Bruixeria: diferència entre les revisions

La '''bruixeria''' és, segons els creients, el poder [[Malefici|malèfic]] exercit per qui se suposa que té un pacte amb el [[dimoni|diable]]. La bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen.

[[Fitxer:Paganeu1.gif|thumb|rightdreta|Bruixa en la iconografia popular, provinent d'una pintura mural del segle XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge)]]

L'origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes [[Paganisme|pagans]], especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l'Europa medieval. Les dones que la practiquen són anomenades bruixes, i els homes, bruixots. La bruixeria comportava un culte diabòlic amb una litúrgia paròdica de la cristiana; els seus principals actes eren els infanticidis, la missa negra i les reunions de l'akelarre o del [[sàbat]]. Per la seva relació amb el culte pagà funerari, la bruixa ha estat associada amb els [[megàlits]].

Alguns indrets són popularment relacionats amb les reunions de bruixeria, com la muntanya del [[Pedraforca]] i el [[pla de les Bruixes]], prop de [[Vallgorguina]], al Maresme. La bruixeria fou considerada ja des del {{segle |XIII}} per l'[[Església Catòlica]] una [[heretgia]] o una [[secta]], i tant la [[Inquisició espanyola|inquisició]] com l'autoritat civil la perseguiren. La pena aplicada per als convictes era generalment la de mort: el penjament i la cremació de la víctima.

Es calcula que a [[Europa]] el nombre de persones cremades fou d'unes 500.000.

Als Països Catalans, consten documentalment processos i ordenacions que prohibeixen la bruixeria des dels segles XIV i XV, però va ser al {{segle |XVI}} quan es produí el procés de les monges del convent de [[Benifassà]] i, ja al XVII, els processos de les bruixes de Vic ([[1618]]-[[1620]]), amb la mort de la famosa bruixa dita La Napa, del [[Lluçanès]], les instruccions de [[Felip III de Castella|Felip III]] als bisbes, i el procés del 1627 contra els seguidors del bruixot [[Llorenç Calmell]].

Al {{segle |XVIII}} s'observa una reacció contra aquesta creença, manifestada en diverses obres publicades, com la dels [[Il·lustració|enciclopedistes]] francesos. Però encara en ple {{segle |XIX}} van tenir lloc alguns processos.

La cacera de [[bruixes]] als Països Catalans fou un conjunt de mesures [[inquisició|inquisitorials]] contra [[dones]] sospitoses de bruixeria durant l'edat mitjana, a partir del [[{{segle |XVII]]|s}}, quan la bruixeria comença a considerar-se un perill i s'apodera de la societat una [[psicosi col·lectiva]], seguint la línia del que estava passant a la resta d'Europa.

Al {{segle |XIV}}, el dominic [[Nicolau Eimeric]], conegut per la seva radicalitat i violència, redacta la seva obra més famosa, “[[Directorium inquisitorum]]”, en què defineix la bruixeria i les formes de descobrir les bruixes i en el qual assegura l'existència de bruixes i adoradors del [[dimoni]]. Al {{segle |XIV}} es registren els primers processos a bruixes. Les condemnes eren llavors lleus i consistien en amonestacions, dejunis i [[peregrinació|peregrinacions]] a [[Montserrat]]. Els processos van continuar durant els segles posteriors: al {{segle |XV}} es registra a [[Amer]] el primer procés important que va venir a convèncer la població de l'existència de bruixes; al {{segle |XVII}} es van donar els anys de persecució màxima, incloent [[tortura|tortures]] i [[execució|execucions]], l'última de les quals es tenen dades fiables data de la segona meitat del {{segle |XVIII}}. S'estima que durant aquest període van ser executades més de 400 dones.