Sonia Delaunay: diferència entre les revisions

L'any 1937 Robert Delaunay rep l'encàrrec de la decoració de dos pavellons dels arquitectes [[Robert Mallet-Stevens]] i [[Félix Aublet]], però no dubta en incorporar a l'equip de treball a Sonia, que ja havia demostrat les seves aptituds per la decoració monumental amb ''l’Hommage au donateur''. L'equip integrat per un total de 50 obrers i pintors com [[Roger Bissière]], Gleizes., Lhote, [[Léopold Survage]]... va obtenir la medalla d’or pels seus panells del Pavelló dels Ferrocarrils, i això va facilitar el reconeixement de la crítica i del públic per la feina que havia realitzat el matrimoni Delaunay-Terk. Seguint en aquesta línia d’art monumental, el 1938 Sonia va realitzar una porta de ciment acolorit per l'entrada al ''[[Salon d'art mural]]''. A petició d’[[Othon Friesz]], el matrimoni Delaunay van realitzar la decoració del vestíbul de les escultures del ''[[Salon des Tuileries]]'', amb ''Rhytme''s de grans dimensions. Un any més tard, Sonia i Robert juntament amb altres artistes defensors de l'art abstracte ([[Nelly Van Doesburg]], Fredo Sidès...) van organitzar l'exposició “''Salon des réalités nouvelles''”, la importància de la qual va radicar en el fet que aplegava per primer cop una exposició d’artistes íntegrament abstractes. També va participar en una retrospectiva dels ''Ballets Russos'' de Diaghilev al Musée des Arts Décoratifs de Paris. Robert va morir el 1941, i uns anys més tard Sonia es traslladà a Toulouse on es va retrobar amb vells amics com Tzara o Uhde, allà va decorar el ''Centre d’Accueil International'' de la Creu Roja, aquesta va ser la seva darrera obra de decoració d’interiors.

 

[[Fitxer:MatraM530 SoniaDelaunay.JPG|thumb|Matra M530 dissenyat per Sonia Delaunay]]