Regne de Jerusalem: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIII → {{segle|XIII}}, es va convertir en → va esdevenir (2), en el nord → al nord AWB |
m Forma correcta de l'expressió |
||
Línia 30:
Al principi va haver certs dubtes sobre com hauria d'organitzar-se políticament el territori. Alguns croats pensaven que havia de ser governat com una [[teocràcia]] pel [[Papa]], una idea que el llegat papal, [[Daimbert de Pisa]] va tractar d'imposar el [[1100]]. Jofré possiblement hagués estat d'acord amb això i hagués intercanviat el regne teocràtic de Jerusalem per un secular a [[Egipte]], però durant el seu curt regnat es van crear a Jerusalem les bases d'un regne secular, malgrat els esforços de Daimbert. Ràpidament es va establir una jerarquia [[catolicisme|catòlica]] que va substituir les autoritats cristianes [[Església Ortodoxa|ortodoxes]], [[Església Ortodoxa Grega|gregues]] i [[Església Ortodoxa Siríaca|sirianes]]: un [[Patriarca ortodox|Patriarca]] Llatí es va instal·lar a Jerusalem, i amb ell gran nombre de [[bisbe]]s i [[arquebisbe]]s que depenien d'ell. Jofré va morir el 1100. El seu germà i successor, [[Balduí I de Jerusalem|Balduí I]], es va decantar clarament per una monarquia secular a l'estil de les d'Europa occidental. Balduí no era tan escrupolós com el seu germà, i es va fer coronar [[Reis de Jerusalem|rei de Jerusalem]] (encara que Daimbert, llavors Patriarca Llatí de Jerusalem es va negar a coronar-lo en aquesta ciutat i la cerimònia va tenir lloc a [[Betlem]]).
Balduí va estendre amb gran èxit les fronteres del regne, en conquistar els ports d'[[Acre (Israel)|Acre]] ([[1104]]), [[Beirut]] ([[1110]]) i [[Sidó]] ([[1111]]), al mateix temps que exercia la seva sobirania sobre altres estats croats: el [[comtat d'Edessa]] (que ell havia fundat), el [[principat d'Antioquia]], i més tard, quan es va conquistar [[Trípoli (Líban)|Trípoli]], el [[comtat de Trípoli]]. Igualment va tenir èxit en la seua defensa dels regne enfront de les successives invasions musulmanes que va haver d'afrontar: la dels fatimites d'Egipte, als quals va vèncer en [[Ramla]] i en diferents llocs al sud-oest del regne; i la dels musulmans de [[Damasc]] i [[Mosul]], al nord-est, el [[1113]]. Així mateix, va ser testimoni d'un augment del nombre d'habitants llatins, degut al fet que la petita Croada del [[1101]] va portar reforços per al regne. Les ciutats-estat italianes de [[Venècia]], [[Pisa]] i [[Gènova]] van començar a
Balduí I va morir sense hereus en [[1118]] i el va succeir el seu cosí, Balduí de Le Bourg, comte d'Edessa; [[Balduí II de Jerusalem|Balduí II]] va ser igualment un rei capaç i va saber defensar-se enfront dels atacs de fatimites i seljúcides. En el seu regnat es va establir el primer dels [[Orde militar|ordes militars]] i les fronteres del regne van seguir eixamplant-se amb la captura de la ciutat de [[Tir]] el [[1124]]. La influència del regne de Jerusalem es va estendre igualment sobre Edessa i Antioquia, en les quals Balduí II va actuar com a regent en morir els seus governants en el camp de batalla, encara que Balduí mateix va ser derrotat i dut a la presó pels turcs seljúcides diverses vegades al llarg del seu regnat, i el mateix regne de Jerusalem hagué de ser governat per un regent. Les filles de Balduí es van casar amb familiars del comte d'Edessa i del príncep d'Antioquia. La seva filla [[Melisenda de Jerusalem|Melisenda]] va ser declarada hereva i el va succeir a la seva mort el [[1131]].
| |||