Fortalesa de la Ciutadella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia''
Línia 25:
 
==Història==
La desfeta de l'[[Diada Nacional de Catalunya|11 de setembre de 1714]] va representar un conjunt de reformes i de grans canvis en el conjunt del sistema defensiu de la ciutat de [[Barcelona]], i a partir de 1715, un cop descartat el projecte del comte de Lecherrainne per construir una fortalesa a les [[Drassanes de Barcelona]].<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Cortada i Colomer |nom=Lluís |títol=Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial |url=http://books.google.cat/books?id=3yJUduBFvB8C&pg=PA566&dq=ciutadella+barcelona+enderroc+ribera&hl=ca&sa=X&ei=pnjIUY2dAc2N7AaAsIH4BQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=ciutadella%20barcelona%20enderroc%20ribera&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1998 |pàgines=50 |isbn=1998}}</ref> l'enginyer militar espanyol d'origen flamenc [[Joris Prosper Van Verboom]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cámara Muñoz |nom=Alicia |títol=Los Ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII |url=http://books.google.cat/books?id=jEl6dvjy3ewC&pg=PA188&dq=Verboom+ciutadella+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=_HbIUZSmMenW7Qa1rYD4Ag&ved=0CEQQ6AEwAg#v=onepage&q=Verboom%20ciutadella%20barcelona&f=false |llengua=castellà |editorial=CEEH |data=2005 |pàgines=188-189 |isbn=8493464317}}</ref> ideà un projecte on va replantejar totes les defenses militars barcelonines. Aquest projecte preveia refer i ampliar el [[castell de Montjuïc]], reforçar el paper de les [[Drassanes Reials de Barcelona|Drassanes]] com a caserna militar, revisar el sistema de bastions i afegir defenses exteriors, com el [[Fort Pius|Fort Pienc]] i el fort de Don Carles. A l'interior de la ciutat de Barcelona es van construir noves casernes militars, tot reconvertint edificis civils, com els Estudis al capdamunt de la [[Rambla]], o religiosos, com el [[Convent de Sant Agustí Vell]]<ref name=GC>{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_39527488_1.pdf |títol=La Reial Acadèmia de Matemàtiques i l'enginyeria militar del segle XVIII |consulta=22/2/2015 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> o el monestir de les Jonqueres. Però l'element clau que configurava totes aquestes reformes i el nou sistema defensiu i repressiu de la ciutat fou la construcció d'un nou fort de considerables dimensions: la Ciutadella.
 
[[Fitxer:Planol militar Ciutadella.jpg|thumb|Plànol de Barcelona de 1715 amb el projecte de Ciutadella i la superposició sobre la trama urbana]]