Secció de corda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - una posta en + una posada en
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}} AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Auditori Brotons Catalunya1714 estrena 3549.JPG|thumb|240x240px|L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya]]
La '''secció de corda''' és el cos més gran de l'orquestra [[Música clàssica|Clàssica]] estàndard. Normalment està formada pels primers violins, els segons [[Violí|violins]], les violes, el [[Violoncel|violoncelsvioloncel]]s o ''cellos'', i els [[Contrabaix|contrabaixoscontrabaix]]os (o baixos). Una orquestra que només té una secció de corda s'anomena una [[:en:String_orchestraString orchestra|orquestra de corda.]] Seccions de corda reduïdes també s'utilitzen en el jazz, i en arranjaments de música pop i rock.
 
== Ubicació i funcions ==
[[Fitxer:Orchestra_sections_sv_labels.png|rightdreta|thumb|240x240px|Distribució de seients habitual en una orquestra. Primers violins són etiquetats "Vln I"; segons violins són "Vln II", les violes són Vla", i els contrabaixos són "Kb".]]
La manera més habitual de distribuir la secció de cordes en l'espai és amb els primers violins, segons violins, violes i violoncels situats en el sentit de les agulles del rellotge al voltant del [[:en:Conductor_Conductor (music)|director]], i els contrabaixos darrere dels cellos a la dreta.<ref>''Stanley Sadie's Music Guide'', p. 56 (Prentice-Hall 1986). </ref> Els primers violins són dirigits pel [[concertino]]; Les altres seccions de corda també tenen un intèrpret principal (segon violí solista, viola solista, violoncel solista o contrabaix solista) que toca els solos orquestrals per la secció, les entrades principals i, en alguns casos, lidera les salutacions de la secció (el concertino pot indica la salutació de totes les cordes, o només per les cordes superiors). Els músics de corda solistes seuen normalment al davant de la seva secció, més a prop del director i del públic.
 
=== Secció de violins segons ===
Els violin segons toquen instruments exactament iguals que els primers. La divisió entre primers i segons violins no té relació amb els instruments sinó amb el fet que cada secció toca parts musicals separades. La part dels segons és normalment en un to més greu, i poden tenir tant el paper d'acompanyament com jugar amb una línia melòdica de suport als primers violins. 
 
 
 
 
 
=== Secció de violoncels i contrabaixos ===
La secció de [[contrabaix]] toca la [[:en:Bass_lineBass line|línia de baix.]] En obres simfòniques, especialment d'època barroca (1600-1750) i clàssica (1750-1820), el baix i el cello solien tocar la mateixa part, anomenada "Bassi". Tanmateix, el contrabaix solia tocar una octava per sota del cello. En l'era Clàssica, alguns compositors, com [[Joseph Haydn|Haydn]] i [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] va començar a diferenciar les parts dels contrabaixos i les dels violoncels. Malgrat algunes excepcions, com el [[recitatiu]] de la [[novena Simfonia de Beethoven]], en la qual els contrabaixos tenen una funció més melòdica; en general, durant el segle XIX s'assignaven les línies més senzilles al contrabaix i les parts més melòdiques o tècnicament complexes als violoncels
 
== Posada en escena ==
Linha 20 ⟶ 16:
 
== Números i assignment de parts ==
La mida d'una secció de corda pot ser expressada amb una fórmula del tipus (per exemple) 10-10-8-10-6, designant respectivament el número de primers violins, segons violins, violes, cellos, i contrabaixos. Els números poden variar àmpliament; així en una orquestra gran podrien ser 14-14-12-12-10; però en un cas com l'orquestra de [[La Creació del Món]] de [[Darius Milhaud]] és 1-1-0-1-1.
 
La música per una secció de corda no ha de ser necessàriament escrita per a cinc parts; les parts poden ser assignades a més d'un instrument o de vegades alguns instruments en són omesos. Per això en la música del [[Classicisme musical|període clàssic]], el cellos i contrabaixos solen tocar la mateixa música i les seves parts normalment estan escrites en una sola línia indicant que el contrabaix toqui una octava per sota.<ref>[[Grove Dictionary of Music and Musicians]], online edition, article "Orchestra", section 6.</ref>
 
=== Secció de corda sense violins ===
En l'oratori de [[Joseph Haydn|Haydn]] ''[[La creació (Haydn)|La Creació]]'', la música usada quan Déu diu als animals recent creats que siguin fructífers i es multipliquin, aconsegueix un to ric i fosc pel seu enquadrament per a viola dividida i cello, ometent les seccions de violins. Algunes obres famoses sense violins són el 6è  [[Concerts de Brandenburg|Concert de Brandenburg]] de [[Johann Sebastian Bach|Bach]], la Segona Serenata de [[Johannes Brahms|Brahms]], el Rèquiem d'[[Andrew Lloyd Webber]], i l'òpera de [[Philip Glass]] ''[[Akhnaten]].'' Les primeres versions del ''[[Rèquiem (Fauré)|Rèquiem]]'' de [[Fauré]] i la ''[[:en:Cantique_de_Jean_RacineCantique de Jean Racine|Cantiga de Jean Racine]]'' també eren sense parts de violí, però els editors van fer afegir parts opcionals de violí.
 
=== Secció de corda sense violes ===
[[Georg Friedrich Händel|Handel]] Sovint va escriure feines per cordes sense violes: per exemple molts dels seus [[:en:Handel_at_CannonsHandel at Cannons|Chandos Anthems.]] Les [[Missa|misses]] de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Ofertori|ofertorisofertori]]s escrits per la Catedral de [[Salzburg]], solien prescindir de les violes, igual que moltes de les seves danses. [[Leonard Bernstein]] va ometre les violes a [[West Side Story (musical)|West Side Story]].
 
=== Secció de corda sense violins o violes ===
La ''[[Simfonia dels salms|simfonia de Salms]]'' de [[Stravinsky]] no té cap part per violins o violes.
 
 
 
== En altres gèneres musicals ==
"Secció de corda" és també utilitzat per descriure un grup d'instruments de corda fregada en [[Música rock|rock]], [[Música pop|pop]], [[jazz]] i música [[Jingle (música)|comercial.]]<ref name="stringsection">[http://www.stringsection.co.uk/]</ref> En aquest context la mida i la composició de la secció de corda és menys estandarditzat, i normalment més petit, que en una orquestra clàssica.<ref name="absil">[http://www.fransabsil.nl/archpdf/strsize.pdf Size of the String Section in Popular Music Recordings, F.G.J.Absil, 2010]</ref>
 
== ReferencesReferències ==
{{referències}}
<references />
 
[[Categoria:Instruments de corda fregada]]
[[Categoria:Grups de música]]