Fusell antitancs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - malmetien tan el + malmetien tant el
m →‎Història: Afegint enllaç
Línia 13:
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 101I-163-0312-19, Griechenland, Soldat und alter Mann an Waffe.jpg|250px|thumbnail|dreta|Un soldat alemany i un civil practicant amb un fusell antitanc Panzerbüchse a [[Grècia]] l'abril de [[1941]].]]
 
Els primers a desenvolupar aquesta nova arma van ser els alemanys l'any [[1918]]. El Tankgewehr M1918, també conegut com a [[Mauser 1918 T-Gewehr|Màuser T-Gewehr]], estava especialment dissenyat per destruir tancs. Tenia un calibre de 13,2 mm i podia perforar la majoria dels blindatges britànics contemporanis de 12 mm causant danys a l'equipament i tripulació. Aquesta arma va servir d'exemple per les que es dissenyarien després. Tenien forma de fusell, feien entre 1,5 i 2 m de llarg, eren pesants, tenien un fort retrocés i podien penetrar 20 o 30 mm d'[[acer]] a una distància de 100 m. Això era més que suficient per ser un perill pels tancs de la Primera Guerra Mundial i del [[període d'entreguerres]].
 
Els calibres típics dels primers fusells antitanc oscil·laven entre els 12,7 mm i els 15 mm, però van sorgir dues noves tendències en el disseny d'aquests fusells que s'allunyaven d'aquest calibre.<ref name="World"/>