Fugida de cervells: diferència entre les revisions

La fugida de cervells fa que el país d'origen perdi la inversió en [[educació superior]] d'aquesta persona, i de la mateixa forma el [[capital social]] del qual formava part l'individu es redueix per la seva partida. L'emigració com solució a l'atur després de la crisi de 2008, que sedueix el govern actual, per altres és vist com la solució pitjor per al país: «Això de la fugida de cervells […] És criminal que el Govern consideri que és una solució. El podíem anomenar un robatori de cervells.» I una conseqüència nefasta d'una manca d'inversió en la recerca i el desenvolupament als centres de recerca i les universitats.<ref>Ignacio Ramonet, [http://www.diaridegirona.cat/cultura/2013/08/12/fugida-cervells-pitjor-crim-que/630335.html «‘La fugida de cervells és el pitjor crim que comet Espanya’], ''[[Diari de Girona]],'' {{Data inici|2013|8|12}}</ref>

 

{{Referències}}

{{Autoritat}}