Marcel·lí Perelló i Valls: diferència entre les revisions

Durament perseguit per la policia, reïx a escapar-se i sortir del país, amb papers falsos, als començaments del 1969. Se n'anirà primer a França, on romandrà fins a l'agost d'aquell any. Aleshores, en la seva qualitat de membre del [[Partit Comunista Mexicà]], demana i obté l'estatus de refugiat polític a la [[República Socialista de Romania]]. Allà hi viurà vuit anys i estudiarà la carrera i el màster en matemàtiques. Es casà amb Stela Bratescu, néta d'[[Ana Pauker]], i procrearen una filla, Aina Perelló i Bratescu.{{CN|data=desembre de 2016}}

El 1977 després de la mort del dictador espanyol, pot traslladar-se a Catalunya, la pàtria dels seus pares, que ell decideix fer seva. Aquí tindrà una participació molt important en la creació de la Secció d'Informàtica de la Facultat de Ciències de la [[UAB]], i hi treballarà fins al seu retorn a Mèxic. Milità a algunes organitzacions independentistes, com el [[PSAN]], [[Nacionalistes d'Esquerra]] i [[Esquerra Republicana de Catalunya]]. Crea i dirigeix el [[CALL]] (Catalunya Lliure), grup d'activisme catalanista, el [[Fôrum]], associació d'entitats cíviques i culturals catalanes, i també el [[Cercle Ramon Llull]] col·lectiu universitari, l'òrgan del qual, ''[[El Full de les Universitats]]'' dirigirà fins a 1985.{{CN|data=desembre de 2016}}

En aquell any, quan el risc repressiu havia minvat considerablement, torna a Mèxic i treballa en el Consell Nacional de Ciència i Tecnologia i a diferents universitats. Primer a la Autónoma de Sinaloa, després a la de Puebla, i finalment, fins al dia d'avui, a la UNAM. A més, actualment és editorialista del diari [[Excelsior (premsa)|Excelsior]] i realitzador radiofònic a la [[RadioUNAM]].{{CN|data=desembre de 2016}}