Jocs romans: diferència entre les revisions

[[Fitxer:PalazzoTrinci026.jpg|thumb|400px|Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans]]

Els '''jocs romans''' (''ludi romani'') foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'[[imperi Romà]]. A més de l'objectiu d'entretenir al públic, generalment es feien coincidir amb festivitats religioses i servien també per honorar els déus, per aquest motiu els [[Pare de l'Església|Pares de l'Església]] recomanaven als cristians no participar en ells.<ref>Mary Beard,J.A. North, S.R.F. Price:"Religions of Rome: A History",ed.Cambridge University Press, 1998, p. 262</ref>

==El sentit de la paraula==

[[Fitxer:Milano - Antiquarium - Terracotta con venatio, sec. I - Foto Giovanni Dall'Orto - 14-July-2007 - 1.jpg|thumb|250px| Relleu del segle I representant una ''[[venatio]]'']]

*'''els ''circensis'' ''' (es refereix a les [[cursa de carros|curses de carros]] i els anomena així perquè els romans li deien ''circus'' a l'hipòdrom),

*'''els ''gladiatorius'' '''(lluites amb [[gladiador]]s que es feien als [[amfiteatre]]s)

==Orígens i evolució==

Originalment tots els ''ludi'' eren oferts als déus en compliment d'un vot (''ludi votivi'') a canvi d'un favor que s'havia concedit. L'any 366 aC, els ''Ludi Romani'' es van establir dins el [[festes romanes|calendari]] per a ser celebrats anualment amb l'erari públic fent-se càrrec de les despeses.<ref>Alison Futrell, "The Roman Games: A Sourcebook", ed.Blackwell, 2006, p. 2</ref> Generalment el jocs anaven precedits d'una desfilada (''pompa circensis'') en la qual s'exhibien: imatges del déus, els competidors, els joves cavallers de la noblesa romana, els sacerdots dansaires (''[[salii]]'') i músics (''Collegium Tibicinum''). De vegades els ''ludi'' se celebraven en relació a [[triomf]]s. El primer ''ludi'' de què hi ha constància va ser un espectacle de [[venatio]] de l'any 186 aC, encomanat per [[Marc Fulvi Nobílior I]] en compliment d'un vot per una victòria obtinguda pel seu exèrcit i que es va pagar amb el botí d'aquella guerra.<ref>Ida Östenberg, "Staging the World: Spoils, Captives, and Representations in the Roman Triumphal Procession", ed.Oxford University Press, 2009, p. 169</ref>

[[Fitxer:Merida Roman Theatre1.jpg|thumb|250px||En un principi els ''ludi scaenici'' es representar al davant dels temples, però amb el temps es van construir teatres com aquest de [[Mèrida]]]]

L'any 44 aC, [[Marc Juni Brut tiranicida|Marc Juni Brut]] es va adonar que havia perdut l'estimació de la gent després de l'assassinat de [[Juli Cèsar]] ([[Calendari romà#Els noms dels dies|idus]] de març), ja que molts no el tenien per un alliberador sinó com l'assassí d'un general que havia engrandit l'imperi amb les seves victòries, per tant va decidir pagar els ''Ludi Apollinares'' d'aquell any (del 6 al 13 de juliol). El seu rival polític, considerat l'hereu de Cèsar, [[August|Octavi]] es va afanyar a pagar uns altres jocs als que va anomenar ''Ludi Victoriae Caesaris'', («Jocs en honor a les victòries de Cèsar») del 20 al 28 de juliol coincidint amb el festival anual en honor a [[Venus (mitologia)#Celebracions|Venus Genetrix]], la divinitat que la [[gens Júlia|família de Juli Cèsar]] considerava la seva patrona. Durant aquests jocs va aparèixer al cel un [[cometa]] i la gent va interpretar això com un senyal dels déus que anunciava l'ingrés de Cèsar al món de les divinitats. Quan Octavi va esdevenir emperador amb el nom d'August va reconèixer el valor de les festivitats en general i dels ''ludi'' en concret per unificar el poble, per tant els va fomentar i així va continuar amb la resta d'emperadors.<ref>Geoffrey S. Sumi, "Ceremony and Power: Performing Politics in Rome between Republic and Empire", ed.University of Michigan Press, 2005, p. 15 i p. 143–150; John T. Ramsey, A. Lewis Licht, "The Comet of 44 B.C. and Caesar's Funeral Games", ed.American Philological Association, 1997; Ittai Gradel, "Emperor worship and Roman religion", ed.Oxford University Press, 2002</ref>

==Els diversos ludi==

 

El 58 aC, [[Publi Clodi Pulcre]], qui havia renunciat al seu status de [[Patrici (classe romana)|patrici]] per esdevenir [[tribú de la plebs]], va aconseguir que es restaurés el dret d'associació perquè la gent de cada ''vicus'' pogués tornar a organitzar els ''ludis compitalicii'', però abans que la llei es pogués portar a la pràctica, el seu company Sextus Cloelius va preparar en el seu lloc uns jocs per celebrar l'any nou. El cònsol [[Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC)|Calpurni Pisó]], sogre de [[Juli Cèsar]], va permetre aquests jocs,<ref>Cynthia Damon, "Sex. Cloelius, Scriba," ed.Harvard Studies in Classical Philology nº94,1992, p. 228, 232</ref> però Cèsar va prohibir les organitzacions de ciutadans i els ''ludi compitalii'' l'any 46 aC.<br>

L'any 7 dC, [[August]] va reorganitzar l'administració de Roma dividint-la en 265 districtes en substitució del que anteriorment s'anomenava ''vicus'', encara que la gent va continuar fent servir la paraula ''vicus''.<ref>[[Suetoni]], "Divus Julius" 42.3, "Augustus" 30.2, 31.4; William Warde Fowler, "The Roman Festivals of the Period of the Republic", ed.Londres, 1908, p. 279–280; Costas Panayotakis, "Decimus Laberius: The Fragments",ed.Cambridge University Press, 2010, p. 208 (Aquest darrer autor ha expressat els seus dubtes que durant la Compitàlia se elebressin ''ludi scaenensis'')</ref> Els jocs es van tornar a celebrar, es van posar imatges representant el [[genius]] d'August al costat de les imatges dels ''Lares'' i van deixar de ser un símbol de subversió per a passar a expressar la benevolència de l'emperador.<ref>Anthony James Boyle, "An Introduction to Roman Tragedy",ed.Routledge, 2006, p. 174</ref>

===''ludi circenses''===

En un principi l'expressió ''ludi circenses'' es va fer servir per parlar dels jocs celebrats al circ (l'hipòdrom), però també es va fer servir per referir-se a qualsevol joc fet en un recinte més o menys tancat. Els jocs circenses se celebraven per totes les províncies de l'imperi com així ho demostren les restes arqueològiques, primer es feien en estructures improvisades i després es construïen estructures fixes de pedra.<ref>Duncan Fishwick, "The Imperial Cult in the Latin West: Studies in the Ruler Cult of the Western Provinces of the Roman Empire", ed.Brill, 2004, vol. 3, p. 337–343; A.T. Fear, "Rome and Baetica: Urbanization in Southern Spain c. 50 BC–AD 150", ed.Oxford: Clarendon Press, 1996, 2002, p. 197</ref>

 

==Vegeu també==

 

[[Categoria:Jocs romans| ]]