Jan Amós Comenius: diferència entre les revisions

'''Jan Amós Komenský''', anomenat '''Comenius''' ([[28 de març]] de [[1592]], [[Uherský Brod]], [[Moràvia]] - [[15 de novembre]] de [[1670]],[[Amsterdam]]) fou un [[filòsof]], [[gramàtic]] i [[pedagog]] [[txec]].

El seu pare era un mestre moliner extremadament religiós, seguidor de les doctrines de [[Jan Hus]]. Esdevingut orfe als dotze anys, quan en complí setze ingressà a l'escola llatina de [[Přerov]] on els seus professors van adonar-se de les seves prometedores aptituds i el protegiren. El [[1611]] es matriculà a la Universitat [[Calvinisme|calvinista]] de [[Herborn]] a [[Alemanya]] on, sota la influència dels teòlegs [[Piscator]] i Asted, s'inicià al [[mil·lenarisme]] (adveniment del regnat de Crist a la terra durant mil anys, abans del darrer combat contra el Mal i el Judici Universal). La seva formació filosòfica és, de fet, més fortament marcada per l'estudi de la [[Bíblia]] que per l'estudi de pensadors ateus. El [[1613]] s'inscriu a la Facultat de Teologia de la Universitat de [[Heidelberg]].

El [[1614]] retorna a [[Moràvia]] on la Unió dels germans de Bohèmia [[Jan Hus|hussites]] li confia la direcció de l'escola de [[Přerov]]. El [[1616]] esdevé pastor i el [[1618]] li confien la molt important parròquia de [[Fulneck]]. Aquest mateix any es casa amb Magdalena Vizovká, de qui tindrà dos fills. El [[1621]], al començament de la [[Guerra dels Trenta Anys]], les tropes espanyoles prenen la ciutat de Fulneck i posen preu a la vida del seu pastor, Comenius. Aquest fuig pels boscos veïns, deixant la seva esposa aleshores encinta del seu fill. Escriu per a la seva muller un tractat de consolació titulat "Reflexions sobre la perfecció cristiana". Magdalena i els seus dos fills moren per la [[pesta]] sense que Comenius els torni a veure.

En pocs anys, doncs, perd la seva terra, la seva parròquia, les seves obres i la seva família. Des d'aleshores roman condemnat a un exili perpetu, raó per la qual se'l veu com un precursor de la unitat europea. Durant tota la seva vida Comenius esperarà una derrota de les forces catòliques i un retorn de la fe bíblica i de la seva pàtria. Això l'empenyerà a creure les profecies d'un adober anomenat Cristòfol Kotter o de la jove Cristina Poniatowska, una al·lucinada de 16 anys a qui considerarà com a la seva pròpia filla, i a seguir moviments ocultistes com la [[Rosacreu]].

[[Fitxer:Orbis-pictus-001.jpg|thumb|rightdreta|Orbis Pictus, obra de J.A. Komenský]]

El [[1638]] va ser invitat a Suècia per participar en les reformes educatives. El govern anglès li va fer una invitació semblant, però el [[1641]], poc abans de l'inici de la guerra civil anglesa, va marxar de l'illa per tornar a [[Suècia]], on va treballar fins a [[1648]]. Cal destacar que Suècia i Anglaterra són els països amb major tradició en l'[[educació tecnològica]], coincidència que no ens ha d'estranyar quan Comenius participà en el disseny dels seus primers plans d'estudi i donat el seu tarannà.

Per Comenius, la reforma de l'educació és l'únic remei per a la profunda crisi cultural que travessava Europa a l'època de la [[Guerra dels Trenta Anys]]. Tal reflexió tenia arrels religioses. Al pledejar per una democratització de l'educació, Comenius es constitueix en hereu del missatge igualitari del cristianisme: en tant que cada ésser humà és una imatge de Déu, tothom és mereixedor d’ésser educat. A més, – i aquí hi ha una de les reivindicacions de la [[Jan Hus|Reforma txeca]] – una població educada pot accedir directament als textos sagrats, apropant-se així a Déu.

