Léon Degrelle: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - comandament de la mateixa. + comandament d'aquesta. |
Canvis menors, neteja, replaced: l’ → l' (2) AWB |
||
Línia 1:
<!---{{Infobox militares
|nombre=Léon Joseph Marie Ignace Degrelle<br />José León Ramírez Reina
|vida= [[15 de
|imagen= [[Fitxer:Degrelle.jpg|200px|]]
|titulo=Léon Degrelle y su familia.
|fidelidad= [[Waffen-SS]] {{bandera|Alemania|Nazi}}
|rango= [[Teniente Coronel|Obersturmbannführer]]
|mandos= [[Legión valònia]]
|apodo=
|nacimiento= [[Bouillon]], [[Bélgica]] {{bandera|Bélgica}}
|defunción= [[Màlaga|Málaga]], [[
|servicio= [[1941]] – [[1945]]
|otros=
|batallas= [[Segunda Guerra Mundial]]:<br />
Línia 16:
* [[Cerco de Korsun-Cherkassy]]
* [[Batalla de las Árdenas]]
|premios= [[Cruz de Hierro|Cruz de Caballero con Hojas de Roble]]<br />[[Cruz Alemana de Oro]]
}}--->
{{infotaula persona}}
[[
'''Léon Joseph Marie Ignace Degrelle''' ([[Bouillon]], [[Bèlgica]], [[15 de juny]] de [[1906]] – [[Màlaga|Málaga]], [[31 de març]] de [[1994]]) fou un [[polític]] i [[militar]] belga. Fundador del moviment polític ''Christus Rex'' ([[rexisme]]) en la dècada de 1930, d'inspiració [[catòlica]] i conservadora, va radicalitzar la seva posició aproximant-se al [[feixisme]].
Linha 38 ⟶ 39:
El partit va comptar amb un suport inesperat a la regió [[Valònia|valona]], i ràpidament una filial [[Flandes|flamenca]], el ''[[Vlaamsch National Verbond]]'' sota la direcció de [[Paul de Mont]], se'ls sumà. Tot i que la seva plataforma incloïa l'abolició del sistema democràtic i l'establiment d'una organització corporativa del govern, el [[24 de maig]] de [[1936]] participà per primera vegada en les eleccions, en les quals obtingué 21 diputats i 12 senadors (11,49% dels vots). La secció flamenca també obtindria representació.
El [[1937]] millorà resultats, obtenint un 19% dels sufragis, però el suport decaigué en els anys següents, i en les eleccions legislatives de
Degrelle, format en [[periodisme]] i de ploma entrenada en la revista estudiantil ''XX Siècle'', escrivia els seus propis discursos polítics. D'aquesta època data la seva estreta amistat amb el famós dibuixant George Remi ([[Hergé]]), el [[còmic]] del qual, ''[[Tintín]]'', il·lustrava les seves publicacions. Degrelle diria més tard que Hergé s'havia inspirat en ell per a crear a Tintín. El dibuixant sempre afirmà que el seu model havia estat el seu germà, Paul Remi, llavors oficial en l'exèrcit belga.
Les preocupacions del rexisme estaven lluny de ser homogènies en aquest moment; més compromès amb la posició feixista que amb el [[nacionalisme]] o
== Segona Guerra Mundial ==
Linha 65 ⟶ 66:
L'any [[1954]], per a dissimular la seva identitat, rebé la nacionalitat espanyola, adoptant el nom de ''José León Ramírez Reina''. Amb l'ajut de la [[Falange Espanyola]], dirigí una empresa constructora, que efectuà moltes obres per al govern franquista.
La protecció del règim li va permetre escriure moltes obres de divulgació de l'ideari reixista i feixista. A inicis dels ‘70, fou un dels principals promotors de [[CEDADE]]; Ediciones Nothung, la impremta de l'organització a [[Barcelona]], publicà alguns dels seus llibres, entre ells ''Mil años de Hitler'' i ''Nuestra Europa''. Altres títols, incloent ''Almas apasionadas'', ''Memorias de un fascista'' i ''Carta abierta al Papa sobre Auschwitz'' foren publicats per ''Editorial Fuerza Nueva'' i ''Ediciones D''. El [[1985]], declaracions de Degrelle publicades a la revista ''Tiempo'' i a la televisió negant l'existència de l’[[Holocaust]] foren objecte d'una demanda judicial per part d'una supervivent [[Romania|romanesa]], [[Violeta Friedman]]. Tot i que les instàncies inicials fallaren a favor de Degrelle, el [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] arribà a la conclusió que, tot i que el dret a la llibertar d'expressió cobreix també la publicació de falsedats o distorsions dels fets històrics, aquesta constitueix un greuge a la dignitat dels afectats, i condemnà Degrelle a una forta multa. ''Carta abierta al Papa sobre Auschwitz'', publicada
Malgrat el suport de CEDADE i altres grups, la sentència es féu efectiva; Degrelle, tanmateix, continuà apareixent en les trobades de la ultradreta, i fou el convidat d'honor en la concentració organitzada per a commemorar el centenari de Hitler.
Linha 92 ⟶ 93:
* {{ref-libro | autor = Conway, Martin | títol = Collaboration in Belgium: Leon Degrelle and the Rexist Movement 1940-1944 | editorial = New Haven: Yale University Press | id = ISBN 0-300-05500-5 | any = 1993}}
* {{ref-libro | autor = Griffin, Roger | títol = Fascism | editorial = Oxford: Oxford University Press | any = 1995 | id = ISBN 0-19-289249-5}}
* '' Léon Degrelle en REX. De collaboratie in Waalse handen.'' {{ref-web|url= http://www.verzet.org/content/view/384/36/1/1/|títol=www.verzet.org}} {{Enllaç no actiu|url= http://www.verzet.org/content/view/384/36/1/1/| data=febrer de 2014}} Consultat el novembre 2005.
==Fonts==
* {{ref-llibre|cognom= Ibarra|nom= Esteban|autor= |enllaçautor= Esteban Ibarra|coautors= | editor= |altres= |títol= Los crímenes del odio|url= |formato= | consulta= |mesacceso= |edició= |volum= |data= |any= 2003|mes= | editorial= Ediciones Temas de Hoy, S.A. (T.H.)|lloc= Espanya|llengua= castellà|isbn= 84-8460-311-3|id= |pàgines= |capítol= |urlcapítulo = |cita= }}
{{Autoritat}}
| |||