Diferència entre revisions de la pàgina «PDF»

14 octets eliminats ,  fa 3 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
* És una especificació oberta, per la qual s'han adaptat eines de programari comercial com les [[Paquet ofimàtic|suites ofimàtiques]] [[Microsoft Office]] i [[WordPerfect Office]] i creat unes altres en [[programari lliure]] que permeten crear, visualitzar o modificar documents en format PDF, com [[Apache OpenOffice|Openoffice.org]], [[LibreOffice]] i [[Calligra Suite]] així com el sistema de composició de textos [[LaTeX]].
* Pot ser [[Criptografia|xifrar]] per a protegir el seu contingut i fins i tot [[Signatura digital|signar-lo digitalment]].
* Un fitxer PDF pot crear-se des de diverses aplicacions exportant el fitxer, com és el cas d'Openoffice.org i Microsoft Office (a partir de la versió 2007, si s'actualitza a SP2).<ref>{{cita ref-web|url=http://support.microsoft.com/kb/953195|títulotítol=''Description of 2007 Microsoft Office Suite Service Pack 2 (SP2)''|editorialeditor=[[Microsoft]]|fechaaccesoconsulta= 9 de mayomaig de 2009}}</ref>
* Pot generar-se des de qualsevol aplicació mitjançant la instal·lació d'una «impressora virtual» en el sistema operatiu, en cas d'emprar aplicacions sense aquesta funcionalitat integrada.
* És l'estàndard ISO (ISO 19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electrònics amb vista a la seva preservació de llarga durada.<ref>Jim King (4-12-2007) [http://blogs.adobe.com/insidepdf/2007/12/iso_ballot_for_pdf_17_passed.html ''ISO Ballot for PDF 1.7 Passed!''], Adobe systems (en inglés).</ref>
Les versions primerenques dels documents PDF no tenien [[Enllaç (informàtica)|hipervincles]] externs; per aquest motiu, la seva adopció en [[Internet]] era considerablement reduïda i no tenia molta popularitat. En aquests temps, eren comuns les connexions lentes a Internet a través de [[Mòdem|mòdems]] telefònics, i la grandària dels documents PDF era molt més gran que altres tipus de documents, com per exemple el text simple (sense format); per tant, la banda ampla va ser un factor clau per a la seva acceptació en Internet. A més, ja existien altres tipus de documents que li feien forta competència al tipus de documents PDF, com per exemple, els documents '''[[PostScript]]''' (.ps), els quals, en aquell temps, estaven prou generalitzats.
 
Amb el temps, el format PDF va anar adquirint popularitat de diverses formes diferents, com a publicitat, fins a convertir-se en un [[Estàndard de facto|estàndard de facto.]]<ref>{{Cita ref-web|url=http://www.adobe.com/content/dam/Adobe/en/devnet/acrobat/pdfs/PDF32000_2008.pdf|títulotítol=Document management — Portable document format — Part 1: PDF 1.7 (PDF 32000-1:2008)|fechaaccesoconsulta={{fecha|18|02|2017}}|autor=|enlaceautorenllaçautor=|fechadata=|idiomallengua=ingés|sitioweb=|páginapàgina=6|editorialeditor=Adobe Systems Incorporated}}</ref> Aquest format és vist com una “pàgina digital” que està llista per imprimir-se exactament com es mostra en la pantalla, sense problemes de marges a l'hora d'imprimir, a diferència del que succeeix en altres formats digitals de document.
 
En els anys recents, han sorgit diverses aplicacions lectores d'aquest tipus de fitxers tals com [[Evince]], Atril i [[Okular]], que són de [[programari lliure]], entre unes altres. La seva popularitat ha obert la possibilitat de crear documents PDF amb programes de programari comercial i lliure tals com [[Microsoft Office]], [[WordPerfect Office]], [[Apache OpenOffice|Openoffice.org]], [[LibreOffice]] i [[Calligra Suite|Calligra Suite.]] Altres aplicacions, són fins i tot capaces d'editar-los de manera directa, sense necessitat d'emprar la típica aplicació per crear i editar documents PDF d'Adobe.
435.080

modificacions