Tonga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció lingüística
Línia 3:
| gentilici = Tongalès, tongalesa
| nom_comu = Tonga
| nom_original = Pule‘angaPule'anga Fakatu‘iFakatu'i ‘o'o Tonga<br />Kingdom of Tonga
| imatge_bandera = Flag of Tonga.svg
| imatge_escut = Coat_of_arms_of_Tonga.svg
| lema_nacional = Ko e Otua mo Tonga ko hoku tofi‘atofi'a
| imatge_mapa =
| idiomes_oficials = [[Tongalès]] i [[anglès]]
| capital = [[Nuku'alofa|Nuku‘alofaNuku'alofa]]
| coordenades_capital = 21°&nbsp;6′&nbsp;S, 174°&nbsp;0′&nbsp;O
| major_ciutat = [[Nuku'alofa|Nuku‘alofaNuku'alofa]]
| tipus_govern = [[Monarquia]] [[constitució|constitucional]]
| titols_liders = [[Rei de Tonga|Rei]] <br /> [[Primer ministre de Tonga|Primer Ministre]]
Línia 41:
 
== Història ==
Les illes són habitades, des de fa 6000 anys, pels polinesis originaris a partir de la migració del poble [[lapita]] des del sud-est d'Àsia. S'hi troben les restes arqueològiques més antigues de la Polinèsia. Els tongans van crear monuments megalítics entre els quals destaca el Ha‘amongaHa'amonga. És un arc de tres pedres de corall que suporta una llinda de 8.900&nbsp;kg.
 
Els primers europeus a trobar les illes van ser els neerlandesos. [[Viatge de Le Maire i Schouten|Le Maire i Schouten]] van descobrir, el [[1616]], les tres illes del grup nord: Cocos (Tafahi), Traïdors (Niuataputapu) i Bona Esperança (Niuafo‘ouNiuafo'ou). [[Abel Tasman]] va explorar, el [[1643]], les illes més grans al sud: Amsterdam (Tongatapu), Middelburg (‘Eua'Eua) i Rotterdam (Nomuka).
 
L'anglès [[James Cook]] hi va ser diverses vegades entre 1773 i 1777, anomenant al grup illes dels Amics (Frienly Is) degut a la calorosa acollida que hi trobà.
 
L'espanyol [[Francisco Mourelle]], desviat de la tradicional ruta del galió de [[Manila]] a [[Acapulco]], va arribar a aquestes illes, el [[1781]], molt necessitat d'avituallaments i reparacions. A la primera illa no va trobar refugi i l'anomenà Amargura (Fonualei). En canvi, va descobrir un excel·lent port a Vava‘uVava'u que encara avui s'anomena Port of Refuge. Va anomenar l'arxipèlag illes de Mayorga en honor al virrei de Nova Espanya, Martí de Mayorga nascut a Barcelona. El grup Ha‘apaiHa'apai el va anomenar illes Gálvez en honor a José de Gálvez, ministre d'Índies. Gràcies als seus informes l'expedició científica de Bustamante i Malaspina es va aturar a aquestes illes.
 
L'any [[1900]] es va establir el protectorat britànic, i des del [[1970]] és regne independent en l'àmbit del [[Commonwealth]]. És l'única monarquia de la Polinèsia.
Línia 81:
| [[Niuas]] || align="center" | TO-T || align="right" | 2.018 || align="right" | 72 || Hihifo, illa Niuatoputapu || Niuafo{{okina}}ou, Niuatoputapu
|- bgcolor="#EFEFEF"
| [[Tongatapu]] || align="center" | TO-T || align="right" | 66.979 || align="right" | 261 || Nuku‘alofaNuku'alofa, illa Tongatapu || Kolofo{{okina}}ou, Kolomotu{{okina}}a, Kolovai, Lapaha, Nukunuku, Tatakamotonga, Vaini
|-
| [[Vava'u]] || align="center" | TO-V || align="right" | 15.715 || align="right" | 119 || Neiafu, illa Vava‘uVava'u || Hahake, Hihifo, Leimutu{{okina}}a, Motu, Neiafu, Pangaimotu
|}