Guerra de Borgonya: diferència entre les revisions

La '''Guerraguerra de Borgonya''' va ser un conflicte entre el [[Ducatducat de Borgonya]] i la [[Dinastiadinastia Valois]], en què es va involucrar l'[[Antigaantiga Confederació Suïssa]], que ocupariahi tindria un paper decisiu. La guerra oberta va esclatar a [[1474]] i, en els anys següents, el Ducduc de Borgonya, [[Carles I de Borgonya]], seria derrotat tres vegades en els camps de batalla i mort a la [[batalla de Nancy]]. El Ducat de Borgonya i moltes altres possessions borgonyones passarien al [[Regneregne de França]], mentre que les terres de Borgonya en els [[Països Baixos borgonyons|Països Baixos]] i el [[Franc Comtat]] serien heretades per la filla de Carles, [[Maria de Borgonya]], i van passar finalment a les mans de la [[Casa d'Habsburg]].

Els ducs de Borgonya havien aconseguit durant cent anys formar una forçaentitat de combatpolítica poderosa entre el [[Regneregne de França]] i el [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Les seves possessions incloïen, a més dels seus territoris originals del Franc- Comtat i el Ducatducat de Borgonya, les regions de [[Flandes]], [[Luxemburg]] i [[Ducat de Brabant|Brabant]], de gran importància econòmica.

Els ducs de Borgonya seguien generalment polítiques d'expansió, especialment en [[Alsàcia]] i [[Ducat de Lorena|Lorena]], buscant unir geogràficament les seves possessions del nord i del sud. Havent entrat prèviament en conflicte amb el rei de França (Borgonya s'havia posat del costat dels anglesos en la [[Guerraguerra dels Cent Anys]]), els avenços de Carles al llarg del Rin li van provocar un conflicte amb els Habsburg, i especialment amb l'emperador [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III]].

El 1469, el Ducduc [[Segimon d'Àustria]] va assignar les seves possessions a Alsàcia a [[Carles el Temerari]], duc de Borgonya, com a [[feu]], perquè les protegís contra l'expansió de l'[[Antigaantiga Confederació Suïssa]]. L'involucrament de Carles a l'oest del Rin no li va donar cap raó per atacar els confederats, com volia Segimon, però el seu embargament polític a les ciutats de [[Basilea]], [[Estrasburg]] i [[Mülhausen|Mulhouse]], dirigides per [[Peter von Hagenbach]], va fer que aquestes ciutats acudissin a [[Berna]] a la recerca d'ajuda. L'estratègia expansionista de Carles va patir una primera derrota quan va fracassar l'atac a l'[[Arquebisbatarquebisbat de Colònia]] després del fallit [[setge de Neuss]] (1473-1474).

En una segona fase, Segimon buscava un acord de pau amb la Confederacióconfederació suïssa, que va acabar aconseguint ena [[Constança (Alemanya)|Constança]] el 1474 (anomenada més tard ''[[Ewige Richtung]]'')<ref>Richard Vaughan, ''[http://books.google.cat/books?id=GsKuCHXRuPMC&pg=PA292&dq=Ewige+Richtung&hl=ca&ei=CUVoTJ7NHtm5jAfwsa3UBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Ewige%20Richtung&f=false Charles the Bold: the last Valois Duke of Burgundy]'', p.292 {{en}} </ref>). Volia comprar una altra vegada les seves possessions alsacianes, ara en poder de Carles, oferta que va declinar. Poc després, von Hagenbach va ser capturat i decapitat a Alsàcia, i els suïssos, aliats de les ciutats alsacianes i amb Segimon d'Àustria en una "lliga anti-Borgonya", van conquerir part del [[Franc-Comtat|Franc Comtat]] després de guanyar la [[batalla d'Héricourt]] el novembre de 1474.<ref>Cathal J. Nolan, ''[http://books.google.cat/books?id=1h9zzSH-NmwC&pg=PA400&lpg=PA400&dq=wagenburg+hericourt&source=bl&ots=SI7epK7Iq6&sig=3_c_CcPoYTZtAWScER7XHYrzC6c&hl=ca&ei=10doTM6WNoPb4gaPmaiZBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBQQ6AEwAA#v=onepage&q=wagenburg%20hericourt&f=false The age of wars of religion, 1000-1650: an encyclopedia of global warfare]'', p.400 {{en}} </ref>

El [[1475]], les forces berneses van conquerir i arrasar el [[Vaud]], que pertanyia al [[Ducduc de Savoia]], aliat de Carles I de Borgonya. Al [[Valais]], la república independent dels ''Sieben Zenden'' juntament amb els bernesos i altres tropes confederades van expulsar als de Savoia del baix Valais després de vèncer a la [[Batalla de La Planta]] el novembre de 1475. En 1476 Carles contraatacar i va marxar contra [[Grandson]], que pertanyia a [[Pierre de Romont]] de Savoia, on el seu guarnició seria ofegada al llac malgrat haver capitulat. Quan les forces confederades van arribar uns dies més tard, el seu exèrcit va patir una derrota enorme en la [[batalla de Grandson]] el [[22 de juny]] de [[1476]].<ref>Robert Douglas Smith i Kelly DeVries, ''[http://books.google.cat/books?id=UAL0SfuyUGQC&pg=PA192&dq=battle+of+murten&hl=ca&ei=0At6TOutMIGMONXkic0G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEAQ6AEwBA#v=onepage&q=battle%20of%20murten&f=false The artillery of the Dukes of Burgundy, 1363-1477]'', p.192 {{en}} </ref> i va ser forçat a abandonar el camp de batalla, deixant la seva artilleria i moltes provisions. Després de reclutar un nou exèrcit, va ser nuevamenttenovament vençut a la [[Batallabatalla de Murten]]. Carles el Temerari va morir a la [[Batallabatalla de Nancy]] el 1477, on els suïssos van lluitar al costat d'un exèrcit de [[Renat II de Lorena]].<ref name=JFK>John Foster Kirk, ''[http://books.google.cat/books?id=D0sPAAAAQAAJ&pg=PA457&dq=rene+II+lorraine&hl=ca&ei=7fB5TLa3OMneONeevJYG&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFUQ6AEwCA#v=onepage&q=nancy&f=false History of Charles the Bold, duke of Burgundy]'', V.3, p.476-483 {{en}} </ref>

Després de la mort de Carles el Temerari, la dinastia dels Borgonya es va extingir. Els territoris de Flandes dels Borgonya van passar consegüentment a ser possessió dels Habsburg, quan l'arxiduc [[Maximilià I d'Habsburg]], que més tard seria emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, es va casar amb l'única filla de Carles, [[Maria de Borgonya]]. Borgonya va passar a ser part del [[Regne de França]] sota el control del Rei [[Lluís XI]]. El Franc- Comtat va passar inicialment a mans franceses, però més tard va ser cedit el 1493 elal fill de Maximilià I, [[Felip I de Castella]], pel rei [[Carles VIII de França]] al [[Tractat de Senlis]], en un intent de mantenir l'Emperadoremperador en la neutralitat durant la invasió d'Itàlia, que Carles havia planejat. Les victòries dels Confederatsconfederats sobre una de les potències europees més poderoses miitarmente els van reportar una reputació d'invencibilitat, i les Guerresguerres de Borgonya van marcar el principi dedel l'ocupacióreclutament dels [[mercenaris suïssos]] en els camps de batalla d'Europa.