Marcel·lí Perelló i Valls: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m ref |
passo a passat, i ja hi ha referències |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Perelló at the 6 october, 1968 press conference.jpg|thumb|Marcel·lí Perelló (al micròfon) amb César Tirado, Roberto Escudero i José Nasar, a la conferència de premsa del [[CNH]], el 6 d'octubre de [[1968]], primera després de la [[matança de Tlatelolco]]]]
'''Marcel·lí Perelló i Valls''' ([[Ciutat de Mèxic]], [[1944]] - [[5 d'agost]] de [[2017]])<ref>{{ref-web |url= https://www.sdpnoticias.com/nacional/2017/08/05/reportan-muerte-de-marcelino-perello-a-los-73-anos |títol= Reportan muerte de Marcelino Perelló a los 73 años |consulta=5 agost 2017 |data= 5 agost 2017 |editor= SDPnoticias |llengua= castellà }}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-periodista-catalano-mexica-marcelli-perello/ | títol=S'ha mort el periodista catalano-mexicà Marcel·lí Perelló|editor=Vilaweb|consulta=6 d'agost de 2017}}</ref>, com a estudiant de física a la Facultat de Ciències de la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] (UNAM), fou un dels dirigents del gran [[moviment estudiantil mexicà de 1968|moviment estudiantil]] de l'any [[1968]], la repressió del qual ocasionà, entre altres coses, la matança d'estudiants del [[2 d'octubre]], a la [[Plaça de les Tres Cultures]], a [[Tlatelolco]].
Durament perseguit per la policia, reïx a escapar-se i sortir del país, amb papers falsos, als començaments del 1969. Se n'anirà primer a França, on romandrà fins a l'agost d'aquell any. Aleshores, en la seva qualitat de membre del [[Partit Comunista Mexicà]], demana i obté l'estatus de refugiat polític a la [[República Socialista de Romania]]. Allà hi viurà vuit anys i estudiarà la carrera i el màster en matemàtiques. Es casà amb Stela Bratescu, néta d'[[Ana Pauker]], i procrearen una filla, Aina Perelló i Bratescu.{{CN|data=desembre de 2016}}
Linha 10 ⟶ 9:
El 1977 després de la mort del dictador espanyol, pot traslladar-se a Catalunya, la pàtria dels seus pares, que ell decideix fer seva. Aquí tindrà una participació molt important en la creació de la Secció d'Informàtica de la Facultat de Ciències de la [[UAB]], i hi treballarà fins al seu retorn a Mèxic. Milità a algunes organitzacions independentistes, com el [[PSAN]], [[Nacionalistes d'Esquerra]] i [[Esquerra Republicana de Catalunya]]. Crea i dirigeix el [[CALL]] (Catalunya Lliure), grup d'activisme catalanista, el [[Fôrum]], associació d'entitats cíviques i culturals catalanes, i també el [[Cercle Ramon Llull]] col·lectiu universitari, l'òrgan del qual, ''[[El Full de les Universitats]]'' dirigirà fins a 1985.{{CN|data=desembre de 2016}}
En aquell any, quan el risc repressiu havia minvat considerablement, torna a Mèxic i treballa en el Consell Nacional de Ciència i Tecnologia i a diferents universitats. Primer a
== Controvèrsia ==
Linha 17 ⟶ 16:
== Referències ==
{{referències}}
{{ORDENA:Perello Valls, Marcelli}}
| |||