|
El '''Concili de Tours''' fou un dels cinc [[concili]]s regionals convocats per [[Carlemany]] el mes de maig del [[813]] a la ciutat francesa de [[Tours]], al costat dels de [[Magúncia]] sobre les escoles, el de [[Châlons]], el de [[ReimReims]] i el d'[[Arle]]. El concili de Tours és important no solament des del punt de vista religiós, sinó també des del [[lingüística|lingüístic]]. Marca una etapa important, un moment fonamental en la [[cristianització]] d'Occident. Els [[bisbe]]s d'[[Aquitània]], [[Gascunya]] i altres territoris -entre els quals n'hi ha alguns a l'est del [[Rin]]-, reunits a la ciutat de [[TourTours]], decideixen que, als territoris sota el domini de Carlemany (l'Imperi Carolingi, corresponent a les actuals [[França]], [[Alemanya]], la [[Catalunya Vella]], [[Aragó]], [[Navarra]], nord d'[[Itàlia]], etc.), les [[homilia|homilies]] es facin en ''«rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur»'', és a dir, en la «lengua rústica romana i en la [[llengua germànica|germànica]] populars» i que -per tant- s'abandoni el [[llatí clàssic]] en la predicació. Aquest determini el prenen per tal que tothom pugui entendre amb més facilitat el que s'hi diu. És potser el testimoni més antic del fet que, en aquella època, el [[llatí]] clàssic ja no era comprès per la gent en els dominis de Carlemany. Podem fixar el [[segle IX]] com el període en què el [[llatí vulgar]] parlat per la gent ha de ser considerat una [[llengua]] (o unes llengües) diferents del llatí que hom escrivia. Hom pot considerar, doncs, el concili de Tours del 813 com l'acta de naixement de la [[francès|llengua francesa]], i -per extensió de totes les altres les [[llengües romàniques]], com el [[català]].
El concili de Tours proclamà així el reconeixement dels dos grans elements geoculturals que integrava l'imperi de Carlemany: el món que havia estat [[Imperi Romà|romà]], de tradició llatina, estès fins al riu [[Rin]], i el món [[pobles germànics|germànic]], que s'estenia dellà el Rin. Hi havia en el concili bisbes d'ambdós orígens: en el costat romà, la predicació es faria en llengua romana, però "rústica" (és a dir, en les naixents [[llengües romàniques]]) i en el costat germànic es faria en [[llengües germàniques|llengua germànica]].
|