Així, "cal que tot sigui ensenyat a tothom", sens distinció de riquesa, de religió o de sexe. Aquesta dimensió universal del pensament de Comenius, contingut en el concepte de ''pansofía'' o saviesa universal, és el seu aspecte més ambiciós. En una època on la inferioritat de les dones estava admesa de comú, Comenius afirma que les nenes tenen les mateixes capacitats intel·lectuals que els nens; lluitant també per una millor acollida dels alumnes amb dificultats. Fora d'això, el pensament de Comenius beu de la seva pròpia experiència infantil: la d'un orfe que deu la seva ascensió no pas a la seva situació social, sinó a l'educació.

Afirmar que "tot" ha d’ésser ensenyat no significa pas que els alumnes hagin d'aprendre-ho tot. Al ''Prodromus pansophiae'', Comenius critica els esforços dels enciclopedistes, ja que considera absurda la forma de presentar els coneixements com una cadena d'elements juxtaposats més que com un tot. Es tracta més aviat d'aprendre a pensar bé. Per tant, els alumnes han de memoritzar els menys possible.

Per Comenius, el sistema educatiu no hauria d'estar lligat només a les activitats del pensament, de la raó (''ratio''), sinó també a l’l'''operatio'', és a dir, al treball manual, del que afirma que no és en cap cas vergonyós. Considera que les escoles haurien de mostrar menys interès per l'ensenyament del llatí i molt més per matèries com la geografia, la història o la biologia. En particular, insisteix molt en la importància de l'educació artística; entén que s'ha de fer accessible l'art a tothom. És així com Comenius, entès musicòleg, pugna per la generalització de l'ensenyament de la música a tots els nivells escolars.

Per realitzar la "saviesa universal", Comenius concep un sistema d'educació racionalitzat, únic per a tots els joves dels dos sexes, i compost per quatre graus: l'escola maternal per als més petits (una idea que desenvolupa molt particularment), l'escola pública per als nens, l'escola secundària per als adolescents i les acadèmies per als més grans. Per tant, Comenius considera que l'educació és un procés que ha de durar tota la vida. El món sencer és una escola.

Però el que fa de Comenius el pioner de la [[pedagogia]] són sobretot les seves reflexions sobre la manera d'ensenyar i, en particular, la idea que l'educador ha de desvetllar l'interès del seu alumne. Per a fer-ho, Comenius preconitza la utilització d'imatges. És així com el seu manual ''Orbis sensualium Pictus'' té l'ambició d'ensenyar llatí als nens associant cada mot a una imatge. Comenius defensa així el rol dels jocs, en particular els jocs de grup; nogensmenys que aprendre divertint-se. L'educador ha també d'encoratjar la participació dels alumnes. Paral·lelament, la pràctica del càstig corporal és fermament desaconsellada. Per Comenius, l'home no té necessitat d'estar sota constrenyiment per aprendre, ja que ho desitja naturalment.

Comenius se sobretot conegut per la petita obra titulada: ''[[Ianua linguarum reserata]]'' o ''porta oberta de les llengües" ([[Lesna]], [[1631]]) : on hi compila en 1000 frases totes les paraules usuals, a fi de facilitar, alhora, en un temps molt curt, el coneixement dels mots i el de les coses.

Aquesta obra, inspirada en la ''[[Ianua linguarum]]'' editada a Salamanca el [[1611]] pel jesuïta irlandès [[William Bathe]], tingué un èxit prodigiós, es reimprimí nombroses vegades al llarg de molts anys i s'hi anaren afegint i alternant diferents llengües, disposant les 1000 frases en columnes confrontades, una per a cada llengua.

Comenius completà la seva obra amb l'''Orbis sensualium pictus'', [[Nuremberg]], espècie d'enciclopèdia on els mots estan acompanyats per imatges que els expliquen; la ''Grammatica janualis''; i el ''lexicon januale'', recull on les diferents arrels estan reunides en frases seguides.

Els seus tractats més importants foren reunits amb el títol de ''Opera didactica'', [[Amsterdam]], [[1657]]. També escrigué sobre història, religió i filosofia. Algunes de les seves obres foren escrites en llengua txeca.

A continuació, una llista quasi-exhaustiva de les seves obres:

* [http://www.ibe.unesco.org/publications/ThinkersPdf/comeniuse.PDF Artículo sobre Comenio escrito por el psicólogo Jean Piaget] (en inglésanglès) (PDF)