|
[[Fitxer:Lugo2008.jpg|150px|thumb|Fernando Lugo, expresident del Paraguai.]]
{{millorar redacció|data=2014}}
El [[3 de febrer]] dedel [[1989]] es va produir el cop d'Estat protagonitzat pel general Andrés Rodríguez contra el dictador Alfredo Stroessner. Amb ellaquest cop acabava la dictadura més llarga dictadurade paraguaianaParaguai. Després de dissoldre el Parlament, el general Rodríguez va convocar eleccions per a l'[[1 de maig]] i va anunciar la legalització de tots els partits, exceptuant el comunista.
L'En les eleccions del [[1 de maig]] dedel 1989, el candidat del Partit Colorado, el president Andrés Rodríguez, va aconseguir el 74,1% dels vots en l'elecció presidencial. Pel que fa a l'la elecció per diputats i senadors, el Partit Colorado va arribar al 66,4% (majoria de 2 / 3). La constitució de juny dedel [[1992]] va establir un sistema democràtic de govern i va millorar considerablement la protecció dels drets fonamentals. El maig dedel [[1993]], el candidat del Partit Colorado, [[Juan Carlos Wasmosy]], va ser elegit com el primer president civil dedel Paraguai endesprès de gairebé 40 anys ende elgoverns militars durant els qualquals els observadors internacionals van considerar eleccions justes i lliures. El nou Congrés escollit amb majoria de l'oposició va manifestar amb rapidesaràpidament la seva independència de l'executiu ali va rescindir la legislació passada pel congrés dominat pel Partit Colorado. Amb el suport dels Estats Units, L'La Organització d'Estats Americans, i altres països de la regió, Elel 1992 van veure la llum delsels treballs de la ''Convenció de Diputats Constituents'', sorgida de les eleccions celebrades un any abans. Això va permetre la sanció i la entrada en vigor de la nova Constitució. El 1993 es van celebrar nous comicis presidencials, en què també va triomfar el candidat del Partit Colorado, Juan Carlos Wasmosy, que va esdevenir el primer civil a arribar a la presidència de l'Estat després de quaranta anys de governs militars.
Aquest fet no va resultar particularment favorable a lesal destinacionsdestí de la República, doncs el govern de Wasmosy es va revelarresultar ser un dels pitjors de la història paraguaiana. Durant el seu mandat vavan haver-hi dues greus crisis financeres, el 1995 i 1997 que van eliminar del mercat gairebé la totalitat de les empreses financeres locals, sobrevivint només les entitats financeres d'origen estranger. La crisi també va afectar durament a la classe mitjana paraguaiana i va activar una crisi econòmica de la qual el país encara no n'ha sortit.
Conjuntament als mals resultats en camp econòmiceconòmics també es van veure afectats elsles abastosmillores obtingutsobtingudes després eldel cop del 1989 en el camp polític. L'enfrontament de Wasmosy amb el seu principal promotor polític, el general [[Lino Oviedo]], cap de les Forces Armades, quea qui va acusar de voler encapçalar un cop en contra ell, li va trencar encara més el suport del Partit Colorado i va desencadenar una crisi polític político-judicial de la qual el país en va sortir només el [[1999]] amb la renúncia del president [[Raúl Cubas]].
El [[1996]] Wasmosy va allunyar de l'exèrcit al GralGeneral Oviedo sota l'acusació de voler encapçalar un cop d'Estat en contra seu, i el [[1997]], després de que el cnel.coronel Oviedo guanyés la internales presidencialsprimàries del Partit Colorado, hoWasmosy el va fer empresonar i jutjar per un tribunal Militar pel mateix crim,. elEl poble paraguaià va rebutjar un intent a l'abril de 1996 del llavors cap de l'Exèrcit, el general [[Lino Oviedo]] d'expulsar al president Wasmosy, prenent un important pas per enfortir la democràcia.
