]] i de [[quars|cristall de roca]] sobre llàmina metàl·lica, sense deixar-se de construir els de només metall fins al s. XVIII'''''.
El mirall, com a moble d'habitació o cambra, comença amb el s. XVI, car tot i que durant els dos segles anteriors es citen alguns exemplars històrics no era molt conegut i el seu ús era poc corrent. En aquest segle es presenta com a marc elegant i peu artístic i ocupa un lloc distingit al saló com a objecte mobible i de dimensions reduïdes. Cap al s. XVII les fàbriques venecianes arriben a construir espills de gran mida i d'ençà serveixen com a objectes singularment decoratius en salons, en què ocupen un lloc destacat.
Els miralls moderns consisteixen d'una prima capa de plata o alumini dipositada sobre una planxa de vidre, la qual protegeix el metall i fa que el mirall sigui més durador.
Els miralls dels instruments òptics estan aluminitzats per la part exterior. L'única protecció és la capa d'òxid d'alumini del mateix aluminitzat.
 
== hola Miralls plans ==
Els miralls plans són aquells formats per una superfície plana reflectora.
La imatge formada ens els miralls plans té una sèrie de característiques: