Cassites: diferència entre les revisions

Els cassites van entrar a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] per primer cop el 1741 aC i el 1729 aC es van apoderar de [[Terqa]] i [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]], a l'Eufrates, on van crear el regne de [[Khana]]. Es van aliar als hittites en l'expedició d'aquests a [[Babilònia]] (vers 1694 aC) però no van poder dominar Mesopotàmia que va caure temporalment en poder del [[País del Mar]], el poder més estructurat de Mesopotàmia; però si bé el País del Mar podia controlar molt bé el sud del país ple de maresmes i on els exèrcits es movien amb dificultat, el nord era diferent, i els cassites finalment es van instal·lar a Babilònia vers el 1670 aC, sota el rei [[Agum II]], que és el primer que porta el títol de rei d'Accàdia i Babilònia.

 

 

Derrocats al {{segle|XII|-|s}} pels assiris, una branca de la dinastia va poder conservar el poder com a vassalla però els reis d'[[Regne d'Elam|Elam]] també van reclamar el tron que consideraven els hi corresponia per una major legitimitat que la branca establerta. El rei d'Elam Sutruk-Nahhunte va saquejar [[Akkad]], Babilònia i [[Eshunna]], i emportar les estàtues de Manishtusu d'aquesta última ciutat, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naramsin. El 1158 aC va matar al rei cassita Zababashumaiddina i va col·locar al tron de Babilònia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El príncep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resistència, que va durar dos o tres anys, al final dels quals Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi (vers 1155 aC) el qual fou capturat, i es va acabar la dinastia