Crisi d'Octubre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula d'esdeveniment}}
m bot: -de Canadà +del Canadà
Línia 3:
La '''Crisi d'Octubre''' (en francès: ''La Crise d'octobre'') va ser una sèrie d'esdeveniments desencadenats per el [[segrest]] de dos dels funcionaris del govern per membres del [[Front d'Alliberament del Quebec]] (FLQ) l'octubre de [[1970]] a la província de [[Quebec]], principalment a l'àrea metropolitana de [[Mont-real]].
 
Les circumstàncies que finalment van culminar en l'únic ús en temps de pau de la [[Llei de Mesures de Guerra]] en la història de [[Canadà]], invocada pel [[Governador General dedel Canadà]] [[Roland Michener]] sota la direcció del [[primer ministre]] [[Pierre Trudeau]], després d'haver estat sol·licitat pel Primer Ministre del Quebec, [[Robert Bourassa]], i l'alcalde de Mont-real, [[Jean Drapeau]].
 
La invocació de la llei va tenir lloc al mateix temps que l'ampli desplegament de tropes de les [[Forces Canadenques]] al Quebec i a [[Ottawa]], en virtut d'una legislació marcial, donant l'aparença que la [[llei marcial]] havia estat imposada, tot i que els militars van romandre en un paper de suport a les autoritats civils del Quebec. La policia estava habilitada també amb amplis poders, i arrestà i detingué, sense dret a fiança, 497 individus, tots menys 62 dels quals van ser posats en llibertat sense càrrecs.
Línia 26:
*15 d'octubre: Capital del Quebec: El Govern del Quebec, l'únic responsable de la llei i l'ordre, sol·licita formalment la intervenció de l'exèrcit canadenc en "ajuda del poder civil", com és només el seu dret sota la Llei de Defensa Nacional. Els tres partits de l'oposició, entre ells el [[Partit quebequès]] voten a l'Assemblea Nacional i acorden la decisió. El mateix dia, als grups separatistes els és permès parlar a la Universitat de Mont-real. Robert Lemieux organitza una manifestació estudiantil amb uns 3.000 participants al [[Paul Sauvé Arena]] per mostrar el seu suport a l'FLQ, el líder sindical [[Michel Chartrand]] anuncia que el suport popular a l'FLQ va en augment<ref name="google1"/> i diu "Guanyarem perquè hi ha més xicots a punt per disparar als membres del Parlament que policies hi ha. ".<ref>{{ref-notícia|url=http://www.theglobeandmail.com/series/trudeau/jgray2_sep30.html |títol=The Globe and Mail: Series – Pierre Elliott Trudeau 1919–2000 |consulta= |urlarxiu= http://web.archive.org/web/20080118071232/http://www.theglobeandmail.com/series/trudeau/jgray2_sep30.html <!-- Bot retrieved archive --> |dataarxiu= 2008-01-18}}</ref>
El ral·li espanta a molts de canadencs, que el veuen com un possible preludi a la insurrecció oberta al Quebec;
*16 d'octubre:El primer ministre Bourassa demana formalment que el govern dedel Canadà subvencioni el govern de "poders d'emergència" del Quebec que els permeten "detenir i mantenir en custòdia" individus. Això dóna lloc a l'aplicació de la Llei de Mesures de Guerra, el que permet la suspensió de l'[[habeas corpus]], donant amplis poders de detenció a la policia. La ciutat de Mont-real ja havia fet aquesta sol·licitud el dia anterior. Aquestes mesures entraran en vigor a les 4:00 a. m. El primer ministre Trudeau anuncià la imposició de la Llei de Mesures de Guerra
*17 d'octubre: Mont-real, Quebec: La cèl·lula Chenier de l'FLQ anuncia que l'ostatge Pierre Laporte ha estat executat. Va ser estrangulat i el seu cos ficat al maleter d'un automòbil i abandonat a la muntanya prop de [[Saint-Hubert Airport]], a pocs quilòmetres de Mont-real. Un comunicat a la policia informant que Pierre Laporte ha estat executat fa a referència a ell despectivament com «ministre de la desocupació i l'assimilació". En un altre comunicat de la "cèl·lula de l'alliberament" que té a James Cross, els seus segrestadors declaren que estan suspenent indefinidament la sentència de mort contra ell, que no el deixaran en llibertat fins que les seves demandes siguin satisfetes, i que l'executaran si la feixista " policia " el descobreix i tracta d'intervenir. Les demandes que fan són: 1) La publicació del manifest de l'FLQ. 2) L'alliberament de 23 presos polítics. 3) Un avió que els portaria a Cuba o Algèria (els dos països que senten una forta connexió amb la causa de la seva lluita contra el colonialisme i l'imperialisme). 4) La nova contractació de la "gars de Lapalme". 5) Un "impost voluntari" de 500.000 dòlars per a ser carregat a bord de l'avió abans de la sortida. 6) El nom de l'informant que havia venut als activistes de l'FLQ a principis d'any.<ref>FLQ: The Anatomy of an Underground Movement</ref>
*18 d'octubre: Mentre denuncia els actes de "subversió i terrorisme — tots dos tan tràgicament contraris als millors interessos del nostre poble", el columnista, polític i futur premier del Quebec, [[René Lévesque]], critica la Llei de Mesures de Guerra: "Fins que rebem la prova (de la mida de l'exèrcit revolucionari) en cas contrari, creurem que un diminut, una fracció numèricament poc important està involucrada, afanyar-se en la promulgació de la Llei de Mesures de Guerra va ser una reacció de pànic i excessiva del tot, sobretot quan es pensa en la durada excessiva de temps que volen mantenir aquest règim ".<ref>{{ref-web|url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/docs/october/levesque.htm |títol=Statement by René Lévesque on the War Measures Act - Quebec History |editor=Faculty.marianopolis.edu |data=1970-10-17 |consulta= }}</ref>
*6 de novembre: La policia fa una batuda a l'amagatall de la cèl·lula Chenier de l'FLQ. Encara que tres membres escapen de la batuda, [[Bernard Lortie]] és arrestat i acusat del segrest i assassinat de Pierre Laporte.
