Revisió del 13:29, 17 des 2016 modifica Llumeureka (discussió \| contribucions) Autopatrullats 90.733 edits {{Infotaula de polític}} #QQ16 ← Edició anterior		Revisió del 15:17, 9 ago 2017 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Majúscules i minúscules Edició següent →
Línia 9: Durant el període republicà, va ser triat tres vegades consecutives diputat per la [[província de Badajoz]], a les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions de 1931]] (amb 127.419 vots),<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119540%29.NDIP.Fitxa al Congrés dels Diputats]</ref> [[eleccions generals espanyoles de 1933\|1933]] (amb 137.023 vots)<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119540%29.NDIP. Fitxa al Congrés dels Diputats]</ref> i [[eleccions generals espanyoles de 1936\|1936]] (amb 168.069 vots de 409.878 electors, resultant el cinquè candidat més votat després de [[José Aliseda Olivares]]).<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(119540).NDIP. Congrés dels Diputats] </ref> La seva activitat parlamentària va ser intensa: va ser secretari primer de les Corts i membre de la Comissió de Govern Interior durant la legislatura 1931-1933; membre de la comissió de Reglament durant la legislatura 1933-1936; i de les Comissions de Governació, d'Incompatibilitats, de Justícia (suplent i titular) i de la d'Actes i Qualitats en la legislatura 1936-1939. Va ser també vocal del Jurat Mixt de Telèfons i vicepresident del Consell de Corporació de Banca (per designació del ministre de Treball Francisco Largo Caballero), durant la primera legislatura republicana, i fiscal del [[Tribunal de Comptes de la República]] des de juny de 1936. Durant la [[Guerra Civil ~~Espanyola~~espanyola\|Guerra Civil]], i com a membre de la Comissió Executiva del PSOE, ja controlada totalment per la facció centrista, així com amic personal tant de Prieto com de Negrín, va tenir responsabilitats governamentals des de la constitució del primer govern de Largo Caballero, al setembre de 1936. Després del nomenament de [[Juan Negrín]], com a [[Ministre d'Hisenda d'Espanya\|Ministre d'Hisenda]], va formar part del seu gabinet, com a responsable de missions especials davant bancs estrangers.<ref>{{ref-llibre\|títol=Juan Negrín: médico, socialista y jefe del Gobierno de la II República española\|nom=Gabriel\|cognom=Jackson\|enllaçautor=Gabriel Jackson\|editorial=Critica\|any=2008\|isbn=8484329968\|pàgines=67-68}}</ref> Amb l'arribada de Negrín a la presidència del Consell, Vidarte va ser sotssecretari del [[Ministeri de l'Interior d'Espanya\|Ministeri de la Governació]] amb [[Julián Zugazagoitia]] de titular. Va ser també ministre plenipotenciari del Govern de la República a Mèxic (enviat al setembre de 1937 pel president del Consell, el doctor Negrín, per fer gestions davant el president [[Lázaro Cárdenas del Río\|Lázaro Cárdenas]] perquè Mèxic acollís als refugiats republicans espanyols en cas que es perdés la guerra)<ref>{{ref-llibre\|url=http://books.google.cat/books?id=HBKo9-Bgj-EC&lpg=PA246&ots=zvbajg5DfW&dq=%22sime%C3%B3n%20vidarte%22&pg=PA276#v=onepage&q=%22sime%C3%B3n%20vidarte%22&f=false\|títol=Las raíces del exilio\|nom=José Antonio\|cognom=Matesanz\|pàgines=247\|editorial=[[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]]\|any=1999\|isbn=9681209109}}</ref> i cònsol general d'Espanya a [[Tànger]]. L'1 de febrer de 1939 va ser un dels diputats que van participar en la reunió de Corts del [[castell de Figueres]], l'última realitzada per les corts republicanes en territori espanyol. Acabada la Guerra, es va exiliar a Mèxic, on va arribar des del nord d'Àfrica en 1941. En l'exili es va mantenir apartat de l'activitat política, si ben va ser expulsat del partit juntament amb altres 35 partidaris de Negrín a l'abril de 1946, i es va dedicar a escriure les seves memòries i records (publicades des de 1973 a 1978 en quatre volums) i a l'activitat maçònica.

Juan Simeón Vidarte y Franco Romero: diferència entre les revisions