Talos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de Mario Francos Perez. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Didrachm Phaistos obverse CdM.jpg|thumb|300px|Talos representat en una moneda]]
En la [[mitologia grega]], '''Talos''' (en [[grec antic]] Τάλως), era un gegant de bronze forjat per [[Hefest]] i obsequiat a [[Minos]] perquè custodiés les costes de [[Creta]]. De vegades se'l presenta com un ser humà, i llavors és germà o fill de [[Cres (mitologia)|Cres]], l'[[epònim]] de l'illa, i se'l considera pare del déu del foc, Hefest.
En essència, Talos era el guardià de Creta. Era un vigilant infatigable i cada dia feia tres voltes a l'illa. De vegades es diu que la missió de Talos havia estat encarregada per [[Zeus]], per a protegir la seva estimada [[Europa (filla d'Agenor)|Europa]]. Impedia als estrangers arribar a l'illa i als habitants d'abandonar-la sense el permís reial. Per fugir de la seva vigilància, [[Dèdal]] es va escapar per l'aire.
Les armes preferides de Talos eren unes pedres enormes que llançava a gran distància. Si els intrusos superaven aquesta prova, s'introduïa dins del foc, escalfava el seu cos metàl·lic fins a tornar-lo incandescent i els abraçava fins a deixar-los abrasats.
Era totalment invulnerable en tot el seu cos, excepte en una vena, que s'acabava en un dels talons, tancada amb una clavilla. Quan els [[argonautes]] desembarquen a Creta, [[Medea]] aconseguí amb els seus encanteris, treure-li aquest tap i Talos morí en perdre els humors que el mantenien actiu. Una altra versió deia que [[Peant]], pare de [[Filoctetes]] i un dels argonautes, li havia travessat la vena amb una fletxa.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=499|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 136. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209).ISBN 84-297-4146-1
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|talos}}
|