Borriol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m bot: - fins les darreries + fins a les darreries
Línia 68:
* '''[[Ermita del Crist del Calvari de Borriol |Ermita del Calvari]]'''. Va ser construïda l'any [[1684]], sufragada per Pere Boïl d'Arenós, senyor feudal de Borriol, en una de les muntanyes properes al nucli urbà, de nom homònim. Va ser restaurada al llarg del segle XIX i compta amb les capelletes que reprodueixen el Via Crucis des del poble fins a l'ermita. Consta d’una sola nau dedicat al Santíssim Crist i cada Dijous Sant és l’escenari del drama sacre escenificat per l’Associació Cultural Nueva Jerusalén. En l'actualitat és un Bé de Rellevància Local (BRL).
 
* '''[[Ermita de Sant Vicent Ferrer de Borriol|Ermita de Sant Vicent Ferrer]]'''. Aquesta ermita, també declarada BRL, està datada del segle XVII, Consta d'una nau de tres trams i no té capelles. Conserva la pedra sobre la qual va predicar el sant titular en l'any [[1410]], ja que fou des d'antuvi un lloc de pas importantíssim que connectava les terres de la Plana amb el Maestrat, al voltant del qual existia la Venta de Sant Vicent, avui en dia desapareguda i discorria la Via Augusta o camí Vell. Compta també amb l’edifici annex de la casa de l’emità, que la va habitar fins a les darreries de l’anterior centúria.
 
*[[Fitxer:Església de Sant Bartomeu i el castell al fons.jpg|miniatura|Església de Sant Bartomeu i el castell de Borriol al fons]][[Fitxer:Campanar i església de Sant Bartomeu de Borriol.jpg|miniatura|Campanar de Sant Bartomeu, Borriol]]'''[[Església parroquial de Sant Bartomeu de Borriol|Església de Sant Bartomeu]]'''. És el BRL més important del nucli urbà, que destaca per les pintures murals del sostre, que reprodueixen alguns passatges de la vida de Sant Bartomeu, així com altres figures d’arcàngels, àngels músics i doctors de l’església. Consta d'una nau de 4 trams amb capelles laterals entre contraforts, presbiteri poligonal, volta gòtica, tres portes d'accés i un cor amb orgue. Va ser construïda al segle XVI aprofitant el solar de la primitiva església del segle XIII, amb trets estilístics del manierisme renaixentista. El campanar s’afegiria al segle XVII i la capella de la Comunió al segle XVIII.