Posteriorment el califat va desaparèixer i Alal-Múndhir va quedar com a sobirà agafantprenent els [[làqab]]s d'''Alal-[[Hàjib]]'', ''Alal-Mansur'' i ''Dhu-r-RiyasataynRiyassatayn''; potser fou investit pel primer califa [[hammudita]] [[Alí ibn Hammud an-Nàssir]] (1016-1018); va expulsar d'[[Osca]] al seu parent llunyà Muhammad ibn Ahmad ibn Sumadih que es va haver d'exiliar a [[València]] i el fill del qual [[Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih]], fundarà més tard la dinastia [[Banu SumadihSumàdih]] a [[Taifa d'Almeria|Almeria]]. Sota pressió dels navarresos es va aliar al [[comte de Barcelona]] i al [[comte de Castella]], aliances segellades per sengles matrimonis.
Yahya, fill d'Alal-Múndhir, va regnar poc temps, del 1023 al 1029, amb el mateix ''làqab'' d{{'}}''Alal-Hàjib'' i el propi d{{'}}''Alal-Mudhàffar''. Va ser el primer sobirà d'una taifa (excepte els califes) a encunyar moneda; primer va reconèixer al califa hammudita [[Alal-Qàssim ibn Hammud al-Mamun]] i després d'un cert Abd-Al·lah que no se sap qui era però podria ser un califa titella, i finalment del darrer califa de Còrdova [[Hixam III|Hixam III al-Mutadd]]. En les monedes el mateix Yahya apareix simplement com Yahya el ''hàjib'' i mai com al-Mudhàffar.
El va succeir el [[1029]] el seu fill Alal-Múndhir II (1029-1037) que va portar el ''làqab'' de Muïzz-ad-Daula, i va reconèixer primer al califa [[Hixam III]], que fou expulsat de Còrdova (1031) i es va refugiar a [[Lleida]] ([[Larida]]) on va morir sis anys després (1037). En la primera coneguda després d'això (del 1038/1039) torna a aparèixer el desconegut Abd-Al·lah, però el nom d'Alal-Múndhir II ja apareix amb el ''làqab'' d'Alal-Mansur. El [[1039]] fou assassinat per un altre tugibita, Abd-Al·lah ibn al-Hàkam que va al·legar com excusa el fet que MundhirMúndhir II no havia volgut reconèixer alel fals califa omeia [[Hixam II]] proclamat a [[Sevilla]] pels [[abbadites]] (1035) del qual alguns reis de les taifes havien acceptat la nominal sobirania. Abd-Al·lah ibn al-Hàkam pertanyia a la branca dels governadors de Saragossa del {{segle|X}} (Muhàmmad al-Ankar i la seva descendència) i això sembla que posava al descobert la lluita entre dos branques familiars; el ''Bayan'' informa a més que a al-Múndhir se li tirava en cara ser fill d'una dona berber del llinatge dels [[Banu Dhi l-n-Nun]] de [[Taifa de Toledo|Toledo]].
Abd-Al·lah ibn al-Hàkam va reconèixer a les monedes al fals Hixam II, mentre ell mateix i apareix com ''hàjib''; però l'assassinat d'Alal-Múndhir havia causat molta hostilitat; l'oncle matern del difunt, [[Ismaïl ibn Dhi-n-Nun]] i el governador de [[Lleida]] i [[Tudela]] [[Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín|Sulayman ibn Hud]] van marxar a [[Saragossa]]; després de 28 dies de regnat Abd-Al·lah es va refugiar a la fortalesa de [[Rueda de Jalón]] i a l'octubre de [[1039]] agafava el poder Sulayman ibn Hud obrint la dinastia dels [[Banu Hud]] o húdides.
Dels tugíbides a la [[vall de l'Ebre]] no se'n torna a parlar. Es creu que els membres de la família es van refugiar amb els seus parents d'Almeria on, segons el ''Bayan'', a la mort de l'emir [[Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih]] el 1052 fou substituït pel seu fill [[Muhàmmad ibn Man al-Mútassim]] sota influència dels "seus cosins tugíbides". Una família notable d'àrabs que en certa manera ocupava el paper predominant dels tugibides, els Banu Abi Dirham, van conservar el càrrec de cadi durant tot el {{segle|XI}} a [[Osca]].