La Condemnacondemna d'Oviedo hoel va desactivarinhabilitar per a les eleccions presidencials del [[1998]] i en el seu lloc és va presentar el candidat Raúl Cubas, el seu delfí polític. VicepresidentEs va serdessignar designatcom ela vicepresident al Dr ARGAN, rival polític d'Oviedo i aleshores aliat de Wasmosy.
Cubas gràcies al suport d'Oviedo, aleshores molt popular, li va guanyarvencer a l'oposició liberal-trobada amb el 56% dels vots i tres dies després d'haver assumit el càrrec presidencial indultva indultar Oviedo llibreque va sortir de la presó.
Els coloridoscolors argañistasarganyistes i wasmosistaswasmosistes i els partits d'de la oposició van contestar fortamentdenunciar el fet i van obtenir a través de la Cort Suprema una anul lació de l'indult que Cubas no acataacatà.
Aquest fet va provocar una comandademanda d'enjudiciament polític del mateix Cubas davant del Congrés que perdurant molts mesos, per falta de quòrum, no va prosperar. Al març dedel 1999 la tensa situació política es va complicar encara més, amb l'assassinat del vicepresident i rival dedurant molts anys d'Oviedo [[Luis María ArgañaArganya]]. elEl [[23 de març]] dedel 1999, l'la oposició inculpóva delinculpar d'aquest fet al GralGeneral Oviedo. La plaça del Congrés es va omplir de manifestants en contra del govern, mentre el Judici polític en contra de Cubas reprenia vigor. Portantportant a la Cambra dedels Diputats a jutjar a Cubas l'endemà. L'assassinat del [[26 de març]] de vuit estudiants manifestants que van ser acabatsmorts a trets per uns desconeguts (suposadament franctiradors Oviedo o més aviat policies) això va ferdeixar clar que el Senat votaria per destituir Cubas el [[29 de març]]. Cubas va renunciar alel [[28 de març]] i va marxar a l'exili al Brasil. El mateix dia Oviedo es va escapar a l'Argentina, on va obtenir asil polític i després al Brasil. Malgrat els temors que els militars no permetrien el canvi de govern, el president del senat [[Luis Ángel González Macchi]], un opositor de Cubas, va jurar pacíficament com a president el mateix dia. González Macchi va oferir posicions de gabinet en el seu govern a representants majors dels tres partits polítics en un intent per crear un govern de coalició. Mentre elva expulsar al Partit Liberal el va expulsar del govern elal febrer dedel [[2000]], el govern de González Macchi hava aconseguitaconseguir un consens entre els partits en moltes matèries controvertides, incloent-hi la reforma econòmica. El liberal [[Juli Cèsar Franco]] va guanyar les eleccions a l'elecció d'agost dedel 2000 per omplir la vacant vicepresidencial. El desembre dedel [[2001]], el Brasil va rebutjar la petició de Paraguai per extradir a Oviedo per enfrontarser un judicijutjat per l'assassinat dedel març dedel 1999 i l'incident del "mar. Paraguaià". L'agost dedel 2001, la cambra baixa del Congrés va considerar però no va passaraprovar una moció per jutjar González Macchi per presumpta corrupció i govern ineficaç.
El 2003 [[Nicanor Duarte Frutos]] va ser elegit i va jurar com a president.
El [[20 d'abril]] dedel [[2008]] en unes eleccions històriques, el Partit Colorado perdva perdre la presidència després de més de seixanta anys en el poder. L'exbisbe [[Fernando Lugo]] va jurar com a President de la República el [[15 d'agost]] dedel [[2008]]. El 2013 ésva ser substituït per l'empresari [[colorado]] [[Horacio Cartes]].
El 2015 dosdues enquestes afirmaren que Paraguai era el país més feliç del món i el més just.<ref>{{ref-notícia|cognom=Carlin|nom=John|títol=La conquista de la felicidad|publicació=El Pais|url= http://internacional.elpais.com/internacional/2015/09/27/actualidad/1443375480_705884.html?rel=epr| consulta=28 setembre 2015|data=27 setembre 2015}}</ref>
== Política ==
| 