Monges Mínimes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m espais en encapalaments |
||
Línia 31:
Les '''Monges de l'Orden dels Mínims''' o '''Segon Orde dels Mínims''' (en [[llatí]] '''Moniales Ordini Minimorum''') és un [[orde mendicant]] femení de clausura, branca femenina de l'[[Orde dels Mínims]]. Les monges mínimes posposen al seu nom les sigles '''O.M.'''
== Història ==
El segon orde dels mínims, femení, va tenir el seu origen en un grup de joves d'[[Andújar]] ([[província de Jaén]], Andalusia) que se sentiren atretes pel tipus de vida dels frares mínims. Es retiraren en [[1495]] a un convent aixecat on hi havia l'ermita de Santa Elena, finançat pel comte Pedro de Lucena Olid, que havia estat ambaixador de [[Ferran el Catòlic]] a França i que, a [[Plessis]], havia fet amistat amb [[Francesc de Paula]]. El grup de joves estava dirigit per [[María Valenzuela|María]] i [[Francisca Valenzuela]], nebodes del comte, que coneixien pel seu oncle l'obra del fundador. Constituïren una comunitat de terciàries, sense vots.
| |||