Música dels uigurs: diferència entre les revisions

Els estudiosos uigurs consideren que les arrels de la seva música es remunten al segle XI aC, al poble di, esmentat als primers anals de les dinasties xineses que vivien al nord de la Xina. El primer regne túrquic ([[Kok Turk]])) estava establert a la regió actualment coneguda com a Xinjiang, al 552 dC., mentre que els turcs uigurs arribaren una mica més tard, desplaçant-se cap a l'oest des de Siberià, el 840 dC., després de l'esfondrament del seu regne en el riu [[Orghun]]. Els uigurs s'instal·laren a les regions cap al nord i cap al sud de les Muntanyes del Cel i es relacionaren amb els habitants locals. Per això la música de la regió anterior al segle 9è és igualment considerada com l'herència dels contemporanis uigurs. Les fonts xineses són riques en referències a la primera música de la regió, que qualificaren de Regió de l'Oest (xiyu). Els annals dinàstics enregistren que un músic anomenat Sujup, des del regne-oasis de Kusen (Qiuci), va viatjar a la cort de l'emperador xinès Wudi el 567 dC., rere d'una princesa, i va introduir la teoria de set modes i cinc tons a la Xina. La música de Kusen ([[Kucha]] actual), Idiqut ([[Turpan]] actual), Iwirghol ([[Qumul]] actual), Udun ([[Hotan]] actual) i Sule ([[Kaixgar]] actual) era totalment popular a la Xina durant les dinasties de Tang i Song (segles VII-X). Els músics d'aquests regnes actuaven a la cort imperial i a les ciutats importants de la Xina, introduint nous instruments i repertoris a la Xina central. La seva popularitat es pot constatar en les freqüents referències en la poesia xinesa d'aquella època. Els estudiosos creuen que les famoses suites Tang Daqu de la cort imperial, que més tard adoptaria la cort japonesa, tenen les seves arrels a les grans suites del segle 5è (chong kuy) de la Regió Occidental. El costum de mantir musics de la regió occidental a la cort xinesa va continuar a la [[dinastia Qing]] (fundat 16è segle). Els registres de la cort Qing fan referència a vuit músics de la cort de la Regió Occidental que tocaven peces anomenades senem, jula, i seliqe; noms que també es troben en el repertori uigur contemporani.