*3 de desembre: Mont-real, Quebec: Després de ser retingut com a ostatge durant 62 dies, el comissari de Comerç britànic segrestat James Cross és alliberat per les cèl·lules terroristes de l'FLQ després de negociacions amb la policia. Alhora, als cinc segrestadors coneguts, [[Marc Carbonneau]], [[Yves Langlois]], [[Jacques Lanctôt]], [[Jacques Cossette-Trudel]] i la seva dona, [[Louise Lanctôt]], se'ls garanteix el pas segur a Cuba pel govern dedel Canadà després de l'aprovació de [[Fidel Castro]]. Són traslladats a Cuba per un avió de les Forces Canadenques. Jacques Lanctôt és el mateix home que, a principis d'aquest any, havia estat detingut i després posat en llibertat sota fiança per l'intent de segrest del cònsol israelià.
*23 de desembre: el primer ministre [[Pierre Trudeau]], anuncia que totes les tropes estacionades al Quebec s'hauran retirat el 5 de gener de 1971.<ref>{{ref-web|url=http://www2.marianopolis.edu/quebechistory/chronos/october.htm |títol=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |editor=.marianopolis.edu}}</ref>
*28 de desembre: [[Saint-Luc, Quebec]]: Els tres membres de la cèl·lula Chenier encara en llibertat, [[Paul Rose]], [[Jacques Rose]] i [[Francis Simard]], són arrestats després d'haver estat trobats amagats en un túnel de 6 m en una comunitat agrícola rural. Més tard serien acusats del segrest i assassinat de Pierre Laporte.
Línia 39:
Aquesta llei s'imposà només després que les negociacions amb l'FLQ s'haguessin trencat i el primer ministre del Quebec s'enfrontava a la següent etapa en l'agenda terrorista de l'FLQ.<ref name="Tetley 2007 88">{{ref-llibre|cognom=Tetley|nom=William|títol=The October Crisis, 1970: An Insiders View|any=2007|editorial=McGill-Queens University Press|isbn=9780773576605|pàgines=88|llengua=anglès}}</ref>
En aquell moment, les enquestes d'opinió al Quebec i la resta del Canadà van mostrar un suport aclaparador a la Llei de Mesures de Guerra;<ref>{{ref-web|url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/chronos/october.htm |títol=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |consulta=2008-04-13 |citació=Hi va haver una aprovació generalitzada dels editorials a les mesures adoptades pel govern federal, només Claude Ryan, a Le Devoir, condemnà com ho va fer René Lévesque, líder del Partit quebequès. Les enquestes realitzades poc després, van demostrar que hi havia fins al 92% d'aprovació per les mesures adoptades pel Govern Federal.}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/chronos/october.htm |títol=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |consulta= |citació=En una sèrie d'enquestes dutes a terme durant les pròximes setmanes, el suport públic per a les accions empreses pel Govern del Canadà seguia sent aclaparador (72-84 de taxa per cent d'aprovació). En una enquesta el 19 de desembre realitzada per l'Institut d'Opinió Pública del Canadà, els canadencs van indicar que la seva opinió de Trudeau, Bourassa, Caouette i Robarts, que tenien un resolt suport expressat per la Llei de Mesures de Guerra era més favorable que abans, mentre que la seva vista de Stanfield i Douglas, que havien expressat reserves cap a la llei era menys favorable del que ho era prèviament.}}</ref>
en una enquesta de [[Gallup]] de desembre de 1970, es va observar que el 89% dels canadencs de parla anglesa recolzaven la introducció de la Llei de Mesures de guerra, i el 86% dels de parla francesa dedel Canadà van recolzar la seva introducció. Tenien respectivament el 6% i el 9% de desaprovació, la diferència eren indecisos.<ref>Tetley, William. The October Crisis, 1970: An Insider's View, pg. 103.</ref>
Des de llavors, però, l'ús pel govern de la Llei de Mesures de Guerra en temps de pau ha estat un tema de debat al Canadà, ja que va donar a la policia d'amplis poders d'arrest i detenció.