Ovimbundu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles
m bot: -Esglèsia +Església
Línia 8:
Els primers conflictes amb els portuguesos van ser cap al [[1890]] quan aquests van sotmetre el regne dels Ovimbundu de Mbalundu (Bailundo), i els altres regnes ovimbundu no els van ajudar, especialment el regne de Bihé<ref name= Higgs100 >Catherine Higgs (2012). ''Chocolate Islands: Cocoa, Slavery, and Colonial Africa''. [[Athens (Ohio)|Athens]]: Ohio University Press, pp. 100. ISBN 978-0-82144-422-1.</ref>. Al juliol del [[1902]] una expedició de 770 soldats, majoritàriament africans i alguns afrikáner i 142 lusitans van anar a conquerir-los.<ref name= Higgs100 ></ref> Els regnes ovimbundu de [[Huambo|Wambu]], Mbalundu, Soque, Civulu, Civanda, Ngalangi, Cipeyo i Sambu van reunir una tropa de 40.000 guerrers per enfrontar-s'hi però van ser vençuts gràcies a la superioritat tecnològica dels europeus.<ref>Linda Marinda Heywood (2000). </ref> El capità Paes Brandão va emboscar, capturar i matar al ''olosoma'' Mutu-ja-Kavela, cap dels insubmisos, i 10.000 dels seus guerrers en un atac sorprenent contra el seu campament.<ref>Karl Maier (2007). </ref> Els combats van continuar fins al [[1910]].
 
Al segle XX, especialment a partir de la “ocupació efectiva” d'Angola aconseguida als [[Dècada del 1920|anys 1920]], la majoria dels ovimbundu es van fer cristians. Una part va ingressar a l'Església Catòlica, una altra en esglésies protestants, en particular a la EsglèsiaEsglésia Evangèlica Congregacional d'Angola (IECA), fundada i recolzada per missioners americans.<ref>Iracema Dulley,’’Deus é feiticeiro: Prática e disputa nas missões católicas em Angola colonial’’, São Paulo: Edições Annablume, 2010</ref><ref>Lawrence Henderson, ‘’Angola: Five Centuries of Conflict’’, Ithaca: Cornell University Press, 1979, [//es.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/0801412471 ISBN 0-8014-1247-1]</ref>
 
Aquesta cristianització va tenir, entre altres, dues conseqüències decisives. Una, la constitució, a tot l'altiplà central de poblets catòlics, protestants i no-cristans separats. L'altra, una difusió bastant significativa de l'alfabetització i de l'escolarització, i per conseqüent també del coneixement del [[portuguès]] entre els ovimbundu, sobretot entre els protestants.<ref>John Erni Remick, ‘’American Influence on the Education of the Ovimbundu (the Benguela and Bié Highlands) of Angola, Africa, from 1880-1914’’, tesis doctoral, Oxford/Miami: Miami University, 1976</ref> Al mateix temps, la IECA també es va ocupar del desenvolupament del umbundu, pel qual va elaborar regles ortogràfiques, una gramàtica i diferents lèxics – el que va constituir una contribució important per a la formació i la consolidació d'una identitat social global dels ovimbundu.