Partit Socialrevolucionari: diferència entre les revisions

 

Els eseristes van decaure després que la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]] dugués als bolxevics al poder encara que en les [[Eleccions a l'Assemblea Constituent Russa de 1917|eleccions]] a l'[[Assemblea Constituent Russa|Assemblea Constituent]] resultessin ser el partit més votat arreu del país (un 40% del vot) enfront del 25% dels bolxevics. No obstant això, aquests van dissoldre la càmera i a partir de llavors els social-revolucionaris van perdre pes polític. El partit SR d'esquerra va formar una coalició amb els bolxevics en el govern soviètic, encara que abandonaren aquesta posició després de la signatura del [[Tractat de Brest-Litovsk]]. Amb tot, uns pocs SRs d'esquerra com [[Mikhail Kalinin]] van acabar unint-se al [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista]]. El SR i altres grups antibolxevics van ser prohibits el [[1918]] i la majoria de membres del partit van derivar al terrorisme. Una antiga SR, [[Fanni Kaplan]], va tractar d'assassinar [[Lenin]] com a represàlia per la il·legalització el [[30 d'agost]] de 1918. Molts SRs van combatre als comunistes unint-se a l'[[Exèrcit Blanc]] i a l'[[Exèrcit Verd]] durant la [[Guerra Civil Russa]] al costat dels [[menxevic]]s i altres formacions socialistes moderades. La major revolta contra els bolxevics, la [[Rebel·lió de Tambov]], va ser dirigida per un SR, [[Aleksandr Stepàfnovitx Antónov|Aleksandr Antónov]].

{{Autoritat}}

 

 

 

[[Categoria:Revolució Russa]]