Associació d'Estudis Reusencs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
- coor |
afegeixo text i referència |
||
Línia 2:
'''L'Associació d'Estudis Reusencs''' és una entitat cultural de la ciutat de [[Reus]], dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "Edicions Rosa de Reus". Fou fundada el [[1953]]<ref>{{GEC|0055046|Reus}}</ref> per [[Gaietà Vilella i Puig]], un financer reusenc relacionat amb la darrera banca local (la [[Banca Vilella]]), i en foren impulsors [[Ferran Casajuana Escofet|Ferran Casajuana]], el doctor Aluja Pons, cirurgià, i Ramon Salvat Rius, i des de l'inici en dugueren la direcció intel·lectual [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]] i [[Salvador Vilaseca i Anguera]] (conseller-assessor, i després president de l'Associació el 1967). Els primers volums de la col·lecció els editava a Barcelona [[Salvador Torrell i Eulàlia|Salvador Torrell]], Torrell de Reus.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Amorós|nom = Xavier|títol = Temps estranys volII: 1951-1960|url = |edició = |llengua = |data = 2002|editorial = Associació d'Estudis Reusencs|lloc = Reus|pàgines = 135|isbn = 8493232408}}</ref> Entre els seus presidents hi figurà l'onomatòleg [[Ramon Amigó i Anglès|Ramon Amigó Anglès]]<ref name="v2011">La Vanguardia, 19/9/2011, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/09/19/pagina-31/87800763/pdf.html Mestre de l’onomàstica]</ref> i l'historiador [[Pere Anguera]]. El centre té la seva seu ubicada al [[Centre de Lectura de Reus]].<ref>[http://entitatsreus.cat/entitats/detall/189/associacio-d-estudis-reusencs Associació d'estudis Reusencs]. Directori d'entitats. Ajuntament de Reus.</ref>
Les obres publicades són molt nombroses, entre elles les del poeta [[Xavier Amorós]] (''Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre primer, 1941-1950''), les del filòleg [[Jordi Ginebra i Serrabou]] ("''Antoni de Bofarull i la Renaixença''", 1988 i "''El grup modernista de Reus i la llengua catalana''", 1994), les del jurista [[Antoni Pedrol i Rius]] (''Estudio sobre el proceso del asesinato del general Prim''),<ref name="v1960">La Vanguardia, 28/12/1960, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1960/12/28/pagina-35/32728318/pdf.html HOMENAJE AL DOCTOR DON ANTONIO PEDROL RIUS]</ref> del filòleg Josep Lluís Savall Rom (''El vocabulari dels pescadors de Cambrils'')<ref>revistacambrils.com, [http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=2087 Mor el cambrilenc Josep Lluís Savall Rom, autor del llibre "El vocabulari dels pescadors de Cambrils"]</ref> i les dels historiadors locals [[Salvador Vilaseca i Anguera]],<ref>reusdigital.cat, [http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=22489 Reeditat el llibre de Salvador Vilaseca sobre les estacions de sílex del Priorat (1936)]</ref> Albert Arnavat, Pere Anguera<ref>{{ref-web|url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b2340346~S23*cat|consulta=11-II-2014|títol=Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca}}</ref> i Ramon Amigó Anglès<ref>{{ref-web|url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b1543454~S23*cat|consulta=11-II-2014|títol=Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant}}</ref> ha rescatat textos inèdits del segle XVIII ([[Celedoni Vilà i Torroja|Saldoni Vilà]]), o del XIX (el dietari d'Antoni Pons i la voluminosa història de la primera guerra carlista d'[[Antoni de Bofarull i de Brocà|Antoni de Bofarull]]), i reeditat en facsímil revistes reusenques de difícil accés (''[[Eco de Reus]]'', ''[[El Centinela de la Patria en Reus]]'', ambdós de la guerra del Francès o ''[[La Veu del Camp]]'', portaveu de l'[[Associació Catalanista de Reus|Associació Catalanista]] entre 1885 i 1890), en quatre volums). El catàleg conté biografies ([[Baldomer Galofre i Giménez|B. Galofre]], [[Marià Fortuny i Marsal|M. Fortuny]], [[Joan Rebull Torroja|J. Rebull]], [[Josep Llunas i Pujals|J. Llunas i Pujals]]...), la transcripció del ''Llibre de la Cadena'', el fogatge de 1496, toponímies ([[Reus]], [[Castellvell del Camp|Castellvell]], [[Prades]], [[Les Borges del Camp]]...)
== Referències ==
| |||