RuBisCO: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - altres bactèries fotosintètiques. + altres bacteris fotosintètics. |
m Forma correcta de l'expressió |
||
Línia 190:
Tant la forma carbamilada com la no-carbamilada es poden inhibir. Aquest procés és reversible i està regulat per l’enzim [[Rubisco activasa|RuBisCO activasa]]. La unió d’un inhibidor al centre catalític de la proteïna provoca un canvi estructural que la impossibilita físicament per realitzar qualsevol funció (tant la de carboxilasa com la d’oxigenasa). L’enzim RuBisCO activasa, hidrolitzant ATP, trenca aquesta unió i d’aquesta manera queda assegurat que el centre actiu queda lliure quan sigui necessari.
Els inhibidors naturals acostumen a ser fosfats de glícids, ja siguin fosfats d’intermediaris del cicle de Calvin ([[RuBP|RuBP o ribulosa-1,5-bisfosfate]], [[XuBP|XuBP o D-xilulosa-1,5-bisfosfat]]) o fosfats semblants als intermediaris d’aquest ([[PDBP|PDBP o D-glicero-2,3-pentodiulosa-1,5-bisfosfat]], [[:en:2-Carboxy-D-arabinitol-1-phosphatase|CA1P o 2-carboxi-D-arabinitol 1-fosfat]]). Durant el dia els únics inhibidors funcionals són el RuBP, XuBP i el PDBP. Els dos primers són capaços d’inhibir la RuBisCO en el seu estat no carbamilat mentre que l’últim
En condicions que afavoreixen l’activitat d’oxigenasa de l’enzim, ja sigui per el tancament dels estomes (lloc pel qual la planta adquireix el CO<sub>2</sub>) o per l’augment de la temperatura (la solubilitat i afinitat de l’O<sub>2</sub> és més alta que la del CO<sub>2</sub> en temperatures elevades), té lloc la fotorespiració. El PDBP és sintetitzat a partir de l’eliminació d’una molècula de H<sub>2</sub>O<sub>2</sub> d’un dels intermediaris d’aquest procés. Aquesta síntesi ocorre 1 vegada per cada 260 cicles, provocant una acumulació gradual d’aquest inhibidor que acaba desactivant totes les RuBisCOs.
| |||